LA RES PUBLICA DE BADALONA

LA CRISIS EXPLICADA EN 1 MINUTO

2011-12-17T10:00:00.002+01:00

La crisis financiera explicada demanera sencilla

Heidi es la propietaria de un baren Berlín, que ha comprado con un préstamo bancario. Como esnatural, quiere aumentar las ventas, y decide permitir que susclientes, la mayoría de los cuales son alcohólicos en paro, bebanhoy y paguen otro día. Va anotando en un cuaderno todo lo queconsumen cada uno de sus clientes. Esta es una manera como otracualquiera de concederles préstamos.

Nota: Pero en realidad, no le entraen caja ningún dinero físico.

Muy pronto, gracias al boca a boca,el bar de Heidi se empieza a llenar de más clientes.

Como sus clientes no tienen quepagar al instante, Heidi decide aumentar los beneficios subiendo elprecio de la cerveza y del vino, que son las bebidas que sus clientesconsumen en mayor cantidad. El margen de beneficios aumentavertiginosamente.

Nota: Pero en realidad, es unmargen de beneficios virtual, ficticio; la caja sigue estando vacíade ingresos contantes.

Un empleado del banco más cercano,muy emprendedor, y que trabaja de director en la sección de servicioal cliente, se da cuenta de que las deudas de los clientes del barson activos de alto valor, y decide aumentar la cantidad del préstamoa Heidi. El empleado del banco no ve ninguna razón para preocuparse,ya que el préstamo bancario tiene como base para su devolución lasdeudas de los clientes del bar.

Nota: ¿Vais pillando la dimensióndel castillo de naipes?

En las oficinas del banco losdirectivos convierten estos activos bancarios en "bebida-bonos","alco-bonos" y "vomita-bonos" bancarios. Estosbonos pasan a comercializarse y a cambiar de manos en el mercadofinanciero internacional. Nadie comprende en realidad qué significanlos nombres tan raros de esos bonos; tampoco entienden qué garantíatienen estos bonos, ni siquiera si tienen alguna garantía o no. Perocomo los precios siguen subiendo constantemente, el valor de losbonos sube también constantemente.

Nota: El castillo de naipes crece ycrece y no para de crecer, pero todo es un camelo; no hay detrássolidez monetaria que lo sustente. Todo son "bonos", esdecir, papelitos que "representan" tener valor siempre ycuando el castillo de naipes se sostenga.

Sin embargo, aunque los preciossiguen subiendo, un día un asesor de riesgos financieros que trabajaen el mismo banco (asesor al que, por cierto, despiden pronto a causade su pesimismo) decide que ha llegado el momento de demandar a Heidiel pago de su préstamo bancario; y Heidi, a su vez, exige a susclientes el pago de las deudas contraídas con el bar.

Pero, claro está, los clientes nopueden pagar las deudas.

Nota: ¡¡¡Porque siguen sin tenerni un céntimo!!! Han podido beber cada día en el bar porque "secomprometían" a pagar sus deudas, pero el dinero físico noexiste.

Heidi no puede devolver suspréstamos bancarios y entra en bancarrota.

Nota: Y Heidi pierde el bar.

Los "bebida-bonos" y los"alco-bonos" sufren una caída de un 95% de su valor. Los"vomito-bonos" van ligeramente mejor, ya que sólo caen un80%.

Las compañías que proveen al barde Heidi, que le dieron largos plazos para los pagos y que tambiénadquirieron bonos cuando su precio empezó a subir, se encuentran enuna situación inédita. El proveedor de vinos entra en bancarrota, yel proveedor de cerveza tiene que vender el negocio a otra compañíade la competencia.

Nota: Porque los proveedores devinos y cervezas también le fiaban a Heidi, creyendo que estabanseguros de que cobrarían con creces al cabo del tiempo. Como no hanpodido cobrar dado que el dinero no existe, la deuda de Heidi se losha comido a ellos.

El gobierno interviene para salvaral banco (y sólo al banco), tras conversaciones entre el presidentedel gobierno y los líderes de los otros partidos políticos.

Para poder financiar el rescate delbanco, el gobierno introduce un nuevo impuesto muy elevado quepagarán los abstemios.

Nota: Que es lo que de verdad hapasado. Con los impuestos de los ciudadanos inocentes, los gobiernoshan tapado el agujero financiero creado por la estupidez de losbancos.

¡Por fin! ¡Una explicación queentiendo!

PARAISOS FISCALES

2011-12-10T10:38:00.000+01:00

Por el liberalismo

2011-12-03T21:01:00.001+01:00

En tiempos de crisis se exigen reformas laborales, como si los derechos de los trabajadores, que dan algo de estabilidad a los que pretenden vivir de su salario y les permiten hacerse un mínimo proyecto de vida, fuesen la causa de todos los males.

Zaratustra sigue sin hablar, pero ha convocado a los líderes sindicales para anunciarles la urgente necesidad de abordar esas reformas que se exigen desde todos los centros de poder, y cuya necesidad se ha convertido en dogma de fe. Antes de realizar cualquier ajuste, antes de implantar cualquier recorte, se ha de llegar a un pacto de “reformas profundas” que nos lleve a un mercado ¿flexible?, no: elástico. Lo que se pretende, como en el resto de los ámbitos, es que este mercado, el laboral, también sea libre: el sueño, la panacea de los liberales.
Un mercado laboral sin normas donde los derechos sean abolidos; los trabajadores sean tratados como mercancía; un paraíso donde las personas adquieran la condición de “cosas”; la utopía de un mundo amoral, como el propio dinero.

En nada ayuda este sueño tanto tiempo añorado a solucionar la crisis, pero es el momento de imponerlo, ahora que los estados han dejado de tener como prioridad el bienestar de los ciudadanos y no hay más patria que eso que llaman “los mercados”, que siempre se llamó “el capital”, y de cuya crueldad e infinita avaricia, cuando se le deja actuar libremente, sin respuesta, ya nos advirtieron nuestros mayores, hoy malditos, demostrando que aquella, su razón, escondía una verdad. Por eso los persiguieron y demonizaron.

de: El Gran Wyoming.

El Tanatori de Badalona millorarà els seus accessos

2011-10-01T17:59:00.004+02:00

El tanatori de Badalona ampliarà l'aparcament i posarà escala mecànica

Una decisió sabia.
La política de l'ex- alcaldessa Arqué de evitar qualsevol enfrontament amb els veïns que es van negar a aceptar el tanatori a la zona baixa de Bufalà va ocasionar un greu perjudici als usuaris d'aquesta instal·lació tan necessaria a la nostra ciutat.A diferència de altres ciutats, com Barcelona, que te els tanatoris en zones centriques de fàcil accès en mitjans de transport públics, el nostre govern va decidir construir-lo allà on ningú es queixaria. Això ha provocat que el transport més utilitzat hagi estat el cotxe ocasionant continus problemes degut a la manca d'aparcament.
Altre inconvenient és l'accés des de la parada de l'autobus, amb unes escales molt pronunciades que per a moltes persones era realment un gran problema.
Maite la va cagar, com en altres ocasions. Ara tenim el que tenim i la decisió d'ampliar l'aparcament, encara que a costa de disminuir l'escàs espai natural que ens queda, és una decisió sabia. Instal·lar a més una escala mecànica arregla parcialment un desgavell d'anteriors governs de PSC-IC.ERC.Ara quedarà una mica més acceptable, encara que la ubicació continua sent una solució errònia.
Tanatori de Badalona: Com anar.
Noticia a ElPunt

Precampanya dels partits petits

2011-10-01T11:10:00.005+02:00

Precampanya electoral dels partits petits no representats

Per primera vegada en la història de la democràcia espanyola ia causa de la reforma de la llei electoral el passat mes de gener avalada bàsicament pels partits amb majories parlamentàries en què s'obliga a tots els partits sense representació a presentar uns avals amb la corresponent recollida de signatures del 0,1 per cent dels electors inscrits en el cens electoral de la circumscripció (cas de Barcelona 4000) Data màxima de recollida el 15 d´octubre.
Personalment em sembla una mesura més de tancament d'alternatives per regenerar una nova democràcia que el poble està demanant a crits.Tendint clarament a que en el nostre país hi hagi el bipartidisme de dos partits que en els darrers temps s'han caracteritzat per la seva falta de coherència amb les seves idees i un degoteig diari de casos de corrupció a les seves files.

Demanaria ,per bé de la democràcia, als mitjans de comunicació que fessin ressò d'aquesta recollida de signatures ja que pot ser una de les poques oportunitats que tinguin aquests partits, persones que avui no estan d'acord amb el sistema actual, de donar-se a conèixer públicament perquè com sabeu durant la campanya electoral a causa de la distribució de falques publicitàries en funció dels resultats de les eleccions anteriors no les tindran.
Tenint en compte que des del dia que el senyor Zapatero va convocar les eleccions el 20 N tant el partit popular com el PSOE i els altres ja estan fent campanya a través de tots els mitjans que tenen al seu abast i domini.

Jaume Ventura
Escons en Blanc

JORDI SERRA? NI A L'OPOSICIÓ

2011-09-21T23:03:00.001+02:00

A les xarxes socials bull la petició de dimissió de l'ex-alcalde Jordi Serra Isern. Demanda que no es d'estranyar si tenim en compte les maneres com es maneja aquest atípic personatge.

Dirigeix el PSC de forma inquisitorial, amb males formes i amb poques ganes de compartir amb la resta dels militants (Tubgso-afiliats estaria millor dit). Ja sabem qui mana però ell és l'elegit. Entre els seus mentors ens trobem amb Zaragoza i Sala. Amb aquestes referencies creiem que està tot dit.

Va ser alcalde gràcies a la maniobra poc elegant de la seva cunyada l'ex-alcaldesa Maite Arqué que va cedir el càrrec als sis mesos d'haver estat elegida pels ciutadans a canvi això si, de quatre anys al cementeri dels elefants: el Senat. Algú sap que ha fet al llarg de la legislatura? Doncs que ho expliqui a la ciutadania.

Bé, com ja sabeu, es va convertir en alcalde sense que ningú el votés. I ha marxat de la mateixa manera. Somia si pensa que tornarà a repetir com a mandatari badaloni. Passarà força temps abans de que el PSC torni a ser la força més votada a Badalona. Mentre era alcalde s'ha dedicat a empipar bona part dels ciutadans amb la seva inoperancia i la seva mala gestió dels cabals públics. Encara ens dol els 700.000€ que ha de pagar l'ajuntament per una obra mai feta. S'ha de ser incompetent!

Les passades eleccions un grup de gent ex-PSC van presentar una candidatura amb el PSBAD partit socialista de Badalona. Fidel al seu tarannà va fer tot el possible per fotre els membres d'aquesta candidatura. I ho va aconseguir parcialment. El candidat del PSBAD, Jordi López va ser acomiadat de la seva empresa gràcies a les maniobres del gran alcalde Serra. És el seu estil. Demòcrata i tolerant.

Els comptes municipals, amb un deute de mes de 120 milions d'euros, diuen tot de la seva gestió.

Per tots aquests motius ens afegim a la petició que es fa a les xarxes social.

Serra? Ni a l'oposició.

Parados porque si

2011-07-19T18:10:00.001+02:00

Ayer leí una de las declaraciones más repugnantes de mi vida: El presidente de la patronal CEOE, Juan Rosell, afirmó que “hay que acabar con el parado porque sí”. No acabar con el paro, sino con “el parado porque sí”. ¿Conoce el señor Rosell muchos parados porque sí? ¿Por qué no les ofrece trabajo en sus empresas a ver qué dicen? Cuando el auténtico drama de España es el paro, viene un individuo, jefe de los empresarios, que se fija y pone el acento en quien está parado porque sí. ¡Qué vileza, qué villanía! Cuando hay más de un millón de hogares españoles en los que no trabaja ningún miembro de la familia porque no lo encuentra, viene un señor a decirnos que hay que terminar con los supuestos listos y aprovechados, pero no con la multitud de empresas fraudulentas existentes en el país.

¿Qué porcentaje de listos y aprovechados parados porque sí representan en la cifra de cinco millones de parados porque no? Ése es el problema a destacar, a humillar al débil. Como se sabe, los parados porque sí tienen sus yates fondeados en los puertos al lado de los de los ricos, no sé si del señor Rosell también. Como se sabe asimismo los banqueros y grandes terratenientes se han hecho ricos gracias a haberse apuntado al paro porque sí. ¡Qué desvergüenza, que falta de una mínima solidaridad y comprensión para el dolor de los españoles! ¿Qué tremendo vómito sentirán quienes desesperadamente buscan trabajo y no lo encuentran?

¿Por qué no habla el señor Rosell de los empleos indignos con salarios de hambre que ofrecen sus asociados a tantos parados porque sí, con jornadas de doce horas por 600 euros al mes y sin fijeza ni Seguridad Social, pero perentoriedades extremas de forma que los pueden echar cuando y como quieran? ¿Con esos empresarios no hay que acabar? Que hable con camareros de bares y chiringuitos, que hable con los trabajadores de tanto supermercado o mercadillo veraniego.

Sus palabras son una ofensa a todos los trabajadores de España, pícaros o no. ¿Para decir cosas como ésa le han elegido recientemente? ¿Qué sabe el señor Rosell de la angustia humana del parado porque sí, que, desde luego, es infinitamente más grande que las de los empresarios porque sí, con el señor Rosell a la cabeza? Siniestra España. Ésta es la quintaesencia de la abyección neoliberal y capitalista.

De: Arturo Gonzalez

Ordenació de l'atenció primària i urgent

2011-07-15T10:33:00.001+02:00

Ordenació de l'atenció primària i urgent al Barcelonès Nord

En període estival baixa el nombre de visites a l'atenció primària, per aquest motiu, alguns dels centres d'atenció primària tancaran o reduiran l'horari d'atenció al ciutadà durant l'estiu, orientant l'atenció cap a altres centres propers del territori.

Com ja va anunciar el 15 de juny passat, el Departament de Salut s'ha iniciat una ordenació de l’atenció urgent que s’ofereix des dels centres d’atenció primària. Els canvis afecten als dispositius que tenen marges de millora en termes d’eficàcia i eficiència, i als serveis que menys s’utilitzen per part dels ciutadans; alhora es proposen alternatives d’atenció properes i de qualitat.

Ordenació de l’atenció primària i urgent a juliol 2011

Per tal d’adequar els serveis a la demanda habitual dels ciutadans, en aquells centres on hi ha una baixa activitat es farà una ordenació de l’oferta territorial que pot consistir en una reducció horària o en el tancament d’un centre. Es garanteix, així, l’atenció continuada als usuaris amb criteris de qualitat i de resolució, i es mantenen equips de professionals amb una sòlida experiència i, alhora, racionalitzem els recursos.

Relació de centres afectats per l’ordenació

CENTRE AFECTAT

Badalona
Punt d’ atenció continuada
CAP Dr. Robert
Tancament de 0 a 8h
L'activitat es derivarà a l'Hospital
Municipal de Badalona

Santa Coloma de Gramenet
CAP Doctor Vilaseca
CAP El Fondo, CAP Llatí, CAP Santa Coloma, CAP Santa Rosa, CAP Singuerlín
Concentració d’activitat els dissabtes
Es concentra l'activitat al CAP Major

Aquesta ordenació de l’atenció primària i urgent s’inicia avui dia 15 de juliol i ha estat consensuada pel Servei Català de la Salut amb el conjunt de proveïdors de serveis i amb els diferents ajuntaments del territori.

Despido improcedente o bajeza política. Por Angel Martinez

2011-06-07T21:28:00.000+02:00

Broma juro que pensé que todo esto era una broma de los amigos; pero resulta que es cierto, si te presentas por otro partido que no es el partido de quien es jefe tuyo, te pueden despedir y todos tan panchos, a qui no pasa nada, esto es lo que esta ocurriendo actualmente.

Yo que tengo mis añitos me recuerda cuando yo era mozuelo allá por los años 70 que los empresarios cuando creían que tenían trabajando con ellos a un revolucionario, te llamaban al despacho y te encontrabas un jefe de la guardia civil y te daban ha elegir
(Detención o Despido) la sangre se me hiela solo de recordarlo.

Estamos en el año 2011 no es posible que esto ocurra y que la democracia no explote aunque solo sea de vergüenza, no se puede permitir que una catelfa de chupópteros y pancistas hagan estas barbaridades con los verdaderos demócratas, y luego se quedan tan panchos y se rían de lo que han hecho, pero tan cortos de cerebro son que no se dan cuenta que están haciendo que las personas que han luchado toda su vida por la libertad y la democracia, se pregunte ¿para esto me he jugado la vida? Para que estos descerebraos se enriquezca y se apoltronen, que por su talante y por sus actos hacen bueno al franquismo ¡¡no hombre no, hasta aquí podríamos llegar¡¡.

No podemos ni queremos permitirlo y no lo vamos a permitir, todavía en mi pueblo, (Badalona) existen muchos y muy buenos demócratas, que luchan diariamente por la libertad y la democracia que es algo que tenemos que enriquecer día a día y no como algunos que estando en la poltrona solo hacen que embrutecerla cada vez mas.

Estoy pagando como militante de un partido, hace 25 o 30 años, tengo o creo tener buenos compañeros y amigos en el partido y espero que como yo repudien y denuncien estos actos ya que admitirlos supone dar visto bueno ha estas actitudes y hacer creer ha quien las hace que son buenas, sin darnos cuenta que estamos diciendo a nuestros jefes, sean quienes sean, que esa formula de la persecución es la que tienen que adoptar contra nosotros y contra nuestra familias con todas sus consecuencias y por eso mismo confío que esta barbarie no haya salido de algún dirigente o dirigentes de mi partido, si así fuese ¡esperemos que no¡, tienen dos cosas que hacer si les queda dignidad y por poco que puedan, ya de inmediato:

1º Que ese demócrata que ha sido despedido por ejercer el derecho a presentarse como candidato a las elecciones municipales. Vuelva a su puesto de trabajo

2º Que para evitar sentir vergüenza de ser parte de ese partido del que hasta el momento me he sentido orgulloso, tiene o tienen que pedir perdón y marcharse ya y si tienen cargos dimitir para no ensuciar mas la imagen de mi partido y digo bien de mi partido, por que de esta gentuza no es.

Ángel Martínez Marin

Demócrata

7/07/2011

REPRESALIES contra l'alcaldable del PSBAD JORDI LOPEZ

2011-06-04T10:54:00.001+02:00

El candidat a l'alcaldia pel PARTIT SOCIALISTA DE BADALONA (PSBAD), Jordi López Alcalde, ha estat represaliat per haver-se atrevit a desafiar el poder establert del PSC. L'actual alcalde i primer secretari del PSC a Badalona ha fet tot el possible per evitar la presentació d'aquesta candidatura.

Ho ha intentat diferents vegades i de diferents maneres. Quan es van negar a acceptar les seves demandes va optar per les represalies allà on podia. Ho va intentar amb diferents membres del PSBAD i ho va aconseguir amb Jordi LOPEZ, l'únic que treballava per una empresa semi-pública i on podien arribar els seus tentacles. VINCLE, així es diu l'empresa, va ser "receptiva" amb la seva petició i quatre dies desprès de les eleccions va acomiadar-lo de forma improcedent. Han preferit pagar i acomiadar-lo. Això o perdre les adjudicacions i subvencions.

La ma del poder és llarga. La desvergonya de SERRA, no te limits.

Us invitem a enviar un correu-e al PSC repudiant aquesta acció i en suport del candidat del PSBAD Jordi LOPEZ.

La riada AZUL

2011-05-29T20:30:00.002+02:00

26 Barrios votaron mayoritariamente al PP.
El Mapa en color no deja lugar a dudas. Badalona se vuelve Azul.
No creo que se necesiten comentarios.

Resultados por Barrios

LES FESTES DE MAIG 2011

2011-05-04T15:58:00.003+02:00

Les Festes de Maig ja són aquí:

El Pregó de Festes es farà el divendres 6 de maig, a les 19 hores, a la plaça de la Vila, a càrrec de la periodista i escriptora de Badalona, Pilar Rahola, i l’acte central, la Cremada del Dimoni, el dimarts 10 de maig, a les 22 hores, a la platja.

A la web del Ajuntament de Badalona podeu trobar tota l'informació de les Festes de Maig '11

Presentació de les festes
Programa de les festes de maig 2011

Ara, a passar-s'ho be.

Bones Festes a Tothom.

Problema amb els enllaços als blocs badalonins

2011-04-19T12:01:00.001+02:00

Per un problema de la nova tecnologia de vegades imcomprensible ens hem quedat sense poder-vos oferir la nostra llista de Blogs de Badalona.
Han quedat perduts al laberint internautic. Esborrats. I els volem recuperar. Aviat buscarem la formula per què no torni a passar.
Mentres tant, si us plau, envieu-nos els vostres link als vostres blocs.
Gràcies a tots.

TRES PARTITS SOCIALISTES A LES MUNICIPALS DE 2011 (2)

2011-04-18T23:39:00.025+02:00

Quan el dia 8 publicavem l'artícle TRES PARTITS SOCIALISTES A LES MUNICIPALS, comentavem com d'interessant podria ser veure cares noves enfrontant-se al PSC de sempre. A dia d'avui, hem de rectificar.

Tan sols el PSBAD, Partit Socialista de Badalona, presentarà un candidat nou, jove i molt preparat. Es tracta de Jordi Lopez. Un Arquitecte que treballa en projectes socials per empreses públiques de rehabilitació d'habitatges.

El PSC presenta en J.Serra, candidat per primera vegada i alcalde gracies a la dimissió de la seva cunyada Maite Arqué. Més de trenta anys al “servei” del PSC (de Barcelona) que són els que l'han triat sense cap mena de democràcia interna. Digitalment.

Ara ens assabentem que el nou partit de Joan Blanch, exalcalde de Badalona que ja ha complit els 74 anys decideix tornar a presentar-se a les eleccions locals de 2011. Renovació, regeneració?
Aquesta és una mostra més de l'ancoratge al passat i les velles propostes en que està sumit bona parte del socialisme badaloní.
Cada cop es veu més clar que la renovació i regeneració ja no passa pel PSC. Cal una bona neteja de l'administració local. Trenta anys donen per molts excessos.

D'altra banda i fora del món socialista tenim al candidat de CiU Ferran Falcó que com a imputat en delictes de corrupció ha estat primer tinent d'alcalde i ara torna a intentar ser l'alcalde de Badalona. Sense escrúpols.
Pactarà amb PSC o PP. Sense escrúpols.

El candidat del PP es presenta, no sé si hem perdut el compte per sisena vegada. Una autentica mostra dels canvis intern al seu partit. Estaria be que si aquesta vegada no ho aconsegueix tampoc, doncs donés una oportunitat a un altre membre de la seva formació.
Vol governar si és el més votat. Necessitarà a CIU.

Arribem a Carles Sagues candidat d 'ICV. Un altre històric amb molts anys a les esquenes com a regidor de l'Ajuntament. Aspira a Governar amb el PSC. No te cap altra alternativa per ser al govern. Però aquesta vegada pot ser molt difícil. Un pacte amb PSC-CIU-ICV? Es possible.

CONCLUSIÓ: La política badalonina, necessita regeneració. O no?

PERLAS DE...Ferran Falcó

2011-04-15T17:58:00.003+02:00

FERRAN FALCO

Està disposat a renunciar a l’alcaldia per evitar el que el PP governi?
Que Sí. Ja els ho vaig dir. Jo sempre he estat molt clar en aquesta qüestió.

També va ser molt clar el 2007 quan va dir que no pactaria amb el PSC i va acabar fent-ho. Entendrà que es dubti de la seva paraula quan ara diu que no pactarà amb el PP. (Molt bó el periodista Carles Tornero)
Jo vaig voler que els socialistes passessin a l’oposició però els ciutadans, no. Per tant aquell escenari va ser diferent i aleshores vam veure una oportunitat de fer una feina per a la ciutat...

Si el PP treies 10 regidors, posem per cas, no seria també decisió dels ciutadans? Per tant podrien pactar perfectament i amb el mateix argument, amb ells.

Entrevista per C.Tornero a ElTot

PERLAS DE...Carles Sagués

2011-04-15T17:27:00.006+02:00

Sagués, el candidato de ICV dice:

“La gente decepcionada con el PSC nos ha de votar a nosotros”.

Su objetivo es pactar con el PSC para volver al gobierno. ¿cómo sino? Por ello, pedir el voto de los decepcionados con el PSC para con esos mismos votos pactar con ellos es una especie de burla.

Entrevista per C.Tornero a ElTot

TRES PARTITS SOCIALISTES A LES MUNICIPALS DE 2011

2011-04-08T19:31:00.002+02:00

Un nou partit es presenta a les eleccions municipals. Joan Blanch ho tornarà a intentar. Aquesta vegada segons sembla no encapçalarà la candidatura, ho farà Angel Segura. El partit Socialdemocrates Crítics de Badalona (S.i D.C.)

Amb aquesta seran dues les formacions polítiques formades per ex-PSC que han decidit convertir-se en una alternativa davant la deriva del PSC a la nostra ciutat.
D'altra banda és sorprenent com el partit fins a dia d'avui hegemònic encara creu que pot sortir-se'n i tornar a guanyar per amplia majoria. Sí, s'ho continuen creient. Indici de que han perdut la noció de la realitat.

El PSBAD, Partit Socialista de Badalona, te el convenciment de que s'asseurà a les cadires del Ple Municipal -com a membres de l'ajuntament, és clar- i evidentment en detriment dels regidors que acostumen a seure's a la bancada del PSC. La situació és com per fer moltes càbales, ja que el partit del govern te clar que en la tessitura de que el PSBAD no arribés al 5% dels vots, el grapat de vots que els hi arrabassin els farà perdre un regidor com a mínim. Ara, amb la presència de la formació SiDC també aspirant a vots socialistes, es complicarà més la vida al candidat Serra.

Be, bona sort a tots dos partits. Segur que cares noves i partits nous al Ple municipal revifaran la vida política badalonina i potser asseguraran -si els votants s'ho permeten- fer un gir a la dinàmica de desconcert del govern municipal.
Els números són com són i que pugui entrar algun altre partit a l'Ajuntament és difícil i sobretot veient l'increment de l'abstenció. Cada cop els ciutadans confien menys en els polítics, però són necessaris. Tots som polítics. Badalona necessita de bona gent que lluiti i treballi per aixecar la ciutat i els ciutadans de la seva postració econòmica i social.

IN AQUA SCRIBERE

2011-03-22T10:20:00.001+01:00

ELS INCONVENIENTS PER LA NOSTRA CIUTAT DELS PARTITS FRANQUICIA

Com tantes altres promeses, ara el diari el Punt treu a la llum aquelles que es van fer abans de les eleccions autonòmiques de 2006 i que tanta difusió es va donar per part del Govern de la Generalitat (PSC,IC, ERC) i la propaganda del nostre propi tripartit, el de les sucursals Badalonines dels primers, també format per PSC, IC, ERC).
Fins ONZE projectes d'equipaments socials anirien destinats a la nostra ciutat i als nostres ciutadans. ONZE.
Hores d'ara, tan sols hi ha un construit cinc anys després; una residencia per malalts mentals al barri de San Roc. Ara se'n parla de la residencia Geriatrica a Montigalà, que començarà la fase de concurs arquitectònic (els plànols de l'obra) però no se sap qui pagarà després la construcció d'aquest equipament. La construcció efectiva pot endarrerir-se “sine die”. De la resta d'equipaments compromesos no se sap res.

La pràctica habitual dels nostres governs respecte de la nostra ciutat, BADALONA, és sempre la mateixa. De nosaltres només necessiten el vot. Promeses totes les que siguem capaços d'escoltar. Però la realitat és que aquestes promeses si no van acompanyades d'uns pressupostos concrets i garantits no serveixen de gaire.

Per què ens passa això als badalonins? Per què ens tracten així? Malauradament per que tenim uns polítics badalonins al govern que s'hi estimen més manar que defensar els interessos del nostres país petit. Estan a les ordres dels grans senyors de Barcelona, els mateixos que consideren la nostra ciutat com un abocador d'allò que a ells els molesta o ofèn a la vista. Els nostres polítics, els d'aquí , són simples titelles que ballen al compàs del canell dels seus senyors. Això o deixen de ser útils a la causa Barcelonina. I com es clar i obvi prefereixen obeir el seus amos.
Així, als ciutadans de Badalona ens va com ens va.

És el moment de que tots els badalonins ens unim per exigir els nostres polítics que defensin la nostra terra i els nostres veïns i de que no acceptin pressions ni imposicions dels de fora que ens aniquilen com a poble.

Reclamem polítics que s'estimin Badalona i foragitem els traïdors, els venuts.

Per Badalona.

NEGLIGENCIA en la modificación DE UNA OBRA PÚBLICA

2011-03-14T23:53:00.002+01:00

NEGLIGENCIA EN la modificación DE UNA OBRA PÚBLICA

Badalona paga 720.000 euros por una obra no ejecutada en un polideportivo

Lunes, 9 de agosto

El cambio de planes ha obligado a indemnizar a la concesionaria que abonó dos proyectos en vano.
El ayuntamiento encargó ampliar el pabellón de Montigalà pero luego puso trabas a su ejecución
Una cadena de cambios, errores y retrasos en el encargo de la ampliación del polideportivo de Montigalà han ocasionado que el Ayuntamiento de Badalona haya pagado 720.000 euros por una obra que no se ha ejecutado y que muy probablemente nunca se ejecutará. A finales del 2002 el ayuntamiento encargó a la Federació Catalana de d'Esports de Persones amb Discapacitat Física la ampliación de la instalación deportiva que debería albergar una piscina y nuevas canchas. Pero a partir de ese momento, los responsables municipales comenzaron a cambiar de parecer, intentaron rehacer el proyecto para añadirle un centro cívico y ocasionaron un retraso que llevó a la federación a demandarlos ante los tribunales.

El resultado es que, tras ocho años sin ejecutar la obra y después del desembolso de los 720.000 euros, el polideportivo seguirá como siempre: con unas instalaciones limitadas y con una gestión deficitaria.

El pago de la indemnización, que se ejecutó el mes pasado, llegó con un acuerdo extrajudicial que también contempla que el ayuntamiento debe destinar 7.000 euros mensuales al polideportivo para compensar su déficit. La federación también había ganado la gestión de la sede durante 35 años.

Un informe del secretario general del ayuntamiento, del pasado 21 de julio, asegura que el acuerdo es una «solución nefasta» para el interés público y califica la situación como un «funcionamiento anormal» de los servicios públicos que «no se puede volver a producir».

El PP de Badalona ha denunciado el grave perjuicio económico que ha generado la mala gestión municipal en la tramitación de esta obra. El líder del grupo, Xavier García Albiol, aseguró que pedirá al alcalde de Badalona el cese inmediato de los responsables directos. «Es muy grave que una dejadez de este tipo cause a Badalona una pérdida económica tan elevada», dijo García Albiol.

PROBLEMA HEREDADO / La federación deportiva ha dado por cerrado el conflicto pero aseguró que la solución no supone una buena salida tras ocho años de agravios. «La compensación económica solo nos ha servido para cubrir la gran deuda que
habíamos acumulado en todo este tiempo. Las instalaciones son limitadas y, sin ampliación, estamos obligados a cobrar precios más bajos que el resto», explica Tomàs Ruiz, gerente de la federación.

El concejal de Deportes del Ayuntamiento de Badalona, Albert Tomàs (PSC), dijo que el cambio de planes, que contemplaba un futuro centro cívico, fue ideado por el equipo de la exalcaldesa Maite Arqué en tiempos de bonanza inmobiliaria pero ya no se justifica. «Es un tema que heredamos de la gestión anterior. Hemos decidido que no gastaremos más dinero en más construcciones de este tipo sino que utilizaremos los recursos que tenemos para hacer más inversión social», dijo el concejal.

CADENA DE PROBLEMAS / En octubre del 2003, la federación presentó el proyecto arquitectónico para ampliar el polideportivo, ubicado en la calle de Rossini, tal como estaba previsto en el contrato. Pero el octubre de 2004, el ayuntamiento notificó al concesionario que debía modificar el proyecto por las «nuevas necesidades» que habían surgido y dejó claro que estaba dispuesto a pagar una indemnización. Un año después, en octubre del 2005, la federación volvió a pagar otro proyecto de 92.000 euros para incorporar las observaciones municipales.
El ayuntamiento dio su visto bueno, pero un año después, en septiembre del 2006, negó a la empresa el permiso ambiental para comenzar las obras. El informe del secretario general del ayuntamiento ve en este cambio un error capital: el nuevo plan fue aprobado sin un estudio económico-financiero detallado.

Es entonces cuando, cansados de las continuas trabas, los adjudicatarios decidieron iniciar un largo pleito que terminó en los tribunales. En enero pasado, la federación presentó un recurso contencioso administrativo contra el ayuntamiento por siete millones de euros. Seis meses después decidió conformarse con 10 veces menos: 720.000 euros, lo que da por zanjado el conflicto.

VERDAD NO OFICIAL

2011-03-14T10:08:00.001+01:00

Comença la precampanya electoral i amb ella la publicitat:

La oficial, pagada amb els diners de tothom i

la no oficial, que alguns veïns difonen allà on podem.

Aquí us mostrem un dels pasquins que han estat distribuits per Gorg i Congres.

Una avenç del que ens espera.

El PSBAD proposa JORDI LOPEZ com a CANDIDAT

2011-03-08T09:24:00.004+01:00

JORDI LOPEZ proposat com a cap de llista

El NOU PARTIT SOCIALISTA DE BADALONA ha proposat en reunió de l'executiva del partit del dilluns passat presentar com a cap de llista del PSBAD, Jordi Lopez.

Queda pendent el seu nomenament definitiu a l'assemblea del dimecres proper.

PS.BAD (Un partido para las municipales 2011)

2010-12-10T11:55:00.005+01:00

Recentment s'ha constituït un nou partit a Badalona que tot just acaba de fer-se públic, el PARTIT SOCIALISTA DE BADALONA amb les sigles PSBAD.

PARTIT SOCIALISTA DE BADALONA

Encara que no es coneix de moment, les persones que l'integren, al menys de forma pública, sembla que volen ser un partit de referéncia en el futur a Badalona, i venen, no sols per quedar-s'hi, si no per substituir el PSC. Colosos més grans han caigut, diuen.

Aviat faran una roda de premsa, possiblement desprès de les festes de Nadal.

Salutacions i Benvinguts a la casa de tots.

El BCIN un edificio sin oficio ni beneficio

2010-10-06T11:09:00.002+02:00

Un edificio construido para mayor gloria del alcalde Blanch y que a día de hoy no solo no cumple con la misión para la que fué creado sino que además es una pesada carga para las arcas badaloninas.

Según el artículo que a continuación podreis leer tiene un deficit anual de 1.100.000€. (188.000.000 de pesetas) ya que genera unos ingresos apenas superiores a los 234.000€. Cualquier padre de familia entiende perfectamente que esto no es posible. ¿Lo entiende nuestro alcalde, personaje que no tiene curriculum laboral conocido?

El futuro gobierno de la ciudad ha de replantearse una empresa que no sirve para nada más que para justificar salarios a ex-cargos públicos. Dado el deficit escandaloso propondria que se ceda en concesión a alguna empresa que sepa y quiera gestionarlo adecuadamente para que el ayuntamiento deje de sufragar el enorme deficit y se obtenga algun beneficio aunque sea mínimo.

Si fuesemos sumando todos los desastres financieros a que nos acostumbra el actual gobierno PSC-CIU-ERC) -como el último del pabellón de Montigalà que ha obligado al ayuntamiento a pagar 720.000€ por una obra que no se ha realizado ni se realizará nunca- sólo podemos constatar que nos llevan a la ruina como ciudad.
Es para pensarselo.

La ruïna del BCIN
Per molts badalonins és una absoluta incògnita quines són les funcions del BCIN (Badalona Centre Internacional de Negocis) que ens costa cada any una xifra propera a 1,5 milions d’euros.
Però el que és pitjor, no ho saben ni ells mateixos.

Ha estat una feina complicada accedir a la documentació referent a aquesta societat, encara que era quelcom que ja m’esperava ja que Badalona és una de les ciutats menys transparents de l’estat espanyol. Pel que veurem d’aquí en endavant, tenen motius per amagar-nos les dades.

Aquesta empresa, Reactivació de Badalona, SA, que té seu a aquest edifici al Polígon de les Guixeres (no entraré a valorar el que va costar a les arques municipals ja que és aigua passada), té com a objectiu (així ho indica la seva missió i la seva visió) la promoció econòmica de la ciutat i s’entén que com a principal comesa ha de tenir la implantació d’empreses a la ciutat i per ende la creació de llocs de treball.

Al sector privat, les empreses presenten un Business Plan (un Pla de negoci per aconseguir uns objectius empresarials) que aprova un Consell d’Administració i que avalua al finalitzar l’exercici el compliment d’aquestes fites. Si avaluéssim els resultats d’aquesta empresa, veurem que els resultats no és que siguin inexistents, és que són negatius ja que ens costa un munt de diners mantenir-la sense generar res de bo per la ciutat.

Com la memòria econòmica que tenim és de l’any 2008, ens fixarem en les xifres referents a aquest exercici en quant al mateix d’any.
Aquest any, la ciutat va patir una saldo negatiu de 295 empreses. És a dir, la diferència entre les que van obrir i les que van tancar és de 295, destruint 2.568 llocs de treball (tot i que la crisi no havia colpejat amb la duresa que ho va fer a l’any següent)
En aquest any, prop de 500 autònoms de la ciutat també van abandonar la seva activitat amb la conseqüent destrucció de llocs de treball.

Ja que és possible que algunes veus discordants relativitzin aquestes xifres apel·lant a la crisi econòmica, cal dir que Badalona té el dubtós honor de ser la segona ciutat de Catalunya (per darrera de Barcelona lògicament) amb més atur a tancament de juny de 2010, 20.874 persones, un 17,7% quan la mitja de Catalunya és d’un 14,4%. Que s’ho facin mirar.

Cal esmentar també altres activitats d’aquesta societat, les úniques que generen ingressos, són el lloguer de sales per fer convencions i el lloguer d’oficines. De fet, la població té la creença que són les seves úniques activitats, i no va equivocada per les xifres que he exposat en línies anteriors. Doncs bé, els ingressos per aquesta via són de 234.633 euros.

Per concloure l’anàlisi, destacar que les principals despeses d’aquesta societat venen per la via de sous i salaris 607.280 (Més de 100 milions de pessetes!!), partida pressupostaria que ha augmentat en 60.000 euros respecte a l’anterior exercici i per la via d’altres despeses amb 716.213 euros (ja m’explicaran on s’ho gasten i quins resultats ofereixen els actes que munten i els estudis que fan per veure quines empreses s’estableixen al polígons industrials de la ciutat).
Tot i que aquesta societat és viable gràcies a la transferència que fa l’ajuntament cada any (més d’1,1 milions) no ha estat capaç ni de tancar amb beneficis, ja que el resultat de l’exercici dóna unes pèrdues de 9.479,24.

La gerència, Cipriano López Viegas
Al capdavant del BCIN ens trobem a Cipriano López, un ex-regidor del PSC de l’Ajuntament de Badalona i que ha trobat en aquesta empresa pública una pre-jubilació perfecta amb un sou estratosfèric que paguem tots el badalonins.
Amb el seu historial professional i formació, al mercat laboral seria absolutament impossible que ocupés un càrrec de tanta responsabilitat i jerarquia.

Conclusions
Sincerament crec necessària l’existència d’una societat que promogui econòmicament la ciutat. No obstant, aquesta promoció ha de tenir un pla de negoci que esdevingui de brúixola per portar la ciutat cap una escenari de creació de valor afegit i creació de llocs de treball, i això només s’aconsegueix amb l’establiment d’empreses que ho propiciïn, i fins a la data la societat Reactivació de Badalona, SA no ha aconseguit reactivar econòmicament la ciutat (a les dades em remeto).

El que sí que és censurable i del tot impresentable és que les activitats d’aquesta empresa es realitzin gràcies a la transferència de més d’1,1 milions d’euros procedent del pressupost municipal (actualment ja són quasi 1,5 milions d’euros) ja que els ingressos de la societat que són de 234.633 euros cobreixen només el 17% i escaic de les despeses. Si la seva única font d’ingressos fos la seva xifra de negoci, tindria unes pèrdues de més d’1 milió d’euros.

A això em refereixo amb el canvi de model econòmic de la ciutat. Les empreses de l’ens local han de ser viables de per si amb els seus ingressos, no amb la ‘subvenció’ provinent dels impostos dels badalonins.
Feina ben feta per gestors professionals, no cementiris per aparcar cadàvers polítics i pagar-li pels favors fets al partit en temps passats.
Enviat per Daniel Gracia

Espoli. Diguem no!

2010-06-04T15:35:00.001+02:00

Espoli. Una paraula tremendista per manifestar una realitat palmària: la desigualtat de tracte a l'hora de repartir els diners entre les diferents comunitats. No pot ser com ja s'ha dit reiterades vegades que un dels qui hi aporta més diners, al final del repartiment resulta que queda molt per sota de la mitjana, donant-se la incongruència que aquelles comunitats receptores netes, al final disposen per habitant molts més diners que qui són donants nats. Insuportable per la nostra comunitat, insuportable pels nostres ciutadans que són els que al final reben en serveis menys que altres ciutadans espanyols. Els nous acords de finançament, sembla, repararan aquest greuge en el futur. Ja ho veurem!

Espoli. Una altra vegada tremendista però que manifesta el que molts catalans sentim novament amb els impostos d'usura que imposa el nostre govern, el català, i del que es parla poc pels que fan bandera de l'altre espoli. Em referiré expressament a l'impost de successions, que em toca d'aprop i quedo petrificat quan em diuen el diners que tindré que pagar a la hisenda catalana pel fet de heretar. Faig comparacions amb el que hauria de pagar si visques a d'altres comunitats i... és d'escàndol. En alguna no hauria de pagar ni cinc.

Realment m'incomoda veure com s'abaixen impostos que són més equitatius com els del patrimoni però es manté aquest de successions que es molt, molt injust. Injust per que ja s'han pagat impostos per adquirir un habitatge, es paga l'ibi anualment també, s'ha pagat preus exorbitants de quatre totxos, interessos abusius a bancs i ara que esta tot pagat, resulta que hem de tornar a pagar un nou impost. Impost desproporcionat. Per què?, si la cas és meva!

I a on van aquest impostos? A subvencionar partits mitjançant la corrupció, a donar subvencions a entitats amigues o subsidiaries dels partits, a fer informes inútils per pagar favors, a crear ambaixades al comandament de les que s'imposen els familiars, a pagar l'aprenentatge del català als nens francesos, a embutxacar-se la pasta pel morro com els de Pretoria o del Liceo i fer-se palaus amb grans piscines.
Els governs necessiten pasta pels seus i l'obtenen a costa dels nostres. Sense tant xoriço, mala gestió, desviaments de fondos, etc... no caldria espoliar els catalans.

Diguem no!

El futuro de las tres chimeneas está asegurado.

2010-05-28T17:10:00.001+02:00

El alcalde de Sant Adrià afirma que el futuro de las chimeneas está asegurado aunque no está claro que destino se les dará ni los costes que podría generar sobretodo en una época como la actual de crisis económica.

El alcalde de Sant Adrià de Besòs, Jesús Maria Canga, ha asegurado hoy que el futuro de las tres chimeneas de la central térmica está "garantizado", en el seminario Reciclajes, que forma parte del Congreso Internacional Cerdà Postmetrópolis.

Según ha explicado Canga, los procesos urbanísticos dependen de la aprobación municipal y el consistorio "vinculará cualquier modificación con la conservación de las tres chimeneas".

"No sé qué es lo que finalmente acogerá el recinto porque económicamente no estamos en los mejores momentos", ha apuntado el alcalde de Sant Adrià quien ha añadido: "puede que no veamos ningún horizonte claro a muchas de las ilusiones que nos hacíamos hace un año".

Canga ha asegurado que el ámbito de transformación va desde Badalona hasta el río Besòs y el hecho de tratarse de "un símbolo cultural" hará que lleven adelante "una gran propuesta que no olvidará el campus universitario".

Pese a no definir ningún proyecto en concreto, el alcalde mantiene su apuesta de instalar un museo de la Energía en la central térmica, que dejará de funcionar a principios de 2011.

"No hay fechas, pero intentaremos que el 1 de enero de 2011 la gente empiece a hacérselas suyas", ha afirmado en alusión a las citadas instalaciones.

Cuando la central deje de producir energía comenzarán los procesos urbanísticos "lentos y complicados", según Canga, pero que se tratarán "en un nivel participativo muy alto, escuchando la voz de la gente.

COMUNICADO DEL PSC EN LLEFIA-LA SALUT.

2010-04-28T12:15:00.006+02:00

De la lectura del comunicado la única conclusión es que las protestas estuvieron organizadas y dirigidas directamente por el PP. Algo, absolutamente falso, ya que si hay que tirar de ideologias presentes entre los manifestantes la mayoria eran afines al PSC o a organizaciones independentistas.

Unos protestaban por la negativa del govern de la Generalitat de hacer de la autopista una via suburbana que no divida nuestra ciudad (al PSC le importa esto un carajo), otros se manifestaban por la mala gestión que se ha hecho de las obras del metro que ha tenido a centenares de comerciantes con la necesidad de hechar cierre, otros quejandose de la corrupción y de las malas artes de nuestro queridisimo Jordi Serra y su inefable primo Ferran Falco, otros....

DEMAGOGIA PURA I DURA la del panfleto simple y llanamente para justificarse delante de Montilla -el protector de Serra- y dar a entender que ellos controlan la ciudad. Nada más lejos de la realidad. Durante el próximo año preelectoral, la que les espera a estos señores intolerantes.

Justifican la presencia de gentes que no eran del barrio. Naturalmente no se puede esperar que el presidente Montilla venga a Tu barrio para escuchar las quejas que los de casa son incapaces de ni siquiera oir. así es que se acercaron alllá donde el presidente estaba: Si la montaña no viene a ti ve tu a la montaña. Mala justificacion PSCera.

Lo tiene mal el PSC en las proximas elecciones autonomicas y locales en Badalona. Lo tienen muy mal. Su absoluta prepotencia derivada de muchos lutros de gobierno del mismo partido les ha hecho creer que el ciudadano no importa para conseguir sus objetivos: no dejar la poltrona y seguir mamando de la teta.
El ciudadano es lo de menos.
Lo demuestran cada dia

No hay guerra más deseada que la que se gana con el concurso de los rivales.

2010-04-27T16:35:00.002+02:00

El PP de Badalona, con Xavier Albiol a la cabeza, se ha abonado al discurso repetitivo de la problemàtica generada por determinados grupos de immigrantes. El pasado fin de semana el PP , junto con la presidenta del partido en Catalunya nos obsequió nuevamente con uno de sus repertorios más manidos distribuyendo en los barrios con conflictos vecinales un folleto claro y explicito donde la delincuencia y la inmigración parece que tienen el mismo componente.

La ciudadania no es estupida, sabe perfectamente que la actuación de estos representantes del pueblo es oportunista, estamos en precampaña. Pero muchos se dejan querer y dejan que sus oídos escuchen los que otros les niegan sistemáticamente en pro de un sancta sanctorum cívico. Saben los ciudadanos que la realidad es la que ellos viven cada día en su barrio, en sus calles y plazas y en sus bloques de pisos. Ellos conocen la realidad de primera mano. Llefia, Artigas, La Salud... son barrios avezados en la convivencia con el otro y muy dificilmente nadie les va a explicar su verdad sobre los cambios, profundos, sufridos en los últimos años. Se han acostumbrado a la diversidad y han asumido la realidad de los hechos y de la globalización de los nuevos tiempos. Han conocido costumbres nueva, hábitos diferentes, vestimentas exóticas y musicalidades diversas de las lenguas. Han aprendido a respetar, a aceptar la diferencia y asumirla como propia de la nueva idiosincrasia del barrio. A veces ha sido difícil. Los nuevos vecinos no conocen nuestras costumbres y normas y en muchos casos ha habido, y los hay, casos de complicada convivencia con algunos que no se han adaptado o pasan directamente de adaptarse al respeto del que te acoge en su sociedad. El esfuerzo no es de uno solo, es bidireccional. Pero se ha de dar el paso de uno a otros para acordar y explicar lo que somos cada uno y hasta donde se puede llegar en los niveles de integración. Todos con las manos abiertas. Esto no sucede siempre y cada vez, parece, se visualiza una mayor retracción de la bienvenida al nuevo. No en vano hemos de tener presente que lo que en otros paises ha sucedido en decadas, en nuestro país, ha devenido como un torbellino, sin darnos tiempo a prepararnos ni adaptarnos a la nueva situación.

Entre los nuevos vecinos existen numerosas diferencias: proceden de diferentes paises, costumbres, hábitos, normas de convivencia. Por ello la adaptación ha sido más complicada y ha requerido un intenso interés de las partes por la conllevancia. Pero, en algunas ocasiones ello no ha sido posible. La idiosincrasia de algunos inmigrantes ha hecho inviable esa convivencia y la paz social se ha roto. Es lo que ha pasado los últimos años en barrios densamente poblados donde ciertos colectivos y muy especialmente el de gitanos rumanos ha ocasionado auténticos problemas de inseguridad y de incivismo nunca visto, con el descaro de la impunidad que en la mayoría de los casos les habilita nuestra garantista legislación vigente. De eso y no de otra cosa es de lo que se vale el Partido Popular, de la impotencia de los vecinos y de la hipocresia que parece debe imperar en las expresiones externas del resto de los partidos al negar a los primeros la comprensión y el apoyo necesarios en su día a día.

De ahí que numerosos vecinos se sientan identificados , si no con el partido, si con sus manifestaciones claras de comprensión y apoyo por muy radicales que a otros puedan parecer. Y sobretodo el diferente discurso de aquellos que tradicionalmente los han considerado su nicho electoral, lease PSC o ICV-EUIA, que han pecado de distanciamiento e insensibilidad paulatina.

Nuevamente Albiol ha ganado una batalla, la mediàtica, con la incomprensible colaboración del resto de partidos que han utilizado los medios con la intención fallida de demonizar al instrumentalizador de la campanya. Los réditos los veremos en mayo del año que viene. Albiol no se cansa de avisar de que va a por la alcaldia y según parece la clase política badalonina infravalora esa posibilidad. Se equivocan, el tiempo juega a su favor.

Ver más: Immigracio i delinquencia

Artícle de Juan Andújar

COMPLIM! diu Falcó

2010-03-24T01:03:00.002+01:00

És el títol d'un article de Ferran Falcó a la seva bitàcola. Sembla que tot s'ha fet bé. Una bona feina.

Estem en eleccions, queda un any i ja comença la carrera. I es clar, las promeses del 2007 s'han complert o estan en via de fer-se o resoldre. Un polític al govern por publicitar el contrari? Diríem que no, es part del joc.
Una altra cosa es la veritat. Per què dir mitges veritats o simplement ometre totes aquelles coses que es van prometre i no s'han fet és senzill. Qui te tanta memòria? Les hemeroteques! Els ciutadans miren les hemeroteques per saber que fan i que no els seus representats? Au va! Un polític pot dir una cosa i la contraria sense ruboritzar-se. I... totes dues són certes.

Va prometre: CANVI! Per què a Badalona feia 30 anys que governaven el mateixos, i Fer fora els socialistes: i han complit: han canviat no se sap què però segur que alguna cosa han canviat (ara sòn ja 34 anys) i sí, efectivament, van fer fora els socialistes, els eco-socialistes (els comunistes d'abans per què ens entenguem).
Ara en la seva bitacola fa un recorregut d'èxits realment llastimós acompanyat d'una imatge que més que reforçar les afirmacions del text el contradiu.
La imatge promet:
Més transport públic i ho argumenta amb l'arreglo de l'estació de Renfe. Més autobusos i millors horaris? On són?
Menys bruticia doblant el servei de neteja: Al seu barri?
Més guarderies: Si s'hagueren fet totes les promeses els darrers 20 anys Badalona seria una gran Guarderia. On són les guarderies que necessita una ciutat de 230000 habitants?
Més Piscines: Quantes se n'han fet?
Més Guardia Urbana: 70 diu ell- Quants se n'han jubilat?
Més habitatge públic sense enganyar la gent: Aquí ja m'entra la risa.
Menys pisos pastera: ai ja no puc més!!
Més civisme. Una Badalona més amable, més humana, més segura i més neta: Doncs va a ser que no. Pedagogia i no multes és el que fa falta per què els nivells d'incivisme continuen igual.

Prometre coses que no s'han de complir és molt fàcil!

Tan sols s'ha de ser un polític hàbil i convincent amb bona dosi de manipulador.

D'altra banda, ara que arriben les eleccions municipals els ciutadans no hauriem de votar cap partit que gosses presentar com a cap de llista un imputat per delictes de corrupció. No hauriem de confiar mai en un polític que prima les seves ambicions personals per sobre de la honestedat política posada en entredit pel seu futur judicial. No deixa de ser vergonyant com es demanen dimissions a d'altres imputats en casos de corrupció mentres altres miren cap a un altre costat con si no fos amb ells.

La dona del Cèsar a més de ser honesta o ha de semblar.

I aquest no és el cas.

SITO CANGA a por el quinto mandato

2010-03-19T18:56:00.002+01:00

El PSC no quiere asumir riesgos. Ya lo tienen bastante difícil en Santa Coloma y en Badalona. Los casos de corrupción en ambas ciudades, con el alcalde implicado en una y destacados militantes en otra, pasará sin duda cuentas al partido que ha gobernado en el barcelonés nord a lo largo de treinta años.

Sant Adrià ha sido, hasta el momento, la única ciudad que ha quedado indemne a la epidemia corrupta inmobiliaria y su alcalde bien valorado por sus conciudadanos tiene la reelección asegurada. Esta será la quinta vez que se presenta a la alcaldía de la ciudad. Dieciséis en la alcaldía y cuatro más por delante. Al acabar ese nuevo mandato serian mas de 25 años contando los que también fue regidor con Messeguer de alcalde.

Siempre hemos pensado que Canga no es un alcalde de los que aspiran a perpetuarse en el cargo así como creemos que hubiera realizado una gran labor en otros ámbitos institucionales, tanto por sus valores políticos como por su propia capacidad. Pero siempre ha tenido el inconveniente de no ser un baixllobregatboy (permitasenos el palabro). Así que él no ha tenido esa opción a diferencia de otros de la comarca que han sido propuestos por Nicaragua para vergüenza y bochorno de muchos ciudadanos que hemos visto como valoran los aparatos de los partidos la preparación de los miembros de las instituciones más importantes del país. Capacidad y merito no esta en sus listas de preferencias. Las instituciones así, están en muchos casos en manos de necios, irresponsables e inútiles.

No pensamos que el PSC pudiera perder las elecciones en Sant Adria en ausencia de Canga. Los cambios en los últimos años han sido grandes. La ciudad parece otra. Eso no es solo obra del alcalde, pero si en gran medida. Se ha entregado a ello.

El aparato del partido ha vuelto a dejar las cosas claras: ha nombrado como primer secretario comarcal a Jordi Serra.
Por ello creemos que esta vez debería, precisamente en estos momentos críticos, haber echado un pulso a Montilla y haber dicho no. Ya ha realizado grandes servicios a la ciudad y a su partido, ahora tocaba otra cosa, nuevas ilusiones, nuevos objetivos, nuevos servicios a la ciudadanía.

Una nova bitacola badalonina

2010-03-15T12:26:00.001+01:00

Intentem que a la nostra bitacola siguin presents els màxims d'enllaços de gent de la nostra ciutat que vulgui expressar els seus sentiments envers de la cultura, la ciencia, la política, la foto, la cuina, l'entreteniment... Per aquest motiu anem incrementant la llista de blogers badalonins, unes vegades quan les trobem i d'altres quans ells mateixos es posen en contacte amb nosaltres per que els hi fem un enllaç.
Aquí us deixem el darrer, una bitàcola anomenada micacos.blogspot.com que s'autodefineix com:

"Productora de cinema independent amb pressupost i ambició zero que basa la seva creació artística en dues premises innegociables: gravem amb el que tenim i no ens movem de casa". Curt és el metratge, el pressupost i fins i tot els títols de les obres.

Doncs molta sort en la vostra singlada, navegants!!

Artur Mas, President

2010-03-15T01:27:00.000+01:00

La encuesta realizada por el Instituto Noxa para el periódico La Vanguardia debe de estar poniendo frío sobre frío el cuartel general del PSC en la calle de Nicaragua. Porque después de la nevada, donde aunque transcurran años, la gestión siempre es igual de ineficiente nos viene el aviso a pocos meses de las elecciones catalanas de que las mayorías cambian de forma radical. CiU ganaría por amplia mayoría con el 44% de los votos consiguiendo unos 66 diputados a tan solo dos de la mayoria absoluta.

Montilla llegó a la presidencia con tan solo 37 diputados. Solo tres fuerzas políticas coaligadas hicieron eso posible. Pero, como en la etapa anterior, las estridencias entre los miembros del tripartito vienen facilitando las cosas a los convergentes.

No es muy fácil para el PSC convivir con ERC. Al menos para sus votantes es difícil de digerir! Si a esto le sumamos el continuado esfuerzo de Montilla por aparecer -seguramente no de forma voluntaria- como más nacionalista que los mismos nacionalistas, no hay más que decir. El electorado PSOE se quedaría en casa al no encontrarse cómodo con un partido que un día si otro no deshoja la margarita sobre su esencial identidad. La batalla interminable e inacabada del Estatut, la financiación autonómica y la proliferación de las actitudes secesionistas se apuntarían en el haber del Molt Honorable President. Sería considerado como la eternización de discusiones bizantinas sobre temas secundarios para la inmensa mayoría de sus votantes (aunque de hecho no lo sean y les afecten muy directamente). La continuas diferencias verbalizadas por los dirigentes del PSC respecto del PSOE seria otra traba más en sus expectativas de voto.

El president Maragall, obtuvo 52 escaños, Montilla 37 y a la baja. ¿Cómo un andaluz con un dominio del catalán digamos que regular y que podría ser identificado como uno de ellos, de los votantes del PSOE, obtuvo 15 escaños menos? ¡Credibilidad! Maragall generaba ilusión, Montilla no. Cada vez se entiende menos el cambio. ¡Demasiadas ambiciones!

Si Artur Mas va a ser nuestro nuevo presidente estaría bien que despejara dudas sobre cuales serán sus ejes de gobierno. Aguantar cuatro años más de existencialismo seria insoportable para la inmensa mayoría de los ciudadanos ahogados en sus problemas, irrisorios para algunos políticos según parece.

La encuesta también deja a ERC en la cuneta. Según parece su gobierno no ha sido lo suficientemente radical para parte de sus seguidores que abren sucursales independentistas de diverso pelaje ideológico. De 21 escaños a 12 es para mirarselo. Después de los referendums festivos llega la resaca.
ICV demuestra que tiene un techo y que ya lo ha alcanzado. No parece que pueda llegar a constituirse en una opción creíble de gobierno.
Ni el PP tiene nada que hacer mientras siga la estela ultra de sus correligionarios estatales.
De Ciudadanos-Partido de la Ciudadania, creo que no hacen falta comentarios. Las refriegas internas y la presencia de Rosa Diez lo han hecho literalmente trizas.

Ah! si Mas es presidente apoyará a Rajoy tras las generales. El PP ya anuncia que apoyará a Mas.Nos gobernaran partidos de derechas en España y Catalunya. Y ellos si que tienen solución a la crisis. Los trabajadores ya podemos ir preparándonos para muchos cambios!

Nieve y Can Ruti: Incompatibles.

2010-03-08T20:42:00.000+01:00

Nieve y Can Ruti: Incompatibles...Por culpa de la inoperancia e inutilidad de algunos.

Son las siete de la tarde. Todas las calles estan colapsadas de tráfico. Algo normal en una ciudad no acostumbrada a una nevada que, por inexperiencia, no se calificar de leve, mediana o fuerte. Vamos en coche. La subida a la autopista por la llamada Ciudad del Basquet está impracticable. Las ruedas patinan y es fácil salirse. Ruedas hasta la salida por President Companys siguiendo las huellas que los neumaticos de los vehiculos que nos preceden van ahondando hasta el asfalto. Se circula muy lentamente y con gran precaución.

Tenemos intención de ir a Can Ruti, un familiar està ingresado en la UVI con un ICTUS. No queremos dejarlo. Empezamos a subir por Joan d'Austria dirección montaña y empiezan los problemas. La nieve se torna dura y resbaladiza amontonada a los margenes de las rodaduras. Llegamos hasta casi la altura del Club de Tenis pero aquí es misión imposible poder seguir. Una hilera de autobuses de la empresa de TUGSAL que van al retiro aparcan en el margen derecho, justo encima de las pocas rodaduras utiles o presuntamente utiles. Para poder seguir tenemos que circular por los montones de nieve dura acumulada por el centro de la calzada. Imposible. Los conductores de muchos vehículos se dan la vuelta. Otros que bajan nos aconsejan darnos la vuelta. Subir a can Ruti es imposible.

¡Subir a Can Ruti es imposible! ¿Cómo?

Intentamos subir, pero las ruedas patinan y se bloquean así que nos detenemos. Vamos cuatro en el vehículo. Corremos riesgo de empotrarnos contra alguno de la decena de autobuses mal aparcados -a mi entender- y desistimos. Alguno de los ocupantes con lagrimas de rabia por verse imposibilitado de visitar a su ser querido. Y preguntándome una y otra vez ¿porqué? ¿Y las previsiones? ¿y la nieve de la mañana no ha alertado a nuestro ayuntamiento? ¿Son los únicos que no se han enterado de que iba a nevar?

No le he podido dar respuesta a su desconsuelo salvo acordarme de la madre de alguien. Pero no se lo he dicho.
No puede entender que un servicio básico se encuentre en estos momentos aislado. Ni siquiera una ambulancia ha sido capaz de superar la prueba. Supongo que habrá sido desviada a otro hospital. Volvemos a casa sin poder visitar a nuestro familiar que yace en su cama espero que no consciente de la ausencia de los suyos.

Ahora en estos momentos, de vuelta a casa, con calma y con rabia contenida, me pregunto o mejor pregunto públicamente, para que nos sirve este alcalde y su primo. Para que queremos 70 u 80 cargos de confianza. Se les paga para pensar soluciones a los problemas de los ciudadanos ¿no?

Puede una instalación como el Hospital de Can Ruti quedarse bloqueado por unos pocos centímetros de nieve. Un hospital de nivel 3. Increíble. Impresentable.

Alguien tiene que presentar explicaciones. Alguien tiene que darlas. Y alguien deberia poner su cargo a disposición de quien corresponda. Incluso en una ciudad donde ni imputados en delitos por corrupción tienen la decencia de dejar sus cargos públicos.

¿Alquien hablará en nombre de la ciudad?

Que se vayan los primos. ¡Por favor!

Demolicions SERRA ISERN

2010-02-21T19:56:00.001+01:00

Aquí teniu una mostra del que sap fer i molt be per cert, el nostre senyor alcalde, la tasca d'enderrocament de Badalona i la seva societat crítica. Com veieu li posa ganes!

Los Badaloneses van primero

2010-02-08T20:01:00.011+01:00

Los Badaloneses van primero?

Veamos:

Vic ha destapado la botella de las esencias.
Ahora son ya numerosas las voces que empiezan a reclamar para sí las mismas opiniones antes ocultas por aquello de lo políticamente correcto. Muchos ayuntamiento dejan entrever su descontento ante la situación de precariedad a la que son condenados por el incremento de la población disponiendo de una insuficiente financiación económica y teniendo que ofrecer servicios que ni siquieran les corresponden.

En nuestra ciudad, sin ser novedad, el PP en letra de su presidente Garcia Albiol lo deja claro en su articulo mensual en la revista municipal Betulo: los ciudadanos de Badalona van primero.

El empadronamiento de los inmigrantes ilegales permite acceder a los servicios sociales, la sanidad, la educación de igual modo que cualquier vecino de Badalona y en una situación de crisis como la actual -dice Albiol- y cuando el dinero público no llega para cubrir las necesidades sociales que tienen los vecinos, es una injusticia social permitir que los inmigrantes ilegales accedan a los servicios públicos igual que el resto de vecinos de la ciudad.

Sé que puede sonar mal, pero una cosa es que se atienda a todo el mundo en el caso de una urgencia –algo con lo que estoy de acuerdo– y otra muy diferente es que un inmigrante ilegal esté en la misma lista de espera que un vecino de Badalona para operarse, por ejemplo, de cataratas. Eso no me parece justo.
Si en 2011 soy elegido Alcalde les garantizo que conmigo primero serán los vecinos de Badalona.

Este es el mensaje del PP. El mismo discurso de hace cuatro años, y como les funcionó muy bien, pues repiten.
No en vano Badalona es un objetivo estrategico de este partido en Catalunya.

Me ha sorprendido – y esta es la razón segunda de este escrito- que la misma revista Betulo, la del mismo mes y en la pagina de al lado Albiol es contestado tanto por PSC como por CiU demostrando nuestro glorioso gobierno municipal que aprovechan bien el control de la administración, permitiéndose enmendar las argumentaciones de Albiol incluso antes de que se hayan publicado.

¡Estilo, si señor!

Para el próximo artículo, el de marzo, sugeriría al señor Albiol que lo entregue en el último momento del plazo concedido para que pueda ser publicado obligando así a nuestro glorificante gobierno a utilizar la neurona de vez en cuando para escribir su artículo de ensalzamiento de la inmensa labor desarrollada por ellos. Y de paso que se ganen el sueldo alguna vez.

Por otro lado, el primero, estrujese usted también la neurona y convenza a los ciudadanos de Badalona con más argumentos y a ser posible que alguno no sea de demagogia continuada.

Y ahora, permitame ser un pelín sarcastico: supongo que usted aprobará la jubilación a los 67 años, porque es la única manera de que usted consiga algún día ser alcalde.
No he podido evitarlo, disculpe!
Gracias.

Y en Badalona ¿A quien?

2010-01-22T00:59:00.006+01:00

Se admiten ideas y sugerencias: Trinquez, corruptez, imputez,...

Vic: un símptoma d'un problema ajornat

2010-01-13T11:35:00.006+01:00

En aquests moments en què la hipocresia política s'envolta en banderes d'humanitat i solidaritat al parlar del tema VIC i es llegeigen arreu comentari, articles i intervencions d'allò més correctes val la pena llegir articles mes ajustats al problema.

Llegim un artícle al punt força assenyat que transcrivim:

Vic: un símptoma d'un problema ajornat
13/01/10 02:00 -

La incapacitat de l'Estat a l'hora de gestionar la llei d'estrangeria ha dut l'Ajuntament de Vic a buscar una via legal, molt discutible, per intentar frenar l'arribada d'estrangers sense papers al municipi. La preocupació municipal –que coincideix amb un augment de les expectatives electorals de l'extrema dreta– és lògica: l'increment del nombre de persones indocumentades repercuteix inevitablement sobre els serveis locals, obligats a suportar una càrrega humana que sobrepassa els seus recursos.
Però la ineficàcia de l'Estat no justifica que el consistori, governat per CiU, el PSC i ERC, vagi pel seu compte, entre altres coses perquè les decisions que pugui prendre en aquesta direcció no resoldran la qüestió, tan sols la traslladaran als municipis veïns, que és on buscarà refugi la immigració que sigui foragitada. Amb el filtre que pretén aplicar a l'empadronament de nouvinguts, l'Ajuntament aprofita l'última reforma de la llei d'estrangeria espanyola, que des del desembre passat ha endurit els requisits per legalitzar la residència dels immigrants, però passa per alt un fet essencial: el control administratiu de la població correspon al Ministeri de l'Interior. A més, negar l'empadronament és tancar la porta a l'assistència social que aquest tràmit porta aparellada.

D'altra banda, l'empadronament no és estrictament un dret de la població sinó una obligació. Tothom està obligat a empadronar-se al lloc on resideix, independentment de la seva situació laboral o legal, perquè el padró és una eina de recompte.

Tot i això, la iniciativa de l'Ajuntament de Vic no és tant un desafiament al marc jurídic com un crit d'auxili sobre els problemes reals i un toc d'atenció als polítics que no es dediquen a resoldre'ls.

Frases Celebres

2010-01-12T22:01:00.005+01:00

«Potser algunes empreses esperaven un tracte de favor que han tingut altres vegades, però han guanyat les que havien de guanyar perquè gestionen bé el pressupost de l'Ajuntament»
(Jordi Serra Isern, Alcalde de Badalona)

Es a dir,

el senyor alcalde reconeix que abans s'atorgaven contractes a empreses amigues, encara que no eren les més idònies per gestionar amb eficiència i eficàcia el pressupost municipal (els diners dels ciutadans)

Gràcies senyor alcalde per dir, publicament i per escrit, el que tothom ja suspitava o simplement coneixia

Llefia ocupada. (Por la Grua)

2010-01-08T16:25:00.009+01:00

Hoy, hemos sido testigos de un despliegue inusitado de las fuerzas móviles de retirada de vehículos. Inusitado por que ver tanto uniforme junto en el barrio de Llefia es un suceso digno de figurar en los anales del barrio. Ha ocurrido en la calle carretera antigua de valencia en el tramo contiguo al ambulatorio de Llefia. Los vecinos se asomaban expectantes ante tanto guardia. Algunos desde las instalaciones de la petanca pedían explicaciones de semejante actuación a los agentes, alguno de forma airada. No era para menos, tres grúas, tres, y dos vehículos de la Guardia Urbana se aplicaban a retirar vehículos mal aparcados, por que efectivamente estaban mal aparcados. Otra cosa es que molestaran o no. Uno ocupaba el espacio reservado los viernes al camión de la recogida selectiva. No había duda, debía ser retirado. Otro ocupaba un par de palmos del vado de un taller, cuyo propietario se afanaba por hacer comprender al agente que no le molestaba. Otro estaba en doble fila, otro...

Llefia es un barrio con problemas endémicos de infraestructuras. En los años del furor constructivo no quedo un metro cuadrado si edificar. Tampoco en la época nadie pensó en el problema de los coches, así es que no se hicieron, ni se obligo a ello, garajes en los bajos de los edificios. Primero en las casas hubo un coche luego dos o quizás tres. Las calles, solo hay que darse un paseo por el barrio, son un inmenso aparcamiento al aire libre, sin más posibilidades alternativas que las ofrecidas en su día por el ayuntamiento o por iniciativa de los particulares, las más.
Insuficientes. Totalmente insuficientes. Solo hay que ver esas calles a última hora del día, cualquier lugar por pequeño y difícil que sea es sistemáticamente ocupado por un coche.

-¡Que se compren una plaza de parquin! - arguyen algunos como solución.
-¿Donde? - se cuestionan los sufridos aparcadores después de dar vueltas y vueltas durante muchas medias horas intentando localizar uno de esos rincones inexistentes.

No hay soluciones mágicas. No se puede sacar de donde no hay. Pero cuando existen problemas es cuando nuestros representantes municipales deben estrujarse la mollera -el que disponga de ella o tenga a bien usarla- y buscar debajo de las piedras las soluciones. Porque a ellos les corresponde y a ellos les hemos cedido esa responsabilidad.
Existen zonas, plazas, donde es posible establecer nuevos aparcamientos subterráneos p.e, plaza de las palmeras, y no se está trabajando en ello.

En conclusión, no se puede solucionar un problema como este a bastonazos y no se puede usar a la Guardia Urbana como instrumento urbanizador o represivo (caso de la violación de los derechos a la libertad de expresión por manifestarse contra la corrupción).

Pretender hacerlo así demuestra la flojera intelectual de nuestro gobierno municipal y la falta de dirección y gestión de la cosa pública. Se echa en falta una aportación de ideas para solucionar los problemas de los ciudadanos.

PD: El uniforme de la Guardia Urbana es muy bonito. El vehículo policial dedicado a fotografiar la ciudad pecadora, fantástico. Es una lastima que a la Guardia urbana solo se la permita lucir en su faceta represiva. Al menos en estos barrios “del sur badalonés”

J.SERRA+F.CASQUETE AL CONTROL TOTAL

2009-12-13T20:49:00.006+01:00

CAPITULO -1 EXPOLIO BDN-F.C.BADALONA -PACTO POLITICO-OBTENCIÓN
ALCALDIA

Intentaremos explicar lo más esquemáticamente posible qué motivos pueden unir a dos personajes "EXTRAÑOS" y cuales son los objetivos finales que cada uno consigue ó pretende hacer suyos .

Fermín Casquete ( F.C.) apoyado por un sindicato (UGT) y con sus delirios de grandeza, es aupado a la dirección de TUGSAL ( empresa del transporte) donde ejerce de gran empresario
y se empieza a demostrar su ambición personal, y amor al poder y al dinero - €--.

F.C.- a través de TUGSAL (1) controla al PSC agrupación BDN
¿ COMO ?
-- con un pacto en que entrega a JORDI SERRA ( J.S.) la 1ª secretaría de la agrupación a cambio de obtener la secretaria de organización para JUSTO ALARCON hombre importante de TUGSAL

-- a través del control del PSC controla el gobierno municipal (ajuntament)
F.C.- a través de TUGSAL (2) inicia su presencia en el futbol catalan con su equipo "BADALONÍ" que le da acceso:

1-a la Federación Catalana de Futbol
2-donde se perpetra la mayor "TUPINADA" del futbol catalan,encabezada por cargos electos socialistas del aj.de Badalona, cargos de confianza del PSC y "significados socialistas" de la ciudad.

ATENCIÓN ¡¡¡

Primera connivencia F.C. versus J.S.
Como primer secretario del PSC da soporte y autoriza la participación masiva del partido en la tupinada más grande de Catalunya, luego anulada por el tribunal Superior del Esport, cual si de una cruzada se tratara .

LOS OBJETIVOS de NEGOCIO+PODER CONDUCEN al EXPOLIO

F.C. -- a través del BADALONÍ con el soporte AJUNTAMENT BDN, ,influye en el F.C.BADALONA y sus socios para obtener la fusión de los clubs, la presidencia y el poder absoluto .
Con el dinero de TUGSAL se aumenta el endeudamiento del F.C.BADALONA con Fermín Casquete de presidente ,un endeudamiento el mayor de la historia .

OBJETIVO ---
Expolio del patrimonio del F.C.BADALONA -campo de futbol-terrenos.

COMO SE PRODUCE :
El Ayuntamiento de BDN recalifica los terrenos para preparar el pelotazo siguiente que es el negocio de las plusvalias .
Coincide que Jordi Serra es concejal de Urbanismo, Primer Secretario del PSC y no se lo pierdan ALCALDE de BADALONA .

Con todo esto se consigue:
1- a través PSC-AYUNTAMIENTO el control de la ciudad.
2- control del F.C.BADALONA y su expolio

Se puede deducir de lo anteriormente expuesto que la Alcaldia es el pago del pacto político explicado al inicio y se ven los apoyos triangulados entre ellos .

Por todo esto debemos manifestar NUESTRA ENERGICA REPULSA A TODO TIPO
DE MANIPULACIÓN Y EXPOLIO EN NUESTRA CIUDAD.

P.D.---a modo de postdata,debemos explicar que los terrenos del F.C.BADALONA fueron una
donación altruista de la conocida familia ARNUS como mecenas de dicho club y destinados por siempre a un uso deportivo y al servicio de la ciudad .
No sabian ellos que en el futuro servirian a F.C.

CAPITULO -2-

---- Obtenida por JORDI SERRA la alcaldia de BDN ,ciudad más importante del Barcelonés Nord, intuimos que aprovechando los efectos del caso " PRETORIA" en el territorio,
que les limpia el camino y barriendo al resto, el próximo paso será el control absoluto
de la comarca para sus fines .

I SI NO ................ AL TIEMPO ¡¡¡¡¡

Roben 14 milions d'euros a Badalona

2009-11-21T17:17:00.003+01:00

I no passa res!

A passat ja un mes des de que el jutge Garzon imputés i detingués uns quants implicats acusats de corrupció institucional: el cas Pretoria. A Santa Coloma va caure l'alcalde així com el “Luigi” i els lleials de Pujol detinguts, sembla, pel seu patriotisme i per ser catalans. D'en Millet i cia millor no parlar.

A Badalona simplement la cosa ha quedat en standby fins posteriors decisions del jutge. La historia és rocambolesca encara que al final tot es resumeix en l'existència de corrupció pura i dura. L'Ajuntament ha deixat d'ingressar 14 milions d'euros per què altres, indignes corruptes, ho han fet possible. Per tant els badalonins haurem de posar amb els nostres impostos el que s'han embutxacat aquest prohomes dedicats al tipus de política que va definir el senyor Zaplana: “Estoy en política para forrarme”.

Un solar just a tocar del port, propietat de Marina Badalona, empresa pública constituïda per Consell Comarcal del Barcelonès i de l'Ajuntament, va se venut, sense concurs públic, cosa obligatòria per les administracions i empreses públiques i que permet adjudicar al millor postor. Segons sembla la venda es va fer a l'empresa Espais i Procam. Operació mediada a través de Badalona Building Waterfront SL, empresa on es conseller el senyor Juan Felipe Ruiz que al mateix temps és conseller delegat de l'empresa Marina Badalona, la part venedora.

A petició de l'alcalde el conseller delegat senyor Ruiz ha renunciat a les seves competències especials pel que ja no tindrà capacitat per decidir en operacions urbanístiques ni patrimonials d'importància. El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón l'esmenta a l'auto sobre l'operació "Pretoria" com el contacto badaloní del cervell de la trama de corrupció urbanística, Luis García.

El temps aclarirà el que hi ha o no a Badalona i les persones que puguin tenir alguna cosa a veure en aquest tracte financer tan poc transparent. El que de totes formes si queda clar és que des de Marina Badalona no es va actuar de forma reglamentaria i que no es va defensar els interessos de la ciutat de forma ferma i convenient com es suposa que ho han de fer els gestor públics. La gestió ha estat nefasta. Catorze milions d'euros s'han esfumat de les arques municipals i algú ho ha de pagar. No en efectiu malauradament, d'això ens haurem d'encarregar nosaltres, els ciutadans de Badalona que pagarem més impostos o rebrem menys serveis.

Per acció o omissió, el senyor Ruiz ha de ser cessat. Seria un bon exemple en una ciutat on no dimiteixen ni els imputats.

Els ciutadans hem de començar a acostumar-nos a defensar els nostres interessos ciutadans i no marginar-nos com si no fos amb nosaltres. Hem d'exigir els nostres representants que adoptin mesures contra els corruptes i negar-los el pa i la sal. No són dels nostres.

Blanc i en botella.

Vergonzoso. Insultante.

2009-11-15T10:37:00.000+01:00

Actualización: 15-11
Declaración de Angel Segura:

el Alcalde ordenó la busqueda y detención del vehiculo

El miercoles pasado dia 11, yo acompañaba a Toni Aguilar, ya se habia realizado la petición de megafonia al registro municipal y iniciamos el recorrido con el vehiculo de Toni, anunciando una Concentración contra la Corrupción y a favor de la Democracia acto que tendria lugar en la Placa la Vila.
La información que tengo por la G.U. y Ferran Falcó es que el Alcalde ordenó la busqueda y detención del vehiculo, efectivamente en la carretera general a la altura de Baldomer Sola, dos motoristas de la G.U. nos interceptan viniendo por la carretera en dirección contraria , otros dos bloquean el carril derecho,un coche camuflado coloca su frontal pegado a nosotros por detras para impedir la fuga y otro tambien camuflado detras del primero, al tiempo que se paraliza el transito.... Más información
La contundencia del operativo y las ordenes dadas a Toni de desconectar y desactivar vehiculo y megafonia con estas formas, produjo una ansiedad y una tensión que pudo ocasionar un drama, Toni es un muchacho algo gordito y bonachón y padeció una taquicardia, por suerte ahí quedo la cosa.
Esta situación la origina un Alcalde con una actitud autoritaria, propia de un activista de extrema derecha, un Alcalde que pone en peligro la libertad de expresión, la honorabilidad de la G.U, la vida de una persona, y lo que es peor la propia Democracia en Badalona con su forma de actuar, la actitud del Alcalde empieza a convertirse un peligro para todos, y ni su propio partido que es el mío puede ejercer control sobre él.

Así pues, la prepotencia del sr. Alcalde pone nuevamente en entredicho la labor de la G.Urbana y la inoperatividad de su regidor Sr. Falcó, y demuestra nuevamente arbitrariedad, poco talento y menos luces.

ASALTO POLICIAL A LA LIBERTAD DE EXPRESION

“De acuerdo a las nuevas normas imperantes establecidas por el régimen de los primos Isern la libertad de expresion està sometida a autorización previa y expresa”. Eso es lo que parece deducirse del asalto cometido por un comando policial contra una furgonetilla con dos altavoces en su parte superior que anunciaba la convocatoria de un acto de protesta contra la corrupcion.
Según parece se impuso también una sanción (multa) al vehículo por modificación sustancial del mismo (los dos altavoces). ¿Esta entonces homologada la furgoneta que semanalmente hace publicidad de los partidos de la penya? ¿cuantas sanciones ha recibido?

Hemos de preguntarnos porqué tanto acoso policial contra los ciudadanos que quieren manifestarse libremente contra la corrupción, porqué este ensañamiento. ¿Será que se ven retratados los responsables políticos de la ciudad? ¿Será que el señor Serra Isern no las tiene todas consigo en el caso Pretoria? ¿Será que tampoco le gusta oir hablar de corrupción al imputado señor Falcó Isern?

En todo caso, la manifestación de hoy debería incluir un grito de repulsa contra el gobierno municipal por su negación de la libertad de expresión y exigir que los partidos de nuestra ciudad limpien de mierda sus imagenes y sus interiores. No modificaran su situación negando y persiguiendo a los ciudadanos por querer ejercer su derecho democratico a la libertad y a la exigencia de responsabilidades por las prácticas corruptas demostradas y por la actuación fascistoide contra la furgonetilla. (matar al mensajero).

No estaria demás que los vecinos pidan responsabilidades politicas por este ataque policial.

Por otro lado considero aberrante que los ciudadanos debamos solicitar autorización previa y expresa para anunciar nuestra manifestación contra lo que consideremos una atentado contra la democracia y las libertades.

La Historia se repite (ver mas)

NOTA: Me satisface ver estas imagenes con tanto policia. En algunos barrios hemos llegado a creer que lo de la existencia de la Guardia Urbana era tan solo un bulo. (Bueno, si exceptuamos el coche fantastico)

Català-Miskito

2009-11-14T10:26:00.001+01:00

La comissió de Cooperació i Solidaritat es va reunir amb una delegació nicaragüenca que havia demanat informació sobre la cooperació catalana. La comissió, va decidir contractar el servei de traducció del català al castellà per què els nicaragüencs poguessin entendre els parlamentaris catalans que van optar per expressar-se en llengua catalana.

La decisió ha generat un munt de critiques entre els grups parlamentaris que no entenen la situació rocambolesca creada- i imagino que ridícula- davant de la delegació de Nicaragua. A Catalunya existeixen – els agradi o no als d'ERC- dues llengües oficials, català i castellà, llengües totes dues que ells dominen perfectament, i entenc que han fet un mal favor a Catalunya i els catalans donant aquesta imatge i aquest tracte estúpid als representants de Nicaragua.

Que hagués passat si els nicaragüencs en justa correspondència haguessin utilitzat la seva llengua pròpia, el misquito? Doncs el sumun de l'estupidesa humana: Un col·lectiu humà que s'entenen perfectament, fent que no s'entenen.

Imagineu: Parteixo de que no hi gaires traductors de misquito-català. Així que imagino un traductor misquito a castellà i un altre de castellà a català i viceversa. Increïble, no? Doncs no tant, resulta que els dos traductors contractats han traduït del català al castellà i del castellà al català, encara que ses senyories no s'han molestat a posar-se els auriculars del servei de traducció.

Sense paraules!

Concentració contra la corrupció i per la Democràcia

2009-11-13T10:11:00.000+01:00

CONCENTRACIÓ CONTRA LA CORRUPCIÓ I PER LA DEMOCRÀCIA

Fecha: Viernes, 13 de noviembre de 2009
Hora: 19:00 - 22:00
Lugar: Plaça de la Vila

És hora que els ciutadans i les ciutadanes deixem clar que n'estem farts de corrupció!
Davant l’allau de corrupció destapada en alguns ajuntaments catalans i l’empresonament de destacades personalitats de la vida política catalana, cal una resposta ciutadana rotunda i democràtica per combatre aquest càncer en la democràcia.
Les entitats socials i la societat civil hem de demanar responsabilitats i exigir depuracions per acabar amb la impunitat dels corruptes i especuladors.

¡MANIFIESTATE!

Visca Andorra!

2009-10-11T00:20:00.011+02:00

Fa temps que veig als perfils d'alguns blocaires o a les xarxes socials que la nacionalitat andorrana causa furor. Aquells que es consideren únicament catalans i no espanyols, contradient-se ara passen a ser andorrans. Això voldrà dir que es pot ser català i al mateix temps sentir-se andorrà. Suposo que ho deuen considerar natural. Contradictori, però...

Veiem.
Andorra és un coprincipat amb dos prínceps que són els caps de l'Estat, cap d'ells andorrà. Un és el bisbe d'Urgell i l'altre el President de la Republica Francesa. El primer depenent d'una institució religiosa molt jerarquitzada i l'altra president d'un Estat jacobí, gens federalista com tots sabem.

Andorra, país de 490 km2, viu, principalment, dels diners amagats d'aquells ciutadans estrangers que no volen contribuir a l'esforç financer dels seus països, malgrat que molts, despres, s'emboliquen amb la bandera. És doncs un paradís fiscal.

La població d'Andorra el 2008 era de 84.484 habitants, dels quals 31.636 eren andorrans, 27.300 espanyols, 13.794 portuguesos, 5.214 francesos i 6.540 altres nacionalitats. Els andorrans d'origen són minoria, entre d'altres coses per la elitista restricció a l'accés a la nacionalitat. Els ciutadans que no disposen de la nacionalitat són, doncs, un col·lectiu majoritari, però.. no tenen dret al vot, ni tan sols poden ser presidents d'una empresa privada.

Andorra té com a llengua oficial el català, és l'únic Estat del món. Malgrat això, i encara de l'oficialitat, el castellà és predominant. També es parlen portuguès, francès i d'altres. Segons el Servei de Política Lingüística del govern andorrà, el català és utilitzat tan sols per un 29,9% de la població.

Malgrat tot això alguns prefereixen pertànyer a un Estat com aquest, on ells mateixos no serien considerats “nacionals” i on no tendrien el dret democràtic al vot. Francament no puc entendre la justificació. En què podem envejar els andorrans? És per l'oficialitat del català?

Doncs si la independència que defensen alguns tan sols està basat en la llengua, malament ho tenim. I si no és així, que m'ho expliquin. A Catalunya hi ha molts més parlants de la nostra llengua que arreu i un estat de benestar social i institucional que molts altres països sense Estat envegen.
Que a més alguns volen fer de Catalunya un Estat independent, ho entenc, però preferir ser andorrans...

Per acabar, posats a canviar de país als seus perfils millor que no posin cap, al menys de moment. És millor això que no pas fer el ridícul i mantenir certa coherència.

OBAMA, premio Nobel de la Paz

2009-10-10T16:25:00.006+02:00

Me siento a la vez sorprendido y profundamente honrado. Para ser honesto, no siento que merezca estar en compañía de tantas figuras que transformaron el mundo antes

Barack Obama

Con sólo 265 días como inquilino de la Casa Blanca, y sin mayores logros nacionales o internacionales, Barack Obama fue galardonado ayer con el Nobel de la Paz, un reconocimiento por méritos que, a ojos de muchos, parecen abstractos.

Parece ser que el Comité que otorga el premio ha valorado el sentir esperanzado generado por Obama en el mundo tras su nombramiento como presidente de los EE.UU.A

En mi entender el premio es algo precipitado. Su labor al frente de la mayor potencia mundial todavia está por desarrollar y las promesas estan lejos de concretarse.

Un premio muy discutible.

Un respiro

2009-10-08T20:18:00.003+02:00

¡Como tiene que ser!
¿Si no tuviéramos gobiernos a quien le echaríamos la culpa?.

Un altre caganer

2009-10-02T09:32:00.007+02:00

Ja se quina figura afegiré al belem aquest Nadal. Un nou caganer. Una figura molt emblemàtica del nostre país. Aquest anys serà en Jordi Serra. El problema és que de mica en mica se m’està omplint el belem de caganers, igual igual que de polítics insubstancials a Badalona. Deu ser que ho portem a la nostra carrega genètica badalonina?
Observes les actituds, els pronunciaments, els mitins i les decisions que desprès prenen i te n’adones que a casa nostra convivim amb personatges realment propis de les pel•lícules i sèries americanes que augmenten fins l’infinit la anormalitat de la societat.

La honradesa és una virtut bàsica exigible a qualsevol ciutadà que es vulgui dedicar a la gestió de la cosa pública, però sembla que la coherència en els seus actes sigui una mera qüestió d’estratègica, com si això fos una part del joc de la política. I no ho és. Un ciutadà que vota uns ciutadans per que el representin ha de saber en tot moment que aquest defensaran allò que van prometre al seu programa. Si banalitzem l’actuació política llavors ens podem desprendre de tot. De l’honradesa també.

Saltar-se les regles bàsiques de la confiança amb l’electorat porta al “desencanto” que deia el president Montilla. I realment costa creure com molts ciutadans continuen anant a votar els mateixos que els ignoren al llarg del mandat. Serà, penso, per ignorància dels comportaments dels seus elegits.

Això està passant al nostre país, Badalona.

Serra al Ple:
"B-500: els badalonins que la facin servir per anar a treballar la tindran de manera gratuïta"

No saps com t'ho agraim, alcalde!!!

B-500. Pagar per ser alcalde.

2009-09-21T23:51:00.004+02:00

És el moment de Jordi Serra titulava una entrada anterior d'aquest bloc. Era un moment de creure que l'alcalde de la nostra ciutat seria capaç de posar-se al front de les demandes de la ciutadania reclamant una justícia , un tracte que se'ns nega des de fa anys des de les institucions supramunicipals.

Ara, Serra recolza els seus mentors en fer passar novament pel tub els badalonins. Ja ens ha quedat clar que no defensarà una B-500 gratuïta ni, amb tota probabilitat, lluitarà per que l'autopista pugui ser soterrada eliminant el mur que ens divideix des de fa quaranta anys.

És el pagament per tornar a ser alcalde. Ell es deu als seus. Ells, els altres, decideixen qui serà i qui no, el candidat. Badalona no decideix. Badalona no importa. Ell no és dels nostres.

Que els companys de govern, CiU i ERC, hi estiguin en contra al govern de Badalona i, presumiblement, a favor al govern de la Generalitat no fa més que aprofundir el “desapego” dels ciutadans respecte dels polítics que es dediquen a dir una cosa i la contraria en funció de la conjuntura. Algú ha tornat a sentir les botzines al pas pels peatges que organitzaven els d'ERC per reclamar la gratuïtat dels peatges? Uriel Bertran, parlamentari d'ERC s'entreté a justificar aquest malson amb la cançoneta cadenciosa: “l'espoli fiscal que pateix Catalunya a mans dels espanyols”. Justifica així una decisió que sap que ja està presa?

Mentrestant Serra ja ens informa que el peatge costarà 0,50€. Està ben informat. Segur. Gràcies per defensar la nostra ciutat!

Ens han venut, nois! Una altra vegada.

Rebutg a la violencia domèstica. Un acte invisible.

2009-09-01T19:46:00.009+02:00

Llegim a el Punt la noticia de que ahir dilluns es van concentrar unes 200 persones a la plaça de la Vila de Badalona per rebutjar els actes de violència de gènere com el que diumenge va costar la vida a María Robiria Vasco, apunyalada i degollada per la seva parella.

La concentració convocada per l'Ajuntament i pel Consell Municipal de la Dona no va tenir en compte que Badalona no és sols el centre.

A llefia, barri on vivia la família i se'ls coneixia, ningú s'ha assabentat d'aquest acte.

Trobem que l'acte s'hauria d'haver fet al carrer on vivia Maria. Els veïns s'haurien pogut adherir a la manifestació de dol i condemna. Era una bona veïna. Hauria estat més proper, més de sentiment.

Una vegada més la sensibilitat i l'encert dels nostres dirigents queda a l'altura del betum.
L'acte ha quedat com quelcom rutinari, com molts que es fan desprès d'una nova mort arreu. Però, en aquest cas, era una de les nostres, senyor alcalde.

Senyor Serra, per si no ho sap Llefia és part de Badalona i de ben segur que no els queda tan lluny. De pas podia haver aprofitat per què el coneguin al barri i intentar compendre la realitat social de la "periferia".

Como ir al Hospital de Can Ruti (H.Germans Trias i Pujol ) y al Tanatorio de Badalona

2009-08-09T17:52:00.007+02:00

TANATORI de BADALONAHOSPITAL GERMANS TRIES I PUJOL (HOSPITAL DE CAN RUTI)

Son bastantes las consultas sobre como llegar a Can Ruti o al Tanatorio que se realizan en la Web.
Aquí añado una lista de transporte público.Esta es la lista actualizada de los autobuses que llegan al Hospital Germans Tries i Pujol también denominado Hospital de Can Ruti y al Tanatorio de Badalona.

ULTIMA INFORMACION: la empresa TUBGSAL modifica algunos recorridos a partir del proximo dia 12 de diciembre de 2011. Consultar su pagina web.

Para mayor información sobre los trayectos que realizan estos autobuses consultar la pagina de la empresa concesionaria del servicio TUGSAL i tambien TMB

BDO
Can Rutí(Tanatori)
Can Rutí (Tanatori)

BD6 (Nuevo)
Estación Metro Pompeu Fabra (linea 2)
Hospital Germans Trias i Pujol (Can Rutí)

B12
Montcada i Reixac (Pl. Lluís Companys)
Badalona (Hospital Can Ruti)

B19
Badalona (Hospital Can Ruti)
Barcelona (HosPital Vall d'Hebron, Judea)

B24
Badalona (Hospital Can Ruti)
Barcelona (Rda. St. Pere)

B26
Badalona (Hospital Can Ruti)
Badalona (El Remei)

B27
Badalona (Hosptial Can Ruti)
Sta. Coloma (Oliveres)

METRO ................................................................................................
Linea 2 hasta Pompeu Fabra y coger el BD6. (Nuevo)
Linea 1 hasta Fondo y coger el B27.

NOTA: enlace de TMB que te sugiere posibles trayectos dando la informacion de inicio y final de recorrido. Recordar que el Hospital de Can Ruti tiene como nombre oficial Hospital Germans Tries i Pujol. Tambien que Hospital y Tanatorio estan a 50 m el uno del otro.

Tambien se puede consultar el mapa de Badalona para ubicar la zona.

Mapa de Gencat (Badalona)
Mapa de Google Maps

Noticias Relacionadas:

Autobús DBO al Tanatori
Un tanatori molt llunyà

ICETA: El PSC és més PSOE que mai

2009-08-02T10:56:00.009+02:00

Frases de Miquel Iceta viceprimer secretari del PSC:

El PSC és tan PSOE com volen que ho sigui els catalans. Quan el PSC és més PSOE que mai, a les eleccions generals, és quan obté millors resultats. Per a una gran part dels ciutadans de Catalunya és positiu que el PSC vagi agafat de la mà amb un partit amb presència al conjunt d'Espanya

NOTES:
El PSC figura inscrit al registre de partits polítics amb data 18-10-78 amb la següent denominació oficial: PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE)

Al registre figura també, naturalment, el PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL amb data 17-02-77.

D'això en fem una constatació obvia: Són dos partits diferents. Fins aquí gens difícil.

La complicació bé quan es parla de la cosa i no del nom. Què és el PSC? No entraré en els detalls de la seva constitució a partir de diferents moviments socialistes catalans i la federació catalana del PSOE.

Prefereixo concentrar-me en que és en l'actualitat. Com diu Iceta, la combinació actual és la ideal. Un marc de total indefinició. O millor un marc de multidefinicions. Un dia interessa un discurs, en tenim un! Altre dia interessa un de diferent, també en tenim! L'important és continuar dins la nebulosa.

Que a les eleccions general el PSC arrasi manifesta clarament que hi ha un sector important dels catalans que s'identifiquen obertament amb el PSOE i que aquest sector no acaba d'acceptar les manipulacions enrevessades del PSC per demanar el vot en nom del PSOE i després governar com si no ho fos. Segur que alguns tindran arguments per justificar aquestes diferencies de vots a les eleccions general per part dels ciutadans catalans que quan ho fan a les autonòmiques o locals. Resulta especialment còmic i grotesc com els vots de les generals, la victòria a Catalunya i els diputats obtinguts són reclamats en exclusiva pel PSC i hi ha qui demana un grup propi al Congrés.

El PSC te un vot a les eleccions catalanes fruit dels que, encara tenint com a referent al PSOE, consideren no poden deixar d'anar a votar socialista i un altre més identificat amb la idiosincràsia pròpia del partit català.

Sense oblidar que fins fa ben poc el control ha estat en mans de d'una matriu procedent de la burgesia catalana i que en aquests moment està dirigit per líders provinents de l'extrarradi i de poblacions més obreres, alguns podrien deduir que ara la balança està més cap al PSOE. Francament crec que s'equivoquen. El PSC és un gran instrument de poder a Catalunya que ningú, ningú, vol compartir convertint-se en una federació del PSOE. De la mateixa manera, ningú vol que desaparegui aquest lligam invisible de forma total. Seria un suicidi, sobretot tenint en compte que el PSOE podria establir una federació catalana. Ah! I llavors que passaria? Això és un futurible i el PSC sap que “dia que passa any que empeny”

D'aquí les típiques declaracions com les d'Iceta: en un moment considera el PSC com PSOE i a la frase següent són dos partits diferents que s'uneixen per interès comú.

Nota: Zapatero te una altra visió: "El PSC somos nosotros"

La llei de Centres de culte

2009-07-20T20:09:00.017+02:00

Dimecres, 15 de juliol de 2009.
Palau del Parlament

El ple ha aprovat a la sessió d'aquest matí la llei de centres de culte o de reunió amb fins religiosos,

Els aspectes més destacats de la llei són que "reconeix la diversitat i la pluralitat d'expressions religioses" i es garantista per a la societat, les comunitats religioses i els ajuntament.

La llei envia missatges clars:

A la ciutadania, li diu ben clar que l'activitat religiosa i el seu exercici es farà amb garanties de seguretat, de salubritat, i sense pertorbar la convivència ni causar molèsties;

A les confessions religioses, els diu que l'activitat religiosa, malgrat que la llibertat de culte és un dret fonamental, està sotmesa a llicència i a reglament i que els temples han de tenir unes condicions determinades i estan sotmesos a regulació; i

Als ajuntaments li envia un missatge important, que és que han de preveure un sòl adequat perquè s'hi puguin construir equipaments d'ús religiós i que ningú no els podrà obrir sense llicència".

Aquesta llei s'aplicarà als centres de culte de concurrència pública amb fins religiosos i també a l'ús amb finalitats religioses a aquells equipaments i espais públics que habitualment no s'usen amb aquest objectiu.

Trobo que encara que pot ser una bona llei hi ha alguna laguna a l'articulat de la llei com:

El text normatiu aprovat estipula l’obligatorietat que els plans d’ordenació urbanística municipal han de preveure sòls amb la qualificació de sistema d’equipament comunitari on s’admetin els usos de caràcter religiós de nova implantació. Aquesta previsió, detalla la llei, s’haurà de fer d’acord amb les necessitats i les disponibilitats del municipi.

Aquesta darrera frase donarà molt a parlar, per què tal com està redactada està subjecta a infinitud d'interpretacions. L'anterior redactat incloia l'obligació inicial de reservar sòl públic per a finalitats religioses, ara tal com queda diu que s'ha de preveure d'acord sempre amb la seva disponibilitat. Un redactat aquest que el trobo més propi d'un Estat a"aconfesional"encara que per mi encara es queda curt.

De tota manera la solució al problema plantejat per col·lectius predominantment musulmants està encara lluny de solucionar-se. De moment, els centres tindran cinc anys per adaptar-se a la llei.

Noticia a El Periodico

Article d'Abdenur Prado: Contra la llei de Centres de culte

Sala de Prensa. Gencat.cat

És el moment de Jordi Serra

2009-07-16T20:06:00.008+02:00

En això sembla que tots els badalonins estem d'acord. L'autopista que divideix en dos la nostra ciutat ha de ser modificada tal com Barcelona ho ha fet, incorporant-la a l'estructura viaria pròpia i permeten una permeabilitat avui impossible entre els barris de la Badalona de baix i la de dalt.

Quaranta anys són un pagament suficient. Ara és el moment de que la gran Barcelona comenci a pagar els deutes històrics que hem hagut d'empassar-nos una vegada rere l'altra. La C-31 n'és un exemple. L'ajuntament ja va aprovar l'any passat una moció per demanar a la Generalitat que inclogués al pla territorial metropolità de Barcelona el projecte de transformació de l'autopista C-31 en via urbana. Al darrer ple municipal l'ajuntament ha tornat a aprovar una altra moció idèntica que, amb tota probabilitat tindrà el mateix èxit que l'anterior. Cap. Ja sabem com són de ferms els compromisos de la Generalitat amb els badalonins, recordem que encara no s'ha acabat els laterals de l'autopista promesos un munt de cops des de temps immemorials i incomplerts els mateixos cops. El nostre alcalde, segons deia El Punt asegura que “no es pot afrontar cap transformació de la C-31 mentre no s'enllesteixi el tram del lateral que resta pendent, a la banda de muntanya i a l'altura de Sant Crist”. O sigui, que ni ell s'ho creu, això de la transformació de l'autopista.

El pla territorial en projecte l'única cosa que diu sobre la C-31 és que és una autopista. No parla de via urbana, la qual cosa ja ens indica que no es pensa a atendre les peticions dels representants polítics badalonins. El pitjor de tot és que aquest plans tenen una projecció de vàries dècades a l'hora de establir les infraestructures viàries, així és que millor ens l'anem posant bonica per que l'haurem de contemplar molts i molts anys encara.

Surt ara un nou regalet pels badalonins. La nova carretera B-500 que travessaria la muntanya fins el Vallès, que porta també una pila d'anys en estudi i que ens facilitaria molt els desplaçaments actualment dificultosos per la Conreria, resulta que ens la faran aviat (o no, ja ho veurem) però amb la particularitat de que haurem de pagar peatge per utilitzar-la. Home, no parem de sentir que a arreu de l'Estat la majoria d'autovies són de franc i que a Catalunya ens toca pagar sempre, cosa que és en gran part, cert. I que s'utilitza per manifestar el poc que ens estima Espanya. Sobretot els partits nacionals. No fa gaire ERC organitzava pitades sonores al peatje de Montcada per demanar la supressió dels peatges i la recuperació de la resta de concessions. Que està passant ara? On són les promeses electoral? O és que els badalonins som diferents?

Si llegim el Decret 103/2009, de 30 de juny, pel qual s'amplia l'encàrrec de gestió de l'Administració de la Generalitat de Catalunya a l'empresa pública TABASA, Infraestructures i Serveis de Mobilitat, Societat Anònima, la cosa queda meridianament clara: PAGUEM SEGUR.

2.2 Règim de tarifes per la utilització del servei i les seves instal·lacions.

TABASA podrà percebre dels usuaris, per la utilització de les instal·lacions viàries de la B-500, les tarifes corresponents, d'acord amb el sistema i els imports establerts en el Pla econòmic i financer.

TABASA amb un mes mínim d'anticipació a la data de la posada en servei d'aquesta via presentarà davant de la Delegació del Govern a les Societats Concessionàries d'Autopistes la sol·licitud inicial d'aprovació i actualització de les tarifes indicades, en la qual es considerarà la variació d'IPC, la diferència entre l'IPC utilitzat com a previsió en el Pla econòmic i financer i l'IPC real. Verificada aquesta sol·licitud per la Secretaria de la Delegació, el conseller de Política Territorial i Obres públiques procedirà a la seva aprovació.

Pel que respecta al traçat d'aquesta via sembla segons diuen, que la de que passi per Tiana és l'opció amb més punts i la faria passar entre el Mas Ram a Badalona i el de les Costes, a Tiana. L'altra opció perfila el vial per la vall de Pomar fins a l'hospital de Can Ruti on seria ja subterrània. Aquesta segona opció planteja l'inconvenient de que Badalona perdria un troç més dels pocs espais naturals que encara ens queden.

En resum i com diu al seu bloc l'Andreu Más, li ha arribat el moment al nostre estimat alcalde de demostrar que és capaç de ser un lider i encapçalar amb tota la força de la nostra societat un moviment ciutadà que inclogui tots el moviment associatiu, els partits polítics i els ciutadans en su globalitat que exigeixi a la Generalitat un tracte just i responsable amb Badalona. Per que tan sols manca la voluntat de fer-ho i nosaltres la tenim com a ciutat.

També toca a tots els partits sumar esforços en una tasca que ha de ser comuna i per sobre de lleialtats i disciplines degudes a altres encara que si juguin en l'aposta el coll. També caldrà que deixin de mirar enrere i de dir si tu vas dir o si l'altre va dir. És el moment de demostrar, al menys aquesta vegada, si estan per la ciutat o per altres interessos més personals.

Deia també l'Andreu una frase clau: Ara és el moment perquè Jordi Serra demostri la seva capacitat d'influència dins del PSC. I la seva capacitat de liderar els desitjos i necessitats de la societat badalonina, afegim nosaltres.

Aportacions de blocaires badalonins

Aportacions de Ferran Falcó
Aportació de J.albaladejo

Resposta a la Campanya un Carrer per Vicente Ferrer

2009-07-15T23:18:00.002+02:00

Resposta del Grup Municipal Socialista de la Proposta d'un Carrer per Vicenç Ferrer

Benvolguts, benvolgudes,

A partir del bloc que ens vau fer arribar al Grup Municipal Socialista, us informem que al passat Ple municipal ordinari corresponent al mes de juny, es va aprovar una moció, amb el suport de tots els grups municipals en que es reconeixia la trajectòria i es donava suport a la concessió del Premi Nobel per a l’insigne cooperant català Vicente Ferrer. Al finalitzar la votació, l’alcalde Jordi Serra, recollint el suport unànime obtingut en l’aprovació de la moció, va demanar que es traslladés a la Comissió municipal del Nomenclàtor la petició d’estudi de la proposta d’atorgament del nom del cooperant a un carrer de la ciutat dins la propera reunió de la Comissió o quan es consideri més oportú; un procés que ja s’ha iniciat.

Cordialment,

Grup Municipal Socialista

Badalona, 15 de juliol de 2009

Inmigración no es sinónimo de delincuencia.

2009-07-08T21:26:00.006+02:00

Inmigración no es sinónimo de delincuencia.
¡Pero to el mundo no es güeno!
(Propios o ajenos, es claro)

Me llega por correo esta noticia (ver más adelante)
31 detenciones. Caen en Badalona cinco clanes de ladrones rumanos.

No es una noticia rara ni inhabitual. Todo lo contrario desde hace unos años es de lo mas común. Inmigrantes rumanos de etnia gitana que todos hemos visto y conocido y sin el más mínimo escrúpulo ni respeto por las normas ciudadanas dedicadas en exclusiva al latrocinio. Su acción predadora no tiene limites. Quien no recuerda el famoso apagón por el robo de cobre en la central eléctrica de Fecsa que nos afecto a gran cantidad de badaloneses; quien no los ve a diario en el metro buscando presa, o en los mercados o... Nuestras leyes no están adaptadas a personas nómadas inaptas para la cultura ciudadana. Es del todo impensable para nosotros la tranquilidad, desvergüenza y desfachatez con que realizan sus fechorías a la luz del día ante nuestras narices campando a sus anchas. La ciudad es suya. Los barrios donde viven, especialmente.
Y … los ciudadanos estamos inermes ante estos vándalos haraganes.

Voy a despacharme a gusto. Porque es absolutamente intolerable la presencia de estos parásitos sociales que hunden cualquier sociedad que se les ponga por delante. Son incívicos, inadaptados e inasumibles por ninguna sociedad moderna, desde luego por la nuestra no, que bastantes problemas tiene.

Esta gente -y algunos otros- son los que realmente están alterando la forma como vemos a la nueva inmigración, haciéndonos verlos como el todo en vez de asumir que solo son una parte.
Cuando los vecinos de alguna barriada se han tirado a la calle en protesta por esta proliferación de impresentables e indeseables, algún partido y algunas organizaciones entre ellas SOS racismo han tenido la desfachatez de tildar a los vecinos de racistas, cosa que desde mi punto de vista les desacredita ante los ciudadanos de Badalona al corriente de los hechos y no de los inventos de los ultras defensores de lo indefendible.

Ahora parece que en nuestra ciudad algunos políticos se empiezan a escandalizar por la presencia en algunos barrios de un partido de cariz racista que ante las continuas quejas y demandas de los ciudadanos desatendidas una y otra vez por las administraciones han visto coto abonado. Realmente se lo estamos poniendo a huevo. No me extrañaría que en las próximas elecciones se presenten y … ¡ya veremos!

A estos delincuentes no les valen, ni servicios sociales, ni agentes cívicos ni.... se los pasan por la entrepierna (que debe ser horroroso por cierto).
Basta de gilipolleces señores progres tontos del culo: ¡Todo el mundo no es güeno!

Noticia a El Punt

NOTICIA
El mundo 7-7-2009

Los Mossos d'Esquadra, en colaboración con la Policía Local de Badalona, han desarticulado a cinco clanes familiares rumanos que cometieron desde enero 107 robos en este municipio y otras localidades del área metropolitana de Barcelona y que colaboraban entre ellos prestándose coches y pisos.
En concreto, en Badalona cometieron unos 90 robos, y 17 en otras localidades del área metropolitana: siete atracos en empresas -Barcelona, El Papiol, Mataró y Manlleu-, uno en un comercio de Cabrera de Mar, dos en domicilios de Vacarisses, dos robos en vehículos y cinco hurtos en Barcelona.
El inspector jefe de la Unidad de Investigación de los Mossos en Badalona y Sant Adrià, Toni Almaida, explicó que entre el jueves y hoy detuvieron a 31 personas, 16 de las cuales ya están en prisión, e identificaron a un centenar de personas, algunos menores, que vivían en condiciones "insalubres" hacinados en pisos que eran "como cuevas", llenos de colchones en el suelo y sin electrodomésticos. De los 31 detenidos, 24 son hombres de entre 19 y 36 años, y siete mujeres de entre 17 años -una mujer embarazada con varios hijos pequeños- y 42, y entre todos suman 200 detenciones por hechos similares. Además, seis niños de entre 0 y seis años han quedado bajo tutela de la Dirección General de Atención a la Infancia y la Adolescencia (DGAIA), tras quedar arrestados sus padres, que según Almaida estaban viviendo en muy malas condiciones, en pisos de unos 50 metros cuadrados donde llegaban a convivir unas 25 personas.
Las bandas se dedicaban básicamente a los atracos en plena calle a cualquier hora del día, que cometían muy cerca de sus domicilios -en los barrios de Llefià y La Salut de Badalona, principalmente-, aunque la investigación ha destapado también robos en viviendas, empresas, vehículos y hurtos en mercados que realizaban las mujeres, y no tenían ningún trabajo legal.

El valor de los objetos sustraídos por las bandas, muchos de los cuales ya han sido retornados a sus propietarios, asciende a unos 400.000 euros.
Los agentes realizaron seis registros domiciliarios, cuatro en Badalona y dos en Santa Coloma de Gramenet, donde intervinieron 13 armas blancas y una pistola simulada, herramientas, material de informática y electrónica que había sido sustraído, joyas -especialmente cadenas y anillos de oro- y 1.000 euros en efectivo, entre otros objetos.

Almaida relató que en una ocasión un joven de unos 30 años se resistió a que varios ladrones se llevaran su reloj y poco después volvió a ser abordado por ocho de ellos, que le agarraron las extremidades y con un cúter le realizaron "centenares de cortes en todo el cuerpo".

Además, robaban agarrando con fuerza bolsos, collares y anillos, causando heridas a sus víctimas y tirándolas en muchas ocasiones al suelo, sobre todo cuando se trataba de ancianos o personas en sillas de ruedas.
Los investigadores detectaron en octubre que estos grupos se habían instalado en Badalona, en la zona que limita con Santa Coloma de Gramenet, y que habían aumentado los atracos en la zona, por lo que fueron realizando operaciones contra este tipo de delitos en estos últimos meses, en la línea de la operación 'Tandarei', que culminó hoy y que ha movilizado a unos 90 agentes de Mossos y Policía Local, aunque no se descartan más detenciones.

Tallaran la N-II contra el Govern de la Generalitat

2009-07-04T19:46:00.013+02:00

Diumenge dia 5 de juliol a les 12 h.
Davant de la carpa Titus.

Al passat Ple Municipall es va aprovar una moció per demanar la definició de la C-31, en el seu pas per Badalona, com a via estructurant suburbana en el Pla Territorial de l'Àmbit Metropolità de Barcelona.

La coordinadora d'entitats socials, al seu torn de paraula al ple representada per Miquel Piqueras, va manifestar la seva adhesió a la demanda de reduir l'impacte de l'autopista i convertir-la en una via suburbana al pas per la nostra ciutat, igual com es va fer a la part de Barcelona. La coordinadora va anunciar al Ple municipal que es sumaran a la protesta de diumenge convocada per municipis del Maresme.

¿Ventaja en la adjudicación de viviendas VPO?

2009-07-01T17:03:00.007+02:00

ACTUALIZACION:3-07-09:

L’Ajuntament de Badalona sorteja 35 habitatges protegits de venda de promocions ja finalitzades a diversos barris de la ciutat

L'Ajuntament va presentar el dijous passat el procés que se seguirà per sortejar 35 habitatges protegits de venda.
Aquests pisos, dos dels quals estan adaptats per a persones amb mobilitat reduïda, es troben situats a diferents promocions ja finalitzades de Badalona amb habitatges encara per adjudicar. Es tracta concretament de les promocions ubicades als carrers de l’Estadi (3 habitatges), d’Isaac Albéniz (3 habitatges), d’Urà (2 habitatges), de Saturn (4 habitatges més 1 adaptat), de Liszt (1 habitatge), de Mozart (4 habitatges), de Guipúzcoa (2 habitatges), del Torrent de la Font (1 habitatge més 1 adaptat), de Cervantes (1 habitatge), de Plutó (11 habitatges) i a la travessera de Montigalà (1 habitatge).
La sol•licitud per al sorteig es podrà obtenir a partir del dilluns 6 de juliol a l’Oficina Local d’Habitatge de Badalona (avinguda d’Alfons XIII, cantonada carrer de Ponent –Palau Municipal d’Esports-) i a les pàgines web www.engestur.cat i www.badalona.cat

La constitución española establece que todos tenemos derecho a una vivienda digna, pero a estas alturas cabria replantearse ese derecho y definirlo con menos ambigüedad. Así mismo, y una vez bien definido habría que incorporarlo al grupo de derechos exigibles. En este aspecto la CE tiene una laguna que dura ya demasiado tiempo.

El primer ministro británico intenta superar la crisis de los laboristas presentando en los Comunes nuevas propuestas políticas haciendo suya una de las fundamentales del racista Partido Nacional Británico al comprometerse a dar prioridad a los británicos frente a los inmigrantes en el reparto de las viviendas sociales.
No lo dijo así de claro, porque esta sería una propuesta ilegal por discriminatoria, pero ése es en la práctica el objetivo de su propuesta de dar prioridad a "los locales" en las listas de espera para la adjudicación de viviendas sociales.
Se adhiere así Brown a lo que muchos ciudadanos de su país solicitan de su gobierno, como ya lo han hecho otros gobiernos europeos ante idénticas demandas de los nacionales.

Aunque no creo sea esta una situación totalmente comparable a la nuestra, al menos de momento, recuerdo una charla con un dirigente político de nuestra ciudad en el gobierno que en definitiva venia a plantear lo mismo. Según él, los actuales criterios de valoración para la adjudicación de viviendas están excluyendo, de hecho, a la mayor parte de la población -local- que, por el hecho de disponer de dos sueldos -obligado para poder tirar adelante- se ven fuera del mercado de la vivienda privada y, en la práctica, también de la pública al gozar de mayores salarios.

Al final las viviendas de VPO resultan adjudicadas a personas que con igual necesidad disponen de ingresos menores. Lógico, por otro lado, que así sea. Los hechos, pero, han llevado a que una gran porción de estas viviendas sean adjudicadas a familias con diferentes niveles de carencias económicas y sociales y, en bastantes casos la concentración de los mismos ha generado auténticos problemas de convivencia. Solo hace falta recordar algunos barrios de viviendas en otras tantas ciudades catalanas.

¿Que ocurre? Que el primer sector , el de los afortunados, que disponen de recursos económicos pero no pueden acceder a una vivienda de ningún tipo, resulta que tienen una mayor influencia política que a la hora de la verdad cuenta al tomar decisiones políticas al respecto. De ello se deriva que los partidos políticos se vean presionados cada vez más a favorecer a ese sector de la población estableciendo modelos diferentes de VPO: la concertada catalana p.e, que pretende conciliar todas estas necesidades.
A pesar de todo y de la necesidad de vivienda asequible a todos los sectores, las administraciones no están poniendo el interés suficiente en la promoción y construcción, manteniendo una bolsa considerable de ciudadanos en condiciones de imposibilidad de acceso a la vivienda durante muchos años. Ello está condicionando permanentemente el futuro de jovenes, que no consiguen emanciparse, y a familias abocadas a alquileres exagerados cuando no desorbitados que, en otra situación, podrían dedicar a pagar su propia vivienda.

Entrando en lo que ocurre en nuestra ciudad, vemos como las autoridades locales y autonómicas más que contribuir a solucionar el problema de la vivienda, parece que se ven sobrepasados y ocasionan otros relacionados. Existe una zona badalonina donde por desidia de la administración correspondiente pisos que han quedado vacíos han quedado pendientes de adjudicación durante años provocando, para enojo de los vecinos ya aposentados, la ocupación por la fuerza de alguna de estas viviendas principalmente por familias presuntamente conflictivas. A tal ha llegado el caso que los vecinos se ven en la necesidad de hacer de vigilantes de estas viviendas -han establecido turnos- ante el abandono por parte de las administraciones, para evitar que sus bloques se conviertan en un problema social y de convivencia.

Mientras los responsables se lo piensan los vecinos temen y no pueden dormir en paz. IC está demostrando que no esta siendo más operativa en esta competencia que CIU en sus tiempos.

Ens adherim a la Campaña: UN CARRER PER VICENTE FERRER

2009-07-01T00:15:00.007+02:00

Enviem un email al nostre alcalde demanant-li:

UN CARRER PER VICENTE FERRER

Gràcies i difon, si ho creus convenient, aquesta proposta.

Envia un correu a l'alcalde Serra

Article de l'impulsor de la proposta

84 habitatges protegits VPO

2009-06-26T18:13:00.024+02:00

Promocions d’Habitatge protegit als barris del Gorg, Casagemes, Llefià, La Salut i Montigalà

El Ple de l’Ajuntament de Badalona ha aprovat en la sessió ordinària celebrada el dimecres 25 de juny l’execució de 5 promocions d’habitatge protegit a diferents barris de la ciutat.

L’empresa municipal Engestur executarà per encàrrec de l’Ajuntament de Badalona un conjunt de promocions d’habitatge protegit. Aquests habitatges, 66 en total, s’aniran construint a mida que estiguin disponibles les parcel•les edificables.

Al barri del Gorg es realitzarà una promoció de 16 habitatges protegits a l’illa situada entre els carrers Progrés, Cervantes, Eduard Maristany i Ponent, en una parcel•la cedida a l’Ajuntament.

A Casagemes es realitzarà una promoció d’aproximadament 30 habitatges protegits al sector de la Unió Vidriera, en una parcel•la cedida a l’Ajuntament, com a resultat de la transformació urbanística d’aquesta antiga fàbrica.

Al barri de Llefià es durà a terme la construcció d’un edifici de 4 habitatges protegits en l’espai edificable resultant del procés d’obertura del carrer Richard Strauss en la seva intersecció amb el carrer de la Circumval•lació.

Al barri de La Salut s’aixecarà un edifici entre mitgeres on s’ubicaran uns 11 habitatges protegits al carrer Pelai, número 43-45.

Finalment, l’Ajuntament cedirà per a polítiques socials 5 habitatges al carrer de Sant Fermí del barri de Montigalà.

Aquestes cinc actuacions se sumen a la promoció d’habitatges protegits que l’empresa Engestur té previst realitzar a l’Avinguda Caritg i a les dues promocions que sorgiran com a resultat de l’obertura del carrer Liszt als números 71 i 77-83.

En total es preveu que l’empresa municipal Engestur executi, en el conjunt d’aquestes 8 actuacions, uns 84 habitatges protegits, aproximadament.

El dictamen s’ha aprovat amb els vots favorables de tots els grups municipals.

Les promocions en marxa no semblen gaire cosa pel numero de ciutadans que estan interessats a aconseguir un habitatge VPO. Però és fins on està disposat a arribar el nostre govern que prefereix construir a miquetes que no fer un sorteig a l'estil Maite Arqué i tornar a defraudar les expectatives ciutadanes.

De totes maneres i pels números que es treballen no sembla que hi hagi gaire perspectives de futur per solucionar aquest problema que els ciutadans perceben com a greu per la inaccessibilitat actual al mercat del totxo.

ES NECESSÀRIA UNA POLÍTICA D'HABITATGE MÉS SÒLIDA I MÉS AMBICIOSA. D'acord amb les necessitats de la població.

On informar-se:

Ajuntament de Badalona.
Av. Alfons XIII, cantonada c/ Ponent (Pavelló Olímpic)
tel. 934 610 418

Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet
Av. Generalitat, 112, baixos
tel.933.92.47.45

Ajuntament de Sant adrià de Besòs
Pl.Vila 12
tel.93.381.20.04

IX Fòrum Internet Llefia 2009

2009-06-24T18:20:00.005+02:00

Llefi@Net xarxa ciutadana de Llefia programa pels propers dies el IX Fòrum Internet (Veure Cartell)

El dissabte dia 27 de juny proposa una trobada de blocaires Badalonins.

Una iniciativa interessant.

Vicente Ferrer: un humanista

2009-06-21T22:34:00.005+02:00

"Hay personas que no deberían morir, porque son valiosas, porque son amadas, porque son únicas"

Una frase que recojo de entre las multiples que se ha escrito estos días ante la desaparición de un hombre que había dedicado su vida a los demás. Un autentico humanista que contribuyó a hacer un mundo un poco mejor.

La noticia de la muerte de Vicente Ferrer, esperada después de la embolia sufrida, me ha conmocionado y me ha hecho sentir un sentimiento de desasosiego como la pérdida de alguien cercano. Reconozco que alguna lagrima disimulada saltó de mis ojos.
Le había oído hablar múltiples veces, la última no hace tanto en una entrevista en televisión. Fantástica entrevista, fantástica la personalidad de Vicente Ferrer. Como recojo en la frase titular hay personas destinadas a vivir para siempre y él es uno de ellos. Si hubiera sido indio estoy convencido de que su figura no hubiera estado muy por debajo de la del mismisimo M.Gandhi.

Video entrevista a TV3

Últimos artículos sobre Vicente Ferrer
La Fundación

Contundente llamada de Patxi López contra la violencia

2009-06-21T20:54:00.003+02:00

- "No cederemos ni un milímetro a los liberticidas, a los que amparan el asesinato ni a los chivatos del fascismo".

- "Venimos dispuestos a abrir el tiempo en el que nadie tenga que ocultar que es ertzaina o policía a sus vecinos; en el que nadie tenga que callar sus opiniones por miedo; en el que nadie tenga que bajar la voz para decir lo que piensa, por temor a que le escuchen".

- "Se acabó la impunidad, se acabó la arrogancia de quienes utilizan el argumento del amparo velado de la capucha".

- "Este país se construirá sobre la memoria de las víctimas y no sobre la de sus verdugos".

- "Para los demócratas es más importante lo que nos une que lo que nos separa".

Incendis a Llefia

2009-06-19T23:34:00.018+02:00

El passat cap de setmana es van produir dos incendis intencionats a la zona Sud de Badalona. Un contenidor de reciclatge de paper cremava pels seus orificis respiratoris. La fumera ennubolava tot el carrer i les flames feia impossible atansar-se per poder fer-hi res.
Una vintena de metres mes enllà un camió treia per les finestres una petita filera de fum que moments després, com en una explosió de vigorositat, desembocava en una flamarada que arribava fins el primer pis de l'edifici del costat, just a un metro i mig del camió. Es podia haver ocasionat un desastre, difícil de preveure o endevinar. Al incendiari tan se li dona!

Els bombers van arribar aviat i van fer la feina ben feta, com a alguns polítics els agrada dir d'ells mateixos.

Aquests fets no són la primera vegada que ocorren. La setmana anterior a un trenta metros del mateix lloc un altre contenidor de reciclatge de paper va ser incendiat també. Algun cotxe proper va sortir amb alguna part cremada.

Ja comença a tenir certa regularitat el fet. Suposo que algun va poder observar qui va ser l'incendiari. No ho sé. Sols espero que aviat acabi a la garjola o al manicomi. En tot cas, millor que sigui retirat de la circulació abans no prengui mal algú o ocorri alguna desgracia. De tots es sabut que quan un se'n surt de les seves malifetes acaba per creure's invulnerable i... torna a fer-ho.

102.948 Ciudadanos de Badalona

2009-06-10T00:13:00.005+02:00

Las elecciones en BDN

102.948 ciudadanos de Badalona se abstienen de ir a votar (el 65,99%) y si se puede decir que hay ganadores pensemos en ellos y en los que han votado en blanco.

Por lo que respecta a los partidos parece que CiU y PP son los únicos que incrementan sus porcentajes.
Pero aunque todas las valoraciones que he leído -incluido el párrafo anterior- solo tienen en cuenta las pasadas elecciones europeas de 2004 al hacer los cálculos, yo prefiero hacerlo con las más próximas a nosotros: las municipales. Porque las europeas solo pueden valorarse en lectura estatal y cinco años son una eternidad.

Me llama la atención:
Que el PSC tiene unos muy buenos resultados 45,94% de los votos. Casi la mitad de todos los emitidos, lo cual manifiesta que si bien hay un numero considerable de ciudadanos disponibles a votar a ZP, no los hay tantos cuando se trata de votar a Arquè y su sustituto impostado. Las pasadas elecciones municipales tan solo lo hicieron un 28,81% de ellos.

El PP empieza a tener una base bastante solida, que no flojea en las últimas dos elecciones.
ERC hace otro tanto, pero la tendencia es en general a la baja. Solo en las autonómicas sacan pecho.

CIU baja en porcentajes: 25%- 16% i 13% (autonómicas, municipales y europeas) .
IC lo hace de forma escandalosa solo ha obtenido un 6% de los votos frente a un 14,78 de las municipales.
Aunque puede argumentarse que no son comparables, aquí yo lo hago con la intención de reflejar que pasa en nuestra ciudad, cual es su especificidad.

El PSC tiene un problema: pierde año tras año votos en las municipales. Parte de sus votantes se pasan a la abstención o simplemente se van a IC que vuelven luego a su orígenes cuando se trata de no dejar paso al PP en las de ámbito estatal. El factor siglas parece que se debilita y empieza a valorarse las actuaciones en el gobierno.

IC no acaba de tener tirón que le sitúe en los valores de ya hace muchos, muchos años. Cabría inferir al igual que con el PSC que no acaban de tener un proyecto o candidato sólidos. La imagen exterior (Estatal o Catalunya) no ayuda a ello, ni tampoco la visión diluyente de la sopa de letras (ICV-EUiA)

El PP mantienen el tipo gracias a que parte del electorado perdido por el PSC se han pasado al PP por parecerles una opción de castigo o simplemente por que aquellos no han sabido adaptarse a las nuevas circunstancias que nos rodean y los ciudadanos han preferido un valor más nítido y agresivo.

CIU parece tener un techo al que sube o desde el que baja. Pero no va a más. Falcó tiene las elecciones contadas y de momento no se vislumbra ningún nuevo líder.

ERC puede pasar a la marginalidad en las próximas elecciones municipales junto a las otras opciones políticas que no han conseguido nunca subir a “primera”.

En definitiva hay una gran nube de votantes en el entorno del PSC que podrían ser un buen bocado para un partido que sepa atraerselos y procurar una mayor diversidad en el gobierno de nuestra ciudad sin que sea necesario el inevitable epicentro del PSC.

Veure resultats de les eleccions europees a BDB

HOME: Video Absolutamente recomendable

2009-06-07T13:27:00.010+02:00

La noche del 5 de junio emitieron una pelicula documental sobre el planeta TIERRA, como siempre a horas intempestivas fuera de horario de audiencia.
La vi de principio a fin y os recomiendo que la visualicéis en youtube o la descargueis (es gratuita). Y os propongo la difundais a todos vuestros contactos.

La pelicula de Yann Arthus-Bertrand nos muestra secuencia a secuencia, territorio a territorio la inmensa belleza de nuestro planeta y lo que nosotros los humanos estamos haciendo con nuestra única madre, nuestra única patria, Gea, la madre Tierra.
Todo lo que ocurre en el planeta nos afecta a todos, vivamos donde vivamos y no podemos quedarnos al margen de su transformación. Lo que ocurre en China, Brasil o Nigeria me afecta a mí, te afecta a tí.

"Estamos viviendo un periodo crucial. Los científicos afirman que solo tenemos 10 años para cambiar nuestro modo de vida, evitar que los recursos naturales se agoten e impedir una evolución catastrófica del clima de la Tierra.

Nos jugamos nuestro futuro y el de las siguientes generaciones por lo que cada uno de nosotros debe participar en este esfuerzo colectivo. HOME ha sido creada para hacer llegar este mensaje de movilización a todos los habitantes de nuestro planeta.

Es por esta razón que la película HOME es gratuita, gracias al mecenazgo del grupo PPR y la distribuidora Europacorp, que ofrecieron su apoyo de forma desinteresada.

HOME se ha creado para ti. Corre la voz y colabora con el planeta.

Yann Arthus-Bertrand

VER LA PELICULA

Resumen de la campaña electoral

2009-06-01T14:43:00.008+02:00

Resumen de la campaña electoral al Parlamento Europeo 2009.

No necesita de más comentarios. El día despúes veremos los resultados.

La abstención, brutal, gana por K.O

Podria ser un buen titular.

Pensemos en ir a votar. Sabemos lo que votamos siempre y por qué. Vale la pena.
Pero cunde el desanimo.
La clase política de este país se cubre de mierda un día sí y otro también. Es fàcil entender que los ciudadanos pasen. No es lo que necesita el país, pero... es que no nos lo ponen fácil.
Demasiada corrupción y demasiados sin verguenzas.

Mala combinación para alentar el voto.

EL JOVENTUT FA OBRA SOCIAL

2009-05-31T23:13:00.006+02:00

Article publicat a El Punt.

El Joventut de Badalona lliura 22.500 euros a tres entitats socials de la ciutat

El Joventut de Badalona ha signat un conveni amb tres entitats de la ciutat, a cadascuna de les quals farà una aportació econòmica de 7.500 euros. Els destinataris són l'associació La Mussara, l'Ateneu de Sant Roc i la Fundació Salut Alta, que prèviament han presentat un projecte social al club esportiu. La Mussara els destinarà al casal d'estiu; l'Ateneu, a un projecte amb dones immigrades, i la Fundació Salut Alta, al centre obert.

El president del Joventut de Badalona, Jordi Villacampa, va recordar que aquest no és el primer cop que el club ajuda entitats de la ciutat d'aquestes característiques (l'acord de patrocini amb DKV ja inclou aquest compromís) i es va mostrar «encantat», en nom de tota l'entitat, de poder ajudar aquests col·lectius. A l'acte, també hi va ser present el responsable de l'àrea social de la Penya i regidor d'ICV-EUiA, Carles Sagués.

Aquest conveni, publicat als medis, tot just sortida la pol·lemica sobre la requalificació dels terrenys de Can Mora sembla un acte propagandístics per rentar la cara del Club davant de l'opinió pública. El fet que Carles Sagués sigui membre de la Junta i alhora regidor d'ICV-EUiA el compromet al moment de prendre decisió sobre la idoneïtat de la requalificació. Per mantenir la coherència de la que fan gala els d'IC hauria de mantenir-se al marge.

Els cosins Isern contra la llibertat d'expressió

2009-05-27T15:57:00.010+02:00

En una nova manifestació de la fragilitat de la llibertat d'expressió a la ciutat de Badalona els cosins Isern impedeixen la Coordinadora que recull signatures contra la pujada dels impostos per sobre de l'IPC, realitzar el dret d'expressió al carrer amb la persecució soferta per part de la Guardia Urbana.
El Govern municipal empra mesures reaccionaries pròpies de temps passats contra qui no pensa com ells.

No necessitem el PP, ja tenim els seus valors al govern Isern.

Cal que totes les forces polítiques i socials de la ciutat es manifestin en contra d'aquest continu retall dels drets polítics dels ciutadans.

Es intolerable que una formació (PSC) que es manifesta com a defensora de les llibertats actuï repressivament contra ciutadans que tan sols volen fer palès els seu descontentament i que ho fan pacíficament.

La coordinadora ha emès un comunicat que tot seguit podeu llegir.

COMUNICAT
La Coordinadora d'associacions, entitats i col·lectius de Badalona, desitja manifestar la seva indignació i repulsa contra uns fets succeïts el dia 24, a la festa de las Migas al barri de la Salut, que passaré a relatar com a testimoni privilegiat:
Vuit membres de la coordinadora, van instal·lar un suport per facilitar les signatures dels ciutadans en un extrem de la benzinera de la B.P, al costat de la rotonda, quan van ser convidats a desmuntar el suport per dos agents de la guàrdia urbana, que els van dir que no estava permesa la instal·lació de llocs o parades sense autorització, en un clar acte de persecució i intimidació cap a uns ciutadans que estàvem realitzant un acte de llibertat d'expressió, com és sol·licitar signatures per a una finalitat reivindicativa, pacifica i licita en protesta per la pujada dels impostos i el transport públic per sobre del I.P.C a la nostra Ciutat.

Van acatar l'ordre dels agents de la guàrdia urbana i es van traslladar pacíficament, uns 200 metres cap a la zona de la festa de las Migas, acte que va comptar amb la presència de l'alcalde Jordi Serra Isern, i per segona vegada va continuar la persecució dels agents, aquesta vegada amb la complicitat del president de l'entitat que organitza la festa de las Migas, que els va dir que en aquell espai públic no podíem estar recollint signatures.

Aquest espectacle vergonyós contra la llibertat d'expressió i moviment, va contar també amb dos espectadors passius d'excepció, que eren dos membres d'Iniciativa per Catalunya els verds.

Per tercera vegada els membres de la recollida de firmes continuen sofrint la persecució dels agents de la guàrdia urbana, aquesta vegada amb l'argument que no es pot lligar la pancarta als arbres, segons medi ambient, ocasió que va aprofitar la parella d'agents per identificar un membre de la coordinadora i aixecar-li acta. Es dóna la circumstància que el membre identificat per la guàrdia urbana, és un càrrec electe d'aquesta Ciutat.

En preguntar-los a què vènia aquesta intensa persecució i coaccions a la llibertat d'expressió que tant ens ha costat aconseguir a tots en aquest país, els agents van respondre que les ordres venien de molt a dalt.

Aquests fets tenen el seu antecedent en els fets de les festes del Barri del Congres, la setmana anterior, i que es va veure implicat un exregidor del govern anterior, proferint insults i desqualificacions contra els membres de la coordinadora que recollien signatures, en un clar exemple de retrocés de les llibertats d'expressió dels ciutadans de Badalona, amb un govern que creiem progressista i garant de les llibertats d'expressió que recull la constitució.

Demanem responsabilitats per uns fets que qualifiquem de molt greus, i exigim que el responsable polític directe de la Guàrdia Urbana, responsable de seguretat ciutadana i primer tinent d'alcalde, Ferran Falcó i Isern, identifiqui el responsable o responsables polítics que van donar l'ordre d'assetjar, coaccionar i impedir la lliure mobilitat i retallar la llibertat d'expressió, d'un col·lectiu al servei del ciutadà; i presentin aquests la seva dimissió.

En cas que no es depurin responsabilitats polítiques, el màxim responsable polític de la Ciutat hauria de dimitir, per permetre l'acció i omissió d'uns fets tan greus, que sol pensar en els mateixos, ens remunten a èpoques d'obscurantisme polític i totalitari, dels quals crèiem superats.

Per ultim, fins i tot davant dels impediments i dificultats patides, mes de 600 ciutadans van respondre estampant la seva signatura en un clar missatge de suport a la coordinadora en la seva defensa dels interessos ciutadans.

L’alcalde Jordi Serra no va permetre a Angel Segura llegir aquesta carta en nom de la coordinadora al ple municipal del día 26 de Maig de 2009.

Instaurar zones verdes?

2009-05-23T00:44:00.006+02:00

Darrerament des d'alguns àmbits es pretén obrir el debat sobre l'aparcament a la via pública mitjançant la instauració de zones blaves i zones verdes.

Tots els carrers són plens de cotxes, és veritat. Són els nostres temps. El cotxe ha estat un element important de desenvolupament del país però ara són masses i ho omplen tot,és difícil trobar aparcament i de vegades representen molts minuts localitzar un espai. La majoria de les vegades lluny de casa. El problema ho tenim tots els veïns vivint on visquem. La zona verda amb preu reduït pels veïns que alguns comencen a plantejar, realment que soluciona a una ciutat com la nostra?

A barris de cases baixes on els conductors per metre quadrat seran pocs les possibilitats de trobar un aparcament verd a prop de casa serà segurament alta. Però que passa als barris amb blocs de deu o dotze pisos d'alçada? Hauríem de posar també zona verda? Quines possibilitats tindrien d'aparcar prop de casa aquests? Exactament la mateixa que la que tenen ara. Que em guanyat en aquest cas a part de privatitzar els carrers en benefici -teòric- dels veïns? Jo, reconec que no el se veure.

D'altra banda fer zona verda als barris no massificats con dalt la vila, p.e, sols seria en benefici dels veïns residents en discriminació fragant amb els dels altres barris confrontants on no es podria habilitar la zona verda i que els primers podrien utilitzar igualment.

Jo apostaria per la construcció d'aparcaments públics i privats a carrers i places, de concessió o de lloguer facilitant al màxim l'adquisició i desgravant-la reduint l'impost municipal de vehicles. D'aquesta manera es facilitaria l'alliberament d'espais públics avui ocupats pels vehicles i guanyaríem a més en infraestructures. Hem de fer el carrer dels ciutadans i no dels vehicles. El pagament o la gratuïtat no soluciona el problema de fons.
Tots els veïns volem aparcar a la mateixa porta de casa. Parlem de com solucionar-lo buscant el desenvolupament harmonic de la nostra ciutat en benefici de tots i sense penalitzar la necessitat.

PD: Per cert ,percep una tendència a parlar i discutir de problemes de barris -la Badalona central- on probablement són residents alguns dels blocaires que opinen i que ho volen extrapolar a la resta de barris on els problemes són substancialment diferents. Alguns s'haurien de passejar i interessar-se força més per la realitat de “extrarradi”.

CpC impulsa la ILP de Llei Electoral de Catalunya

2009-05-14T13:38:00.005+02:00

Els Ciutadans pel Canvi de Badalona (CpC) obren la campanya sobre la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que promouen a favor d'una llei electoral catalana pròpia.

CpC impulsa la ILP de Llei Electoral de Catalunya - Restablir els ponts entre ciutadania i política.

Aquest és lobjectiu de la ILP de Llei Electoral de Catalunya que la Comissió Promotora ha registrat al Parlament de Catalunya. La Proposició de Llei pretén millorar la qualitat del sistema democràtic.

Proposen una Llei que millori la qualitat del nostre sistema democràtic, fent que el nostre sistema electoral:

-1-. Doni més capacitat de decisió als electors: a través de les llistes desbloquejades amb vot preferent

-2-. Sigui més proporcional: que tots els vots comptin igual, sigui quina sigui la població dels electors

-3-. Premiï la participació: garantint un Parlament d'un mínim de 120 escons i incrementant els escons fins a 150 a mesura que s'incrementi la participació

-4-. Sigui més transparent: proposem una Sindicatura Electoral que vetlli pels drets dels electors

Per informació més detallada visiteu: lleielectoral

VEURE VIDEO PROMOCIONAL DE LA CAMPANYA

ENLLAÇOS:
Qui pot temer una llei electoral?
Juan Andújar. Membre de Ciutadans de Badalona
Ciutadans pel canvi

Desinteres per l'UE

2009-05-13T10:22:00.008+02:00

En vistes de l'interès constatat dels Ciutadans de l'UE per les eleccions del 7 de juny de 2009 al Parlament Europeu, aquest ha iniciat una campanya per promoure la participació ciutadana a les eleccions. I com no, Youtube és l'objectiu. Dos vídeos promocionals singulars retraten clarament l'apatia mental dels promotors.

Les imatges són efectistes, sí, però faria be el Parlament Europeu en explicar els ciutadans de la UE, per a què serveix, quines competències te, quines han estat les seves fites, quins els seus mèrits i quin és el seu objectiu final.

Mentre l'UE es mantingui distant i mentre els països que la conformen no tinguin una voluntat clara d'integració que ens porti a que el Parlament Europeu sigui això, un parlament representant de tots els ciutadans, ja cal que inventi campanyes tontes que els ciutadans passaran d'una institució que ni entenen ni la visualitzen com a representant dels seus interessos i necessitats.

AQUÍ DOS VÍDEOS DE LA CAMPANYA INSTITUCIONAL.

La hora del planeta

2009-03-27T21:47:00.010+01:00

La actual situación ambiental es alarmante, quizás esta sea la última oportunidad que tenemos para poner un freno a la contaminación y hacer algo por nuestro mundo.

El Fondo Mundial de la Naturaleza, WWF, ha iniciado una campaña masiva en defensa del medio ambiente a la que cada uno podemos adherirnos y añadir nuestro pequeño granito de arena.

Mañana 28 de marzo, entre las 20:30 y hasta las 21:30 hs todos tenemos una cita con el planeta para llamar la atención a los líderes políticos sobre los devastadores efectos que ocasiona el calentamiento global.

En diciembre de este año, los líderes de 192 países se reunirán en la Conferencia de las Naciones Unidas sobre Cambio Climático que tendrá lugar en Copenhague para lograr un nuevo acuerdo global que de continuidad al protocolo de Kioto. Es la última oportunidad que tiene la humanidad para actuar de forma conjunta contra el cambio climático y por eso, La Hora del Planeta de WWF quiere mandar un mensaje claro exigiendo un acuerdo ambicioso, justo equitativo.

Esta campaña no solo implica a ciudadanos como tú y yo, sino también a empresas y gobiernos con la finalidad de implicarnos a todos en el control de las emisiones de CO2 antes de que sea demasiado tarde y no tenga vuelta atrás.

Hasta el momento más de 1.700 ciudades de 80 países han prometido cesar la iluminación de sus monumentos para apoyar de forma simbólica la protesta y 28 millones de personas se comprometen a apagar las luces innecesarias en sus casas durante un lapso de 60 minutos.

El primer sitio en acoger la medida será Nueva Zelanda luego el apagón se trasladará hacia el oeste desde Asia hasta Europa para luego culminar en el territorio americano.

Para apuntarte a la campaña y obtener más información sobre lo que puedes hacer, entra en la pàgina web de WWF.

Falcó al punt de mira

2009-03-22T11:32:00.010+01:00

El focus de l'atenció política badalonina es torna a fixar sobre el cap del nostre primer tinent d'alcalde Ferran Falcó Isern dirigent i cap de llista de CiU a Badalona i cosí del nostre alcalde socialista Jordi Serra Isern.

Torna la inacabada aventura de Falcó a l'empresa pública Adigsa de la qual ostentava la màxima direcció. Encara que les acusacions de malbaratament de fons públics, cobrament de comissions il·legals, contractes a dit i tot tipus d'irregularitats està encara pendent de sentencia judicial l'informe de la Sindicatura de Comptes deixa ben clar que van existir aquestes males pràctiques a Adigsa.

A un assenyat article de la Pilar Rahola, es pregunta: A aquestes alçades, ja ha dimitit algú? Doncs com molt bé es respon ella mateixa, la seva pregunta és d'una ingenuïtat evident.

ICV de Badalona ja ha començat el renovat atac contra el segon d'abord del nostre Ajuntament, el punt més feble de la cadena del tripartit badaloni.

El PSC, en boca de Jordi Terrades acusa a CiU de haber pagado sobrecostes del 174% en la compra de pisos a través de Adigsa durante la reunión de la comisión parlamentaria de la Sindicatura de Cuentas en la que se debatió el informe sobre la gestión de Adigsa en los años 2003 y 2004.
Mentre el diputat de CiU Carles Sala, després de lamentar que es reobri el debat sobre Adigsa quan paral.lelament està en marxa el procés judicial, va admetre que s'havien comès errors comptables.

De tot això que ens queda:

Ferran Falcó te encara l'espasa de Damocles sobre el seu cap. Continua en mans de la fiscalia el seu procesament judicial.
Queda demostrat, així ho diu la sindicatura i mig ho admet CiU, van existir greus irregularitats en la gestio d'Adigsa dirigida per Ferran Falcó.
Atès la informació existent i la demostració dels fets de que s'acusa a Adigsa, és admissible que el primer tinent d'alcalde continuï al capdavant d'importants àrees municipals? Hem de deixar en les seves mans la gestió d'importants recursos econòmics i de presa de decisions sobre el futur de la nostra ciutat?
Es ètic que algú investigat per la fiscalia i acusat per la Sindicatura de comptes d'irregularitats manifestes en la gestió dels recursos públics continuï en la vida pública badalonina com si res no hagués passat?

Els d'ICV diuen:
“ Des del grup municipal d'ICV-EUiA hem respectat i respectarem la presumpció d'innocència del primer tinent d'alcalde, Ferran Falcó, mentre duri la investigació judicial oberta per subornació i tràfic d'influències. Tot i això, i a la espera que la justícia determini responsabilitats, la Sindicatura de Comptes ja ha certificat greus irregularitats.”

Però demanen de l'alcalde que es posicioni de forma immediat a, clara i contundent, sobre l'alarma que ha generat l'informe de la Sindicatura de Comptes i les acusacions del Grup Socialista del Parlament de Catalunya.

Es queden una mica curts. Haurien de demanar senzillament la dimissió o el cessament en qualsevol cas de Ferran Falcó.

Torno a repetir la pregunta de la Pilar Rahola:
A aquestes alçades, ja ha dimitit algú?
Doncs no Pilar, no.

Artigas merece un buen gobierno

2009-02-21T01:00:00.021+01:00

Badalona merece un buen gobierno. Artigas también. nos hacemos participes de la opinión de nuestro colega. Enteramente.

Reproducción de su artículo.

No perdamos de vista la realidad de Artigas mientras criticamos la actitud execrable de quien tan solo blande las miserias y azuza miedos para conquistar un espacio de poder.

La apertura de mezquitas en la ciudad continúa siendo una herida abierta. La presión migratoria de diferentes procedencias, en especial los colectivos musulmanes, en determinados barrios de la ciudad los ha convertido en un hervidero de suspicacias y de rechazo a los nuevos vecinos.

Barrios como Artigas, poblado desde antiguo con personas que se conocían desde siempre y con casas de pocas alturas han realizado cambios drásticos. No hay más que pasearse por sus calles para darse cuenta de este cambio. Tiendas de comestibles, peluquerías, locutorios… regentados por inmigrantes en buena parte, se abren a ambos lados de las calles, siendo representativa de esta transformación el carrer de Xile, arteria semipeatonal que comunica Sant Roc por un lado y por el otro hace de frontera con Sant Adrià de Besòs. Vecinos antiguos y nuevos se combinan en calles y en escaleras.

Muchos de los antiguos moradores del barrio han ido dejando sus viviendas y trasladándose a otros lugares de la Ciudad o a otras colindantes. Artigas no es el mismo y probablemente exageran aquellos que dicen que se ha convertido en un gueto, pero ¿Cuánto tiempo tardará en serlo si no se actúa de forma contundente para evitar la huida de muchos de los vecinos que aún se resisten a marchar o simplemente no les queda otro remedio?

En nuestra ciudad a lo largo de los tiempos se abrieron iglesias y en tiempos no tan lejanos nuevas iglesias o templos de confesiones cristianas que por llegar con los barrios ya formados les ha sido muy difícil aspirar a edificios singulares de oración. Ahora con la nueva oleada de creyentes del Islam nos encontramos con un problema que siendo de difícil encaje, no queda más remedio que buscarle las soluciones más adecuadas a las nuevas demandas.

Hasta hoy la apertura de una mezquita se ha seguido de las protestas vecinales que rechazaban en su entorno tales servicios religiosos. El problema es que no hay espacios donde poder ubicar oratorios con un mínimo de garantías para todos, para los que van a rezar y para los vecinos a los cuales no les suponga una incomodidad o una molestia. Y las mezquitas u oratorios han de estar donde están sus fieles.

Se proponen alternativas, que no son descabelladas aunque si onerosas, como la adquisición de locales o naves en las zonas industriales de la ciudad que facilitarían el poder acomodar a grandes multitudes y no suponer una molestia para los vecinos de los pisos superiores. Porque según parece a la hora de criticar a los vecinos no se tiene en cuenta las molestias a los que viven en el mismo bloque o adyacentes. Sea el oratorio musulmán o cristiano.

Por tanto aquí subyacen dos “inconvenientes”: los recelos ante lo extraño y la incomodidad que se provoca a los vecinos.

Existe una normativa insuficiente a la espera de la nueva ley que regule los espacios dedicados a centros de culto, por ello los criterios de apertura se siguen ateniendo a la normativa que hace referencia a los locales de concurrencia pública: es decir, la misma que afecta a discotecas por poner un caso bastante significativo.

Hoy los musulmanes de Artigas y Sant Roc se reúnen para orar en una plaza pública. No sé hasta que punto eso es tolerable de forma indefinida ya que supone o puede considerarse una apropiación de un espacio público para uso particular. Opción que ofrece a los vecinos de Artigas, por otro lado, una sensación de ocupación.

Hay que dar soluciones. Crear pequeños oratorios es una opción transitoria pero no definitiva para solucionar un problema de multitud de fieles de una confesión.
¿Que solución puede ofrecer la nueva mezquita que se pretender abrir en la calle Santiago con apenas capacidad para una centena de fieles?
No es una solución definitiva. La única es que puedan abrirse centros con mayor capacidad o abrir nuevos oratorios en diferentes barrios de la ciudad que aligeren la presión previsible sobre los únicos y exiguos existentes.

El PP viene utilizando el problema de la inmigración con pingües beneficios. Ya lo hizo con la situación existente en el Barrio de la Salut en la pasada campaña electoral. Y vuelve a hacerlo nuevamente. Lo considera un filón. Incluso, por lo leído, se empieza a interesar por nuestra ciudad el partido xenófobo de Plataforma per Catalunya. Cuando este tipo de intereses se hacen patentes no podemos ser tan simples y considerar que se trata tan solo de un problema auspiciado por el PP. Existe un aprovechamiento, sí.
Pero no podemos, no debemos hablar, opinar o acusar con la misma ligereza y simpleza utilizada por el PP. Estamos hablando de un problema que de no tomarse en su justa medida y seriedad puede llevarnos en un futuro a importantes conflictos. Recordemos los pasados en barrios de los extrarradios de Paris.
No simplifiquemos a la hora de acusar a todos por igual, al PP y a los vecinos porque unos instrumentalizan el problema en su beneficio mientras que los otros lo viven. No criminalicemos el miedo, la agitación por la incertidumbre de unos vecinos que ven como su barrio cambia rápidamente y que son incapaces de asumirlo y adaptarse a él a la velocidad que lo hacen los nuevos llegados.

Convendría, por otro lado, que aquellos que tan ligeramente juzgan la situación en estos barrios y a sus moradores hicieran un viaje de acercamiento a la realidad social de este vecindario y apreciar las diferentes visiones y percepciones que se nos presentan al pasear por el Carrer del Mar o por el Carrer de Xile. Luego, con tranquilidad, meditar en los sentimientos interiores de las personas que allí conviven con la diferencia y las maneras que adoptan para conllevarla. Entonces, quizás, entenderemos y comprenderemos actitudes y planteamientos tan dispares como las que en los últimos tiempos se están dando en esa barriada tan antigua y emblemática llamada Artigas.

No perdamos de vista la realidad de Artigas mientras criticamos la actitud execrable de quien tan solo blande las miserias y azuza miedos para conquistar un espacio de poder.

Juan Andújar

Concentració a la Plaça de la Vila

2009-02-20T17:44:00.009+01:00

Contra la pujada de les taxes i els impostos

La plataforma veïnal anomenada “la crisi que la paguin ells” ha presentat a l’Ajuntament més de 6000 signatures recollides per les associacions que recolzen aquesta iniciativa.

L’objectiu és demanar l’alcalde que modifiqui les taxes i impostos municipals aprovats per aquest any que superen en molt l’índex de preus al consum (IPC) que va ser de l’1,4% i que en una època de crisi haurien de ser més solidaris i respectuosos amb les penúries dels ciutadans.

Així mateix, convoquen una concentració el proper dimarts dia 24 a la plaça de la Vila davant de l’ajuntament mentre es realitza el Ple municipal del mes de febrer.

Estadística: La Ciència de la Política

2009-02-18T10:02:00.008+01:00

Que els números canten, les matemàtiques són una ciència i l’estadística, l’art cabalístic, ja ho vaig dir a un altre article d'aquest bloc.

Rebo el darrer butlletí de l'Endavant Digital del PSC i el primer titular que m'hi trobo és:

Els catalans validen les polítiques socials
La darrera enquesta del Centre d´Estudis d´Opinió demostra que la majoria de catalans, un 54,1 per cent, aprova la gestió del Govern de la Generalitat. I en l´apartat de l´enquesta que fa referència al que més agrada als ciutadans, el més valorat són les polítiques socials que impulsa l'Executiu de José Montilla, i això constata que s´està treballant en la bona direcció per aconseguir sortir enfortits d´aquesta crisi.

No es veu a l'article cap esment ni cap autocrítica respecte de que el 52% dels enquestats no saben o no encerten qui els està governant des de la Generalitat.
Tampoc diuen res del desencis dels catalans respecte de la classe política on el 60% dels enquestats confessen que la política -i els polítics- els interessa poc o gens ni mica.
I de la seva afirmació sense matisos de que els catalans aproven la gestió del govern, a les dades em remeto: el tripartit aprova amb un 5,26 pelat.

S'ho haurien de fer mirar!

D'altra banda, oi que són fabuloses les estadístiques? A que són "encantadores"?

Abstención y regeneración política.

2009-02-17T18:25:00.007+01:00

La delincuencia política es un delito contra el Estado por ello, los sinvergüenzas deben ser expulsados ipso facto de la vida pública y deberían ser perseguidos, así como los partidos que los cobijan, con la misma fuerza y con las mismas leyes que se utilizan para apartar a los terroristas y sus partidos.

Están al llegar las elecciones europeas. La Europa que en otros momento suscitaba grandes adhesiones, hoy renquea y los ciudadanos empiezan a ser más escépticos y ven, a la UE, más lejanas. Lo inmediato, lo más cercano a nosotros, minusvalora la importancia y relevancia de las decisiones tomadas en un Parlamento algo desdibujado por la falta de poder real en la toma de decisiones comunitarias.

Las campañas, que suelen ser anodinas, giraran en torno de los líderes habituales y las fanfarrias no llegaran ni a barrios ni a poblaciones. Solo los medios, televisión, radio, prensa... nos alertaran de que tal día hay que ir a votar y de la importancia que nuestra decisión puede llegar a tener en el futuro de nuestro continente. Todo muy distante, como la Europa Unida.

Al día siguiente, una vez más, salvo excepciones, todos habrán ganado las elecciones y también, nuevamente, nuestros dirigentes harán aspavientos ante la desidia y falta de interés de los ciudadanos por la vida política. La abstención habrá vuelto a dar la campanada, habrá vuelto ha triunfar. Un nuevo toque de aviso sonará en las direcciones de los partidos, algo ya habitual. Alguna cosa se ha de hacer para combatir la abstención electoral.

Año tras año, elecciones tras elecciones la cantinela se repite, como el ajo, y se hace pesada e increíble -no creíble. Las siguientes vuelta a lo mismo. Vuelta a la rueda.
Las elecciones europeas de 2004 depararon una abstención a nivel de Catalunya de un 60% y en Badalona del 66%. Es difícil asumir tamaño descalabro democrático para aquellos que creemos que el gobierno radica en el pueblo. Para los partidos políticos es algo que ya dan por descontado. Se rasgaran las vestiduras, pero no pondrán en duda el valor de su representación política obtenida con tan menguados votos.

Según el último estudio del CES el 58% de los catalanes confiesa que la política les interesa poco o nada y cuando se les pregunta por el grado de confianza en la clase política la situación no puede ser más decepcionante: en una puntuación de 0-10 la confianza manifestada es de un 3,7. Ha de entenderse que a esto no es ajeno el sinfín de noticias de corruptelas, amiguismos, nombramientos de familiares... que cada día inundan los titulares de los noticieros. Casi siempre se tiende desde los entornos políticos a minusvalorarlos como hechos puntuales que no reflejan la convicción del colectivo, pero en la percepción y en el subconsciente de los ciudadanos va calando el sentimiento de repulsión hacia la política en general y hacia los políticos en particular.

El último espaldarazo a este sentimiento colectivo nos viene dado por la crisis económica que nos azota. Más exactamente por la visualización de la culpa y de los culpables de la misma y de la incapacidad de los poderes públicos -políticos- para prever y evitar un desastre de por más anunciado. Hay quien llega más lejos y culpabiliza directamente de connivencia de la clase política con los corruptos sin la cual estos no habrían podido llegar tan lejos en el descaro predador.

En fin, cuando sectores hablan de regeneracionismo de la sociedad y del modelo de desarrollo incluyen en el concepto a los servidores públicos. No es posible continuar visualizando personajes que se dedican a la política “para forrarse” como dijo sin ningún tipo de vergüenza – a lo visto posteriormente- el señor Zaplana y que no se alce un clamor en contra de esas actitudes.

La delincuencia política es un delito contra el Estado por ello, los sinvergüenzas deben ser expulsados ipso facto de la vida pública y deberían ser perseguidos, así como los partidos que los cobijan, con la misma fuerza y con las mismas leyes que se utilizan para apartar a los terroristas y sus partidos.

Badalona i les reflexions de l'alcalde Canga

2009-02-02T22:21:00.008+01:00

Desprès de llegir l’entrevista a l’Alcalde de Sant Adrià de Besòs feta pel diari el punt, em sorgeixen una sèrie de reflexions referents a la nostra ciutat de Badalona.
Sense dir-ho però quedant clar Canga deixa al descobert la feblesa que la nostra política municipal te davant de tots els àmbits polítics, socials i de les institucions públiques catalanes.

Quan li pregunta la Sara Muñoz: Què l'ha motivat a posar-se al capdavant del Fòrum de Municipis del Barcelonès Nord?
Respon: “Quan va dimitir Maite Arqué va quedar un buit en aquest espai de debat. Estava mort.”
Sense comentaris.

Referint-se a la nostra comarca :“Sempre diem que no tenim prou pes polític però tenim representants com ara Manuela de Madre al Parlament, Antoni Fogué a la Diputació de Barcelona i Joan Carles Mas al Consell Comarcal del Barcelonès.”
Tots colomencs.

I contundent: “El que haurem d'intentar és que hi hagi un repartiment diferent de la representativitat política, i Badalona ha de tenir un paper important com a tercera ciutat de Catalunya. Badalona ha de recuperar la força política que en els darrers anys no ha tingut i arrossegar la resta del territori. Això, però, Badalona també s'ho ha de guanyar.”
Aquí està la clau. Badalona s’ho ha de guanyar. Però per això ens calen polítics de nivell que no en tenim malauradament.

D’altres frases sense desperdici: “Tenim dades que demostren que la riquesa no està ben distribuïda. En qüestió d'equipaments sanitaris o culturals estem per sota d'altres territoris, com ara el Baix Llobregat, i això ens ha de servir per reivindicar-nos.”
No sols cal tenir representants polítics com els colomencs, cal a més tenir la força dels del Baix Llobregat i aquest si en tenen de força. Que li preguntin a Montilla, Zaragoza i companyia. Ah! Que són del Baix Llobregat? Casualitats.

Una pregunta un tant subtil : Tothom creu en el fòrum?
Respon: “El que no podem fer és matar una cosa que existeix”
Per què no la vol ningú d’aquells peixos grossos colomencs la presidència d’aquest Fòrum? Umm!

La crisi, que la paguin ells.

2009-01-27T17:08:00.005+01:00

Mentre els salaris s'incrementaran un 1,4% d’acord amb l’IPC de l’any 2008, els preus dels serveis bàsics augmenten desforadament.

Des de la CONFAVC s’està impulsant una protesta veïnal contra els augments injustificats que es fan als serveis que es presten des dels ajuntaments com des d’altres institucions o òrgans superiors.

A Badalona prop d'una trentena d'associacions veïnals i una desena d'entitats socials de la ciutat, juntament amb el suport dels sindicats CCOO, UGT, CGT, PSU i partits com CDB, s´han constituit en Plataforma, que va acordar un seguit d'actuacions per aconseguir que cap impost s'incrementi per damunt de la inflació interanual.

Els ajuntaments han vist com han baixat en picat els seus ingressos per taxes i impostos i els seus pressupostos ja es nota el descens de les partides d’inversions. Alguns tenen previst ingressar fins un 30% menys, altres la xifres són superiors. Però aquesta baixa recaptació no és sols dels ajuntaments, ho és dels governs autònom i central.

Com que els serveis poden veure’s afectats els increments d’impostos i taxes estan servint per amortir –escassament- la manca de diners a les arques municipals.

Mentre els ciutadans de Badalona es troben cada dia més amb situacions de precarietat laboral que moltes, masses, vegades comporta una precarietat social que els serveis corresponents dels ajuntaments s’hi estan trobant cada cop més i ja no entre les capes habituals i més baixes.

Alguns –molts pocs- governs han volgut posar fil a l’agulla i s’han esforçat per fer uns pressupostos on es prescindeixi de les despeses suntuàries o supèrflues encara que comporti problemes “interns” dins dels seus partits. Altres han preferit ficar el cap al forat i no veure el que esta passant a l’exterior, als barris, a la ciutat. I cada dia són més els ciutadans que es troben desemparats i que no saben on anar o a qui adreçar-se sense aguaitar un referent que els condueixi en la direcció adequada i els doni suport i ajut.

Els impostos –el seu increment- en aquesta situació casi no és el més important, encara que la desmesura produeix crispació i indignació en aquests moments tan difícils.

El que realment és més important és que l’acció de govern s’adreci de forma rotunda cap a socórrer, en allò que pugui i inclòs en allò que no pugui, als nostres ciutadans en situació apressant, establint polítiques clarament orientades a la facilitació de llocs de treball i d’auxili als problemes de marginalitat en que mica en mica poden anar caient molts dels nostres.
Prima la urgència. Prima els ciutadans.

Per aquest motiu des de La Res Pública de Badalona

Considerem intolerable l’actual increment dels impostos municipals a Badalona –prop del 5% de mitjana) que multipliquen per tres l’índex dels preus al consum (IPC).
Considerem insuportable que els ciutadans haguem de pagar la crisis econòmica dels que no som responsables mentre que els autèntics culpables reben sumes considerables de diners per tapar el que han malbaratat en els seus jocs especulatius.
I no acceptem que l’ajuntament ens consideri ostatges de la crisis sobretot quan al llargs dels anys Badalona ha estat una de les ciutats més cares en impostos municipals.

“Només els grups socials molt ben compactats podran donar resposta a la difícil situació de crisis que ens podem veure envoltats”

Nota: Naturalment sempre hi ha qui en un lloc vota a favor de l'increment dels impostos i en d'altres -quan són a l'oposició, es clar- surten amb les pancartes. També hi ha els profetes de que la pujada d'impostos ja li està bé. Per què deu ser!

Impostos municipals de Badalona: s’han incrementat una mitja d’un 4,8%.

Tarifes elèctriques: s’han incrementat una mitjana de 3,4% el primer trimestre pels usuaris domèstics i pimes. A aquest percentatge es sumarà els nous increments previstos durant l’any.

Aigua i residus: les tarifes del tractament de residus i de l'aigua, aprovades el
passat juny per l’Entitat del Medi Ambient (EMA) de l’Àrea Metropolitana de
Barcelona representen increments superiors a l'IPC, en el primer cas, la taxa del tractament de residus es va incrementar un 7%. Pel que fa a l'aigua, l’EMA va aprovar un augment extra a l'IPC del 3,21%
L’alça del preu de l’aigua s’ha generalitzat també a tot Catalunya, ja que el nou cànon, responsabilitat de l'Agència Catalana de l'Aigua del Departament de Medi Ambient, es va augmentar en un 5,3%.

Transports i autopistes: Respecte el transport ferroviari, els bitllets de rodalies i de mitja distància de Renfe s’han apujat un 6 i un 5% respectivament.
Els trens de llarg recorregut i els d’alta velocitat han augmentat un 4%.
Les autopistes, el ministeri de Foment ha donat llum verda a les noves tarifes de les autopistes estatals - l'AP-7 i l'AP-2- suposen un augment del 4,4% de mitjana. Els peatges de la Generalitat s’han apujat el 4,6% de mitjana.

Crisis: ¿Puede desaparecer la Humanidad?

2009-01-22T00:54:00.011+01:00

Que sí, que sí, que puede desaparecer la Humanidad.

En enero pasado consulté varias veces mi diccionario general ilustrado de la lengua española y mi diccionari general de la llengua catalana, y sí, la palabra crisis existe. En estos momentos de tanto debate móvil sobre la existencia o no de Dios conviene recordar que opiniones las hay de todos los gustos. Pero ante la pregunta de si la palabra crisis existe, no queda la menor duda. Existe, en los diccionarios consultados y… en la calle.

Como digo los primeros días de 2008 creí que nunca encontraríamos la dichosa crisis. Por que buscarla creo que se buscó, lo que ocurre es que sólo se hallaron aquellas que al final resultaron primas hermanas de la primera.

Tuvieron que pasar las elecciones generales para que el diccionario recobrará la palabra: Crisis. Pero en este caso siempre acompañada de adjetivos generalmente diminutivos: Crisis corta, crisis ligera, crisis de corto recorrido.
Pues menos mal. ¡Si lo sé no la busco! ¡Total para conocer el profundo significado que tiene! ¡Joder con la crisis! El ministro de economía debe creer que somos tontos. ¡Pues no, señor Solbes, que tenemos diccionario!

Y cuando no estabamos nada preocupados por las palabras esperanzadoras del Ministro, va y sale otro ministro, este del ramo del Trabajo, -habría que llamarlo del Desempleo- y nos dice que está convencido de que "de esta crisis vamos a salir" y que "la humanidad no va a desaparecer". ¡Collons, que tranquilo que me he quedado!

Yo que creía que eso de la crisis era como aquello del ministro de Sanidad, Jesus Sancho Rof en el caso de envenenamiento por el aceite de Colza, “un bichito que si se cae de la mesa, se mata” y resulta ignorante de mí que estamos a las puertas del fin del mundo y yo con estos pelos.

¿Pero cuanto nos están escondiendo estos del gobierno?
¿Qué es lo que no nos cuentan?

Porque si lo que pretenden estos señores ministros es darnos tranquilidad y sosiego, por favor que se callen, que preferimos las dudas ocasionadas por nuestra ignorancia que las palabras provenientes de la suya.

ver noticia
(+)

Noticia hablada

Aturem la massacre a Gaza

2009-01-09T20:48:00.001+01:00

NOSALTRES HI SEREM PRESENTS A LA MANIFESTACIÓ.
PAREM LA BRUTALITAT.
LLUITEM PER UN MON EN PAU I LLIBERTAT

Feliç any nou 2009

2009-01-01T00:01:00.002+01:00

feliç any nou 2009

És l'hora de noves promeses i nous desitjos.
Esperem que es compleixin tots aquells que anheleu.
Esperem que es compleixin tots aquells que imaginen cada dia els somiadors.
I que aquest any sí, puguem fruir de l'harmonia i de la felicitat amb les nostres famílies, amb els nostres amics i a tots aquells que ens envolten i ens estimen.
I que els nostres dirigents siguin iluminats per fer feliços als nostres ciutadans

US DESITGEM MOLTA FELICITAT
.
.
.

Blog de l'alcalde

2008-05-30T22:18:00.001+02:00

El nou alcalde de Badalona ja ha obert el seu blog, en consonància amb els nous temps i amb la importància que dia a dia cobra el ser present a la Web i especialment a les bitàcoles. Al ser un blog institucional (www.alcaldedebadalona.cat) no podem esperar que sigui obert i escrit per una persona que vol comunicar amb la ciutadania si no un d’absolutament hieràtic i corporatiu on sols es manifesten les bondats i les realitzacions suposades del nou govern municipal. Es adir, un nou blog a l’estil del de Maite Arqué.

Anirèm seguint la seva evolució i us comentarem els seus articles.

Us deixem com a mostra de les excel•lències del nostre nou alcalde la seva Biografia més oficial encara que l’anterior també exposada en LRPB. Pareu atenció al seu currículum laboral que ens deixa ben clar els interessos del nostre alcalde: viure sempre de la política. Amén?

Biografia de l’alcalde

Vaig néixer a Badalona el 9 de juliol de 1955. Estic casat i sóc pare de dos fills.
Vaig fer els estudis de primària i batxiller a Can Nolis i el batxillerat superior i el COU al Col•legi Badalonès. He estudiat Ciències Químiques.
En la meva trajectòria política he estat coordinador de Publicitat i Imatge del PSC. Des de l’any 1996 sóc el Primer Secretari de l’agrupació del PSC de Badalona. També sóc membre del Consell Nacional del PSC i he exercit com a assessor del Gabinet de Presidència de la Diputació de Barcelona.

Pel que fa a la meva trajectòria a l’Ajuntament de Badalona, vaig ser elegit regidor l’any 2003. En el meu primer mandat com a regidor (2003-2007) vaig ser nomenat 8è tinent d’Alcalde i regidor de l’Àmbit de Recursos Interns. Al capdavant d’aquesta regidoria vaig liderar el pla de sanejament de les finances municipals, el qual vaig poder culminar amb bons resultats, cosa que ha fet que en aquests moments l’Ajuntament de Badalona presenti un balanç positiu en els seus comptes de l’any 2006 i 2007. També vaig impulsar des d’aquesta regidoria mesures que van ser pioneres, com les bonificacions fiscals sobre l’IBI de les famílies monoparentals.

En aquest primer mandat també vaig ser nomenat regidor responsable del districte número 4, que comprèn el barri de La Salut. Com a regidor de districte vaig treballar activament en el desenvolupament del Projecte d’Intervenció Integral dels 7 barris fronterers de la Serra d’en Mena en el marc de la Llei de Barris. També com a regidor d’aquest districte vaig impulsar el projecte i la construcció del nou Centre Cívic de La Salut.
En aquest període també vaig ser membre de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Des del mes de juny de 2007 he estat segon Tinent d’Alcalde i regidor de l’Àrea d’Urbanisme i Territori de l’Ajuntament de Badalona i membre de l’Àrea d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona.

Desapego i finançament

2008-05-25T11:19:00.009+02:00

Llegeixo aquestes darreres setmanes el debat sobre la finançament autonòmic i les diferents posicions que es mantenen a les diferents autonomies.

Montilla ha obert la caixa dels trons amb les seves demandes -que alguns qualifiquen d'extemporanies- amb un fons clarament econòmic trufat -com deia l'altre- amb un revestiment, el famós desapego, més propi dels nacionalistes. No s'ha de dir que aquests estan cofois per l'actitud del seu president xarnego.

A primera vista entenc perfectament que cadascú miri per les seves carxofes. És lògic que un president vulgui beneficiar-se el màxim possible dels diners a repartir del Fons de Suficiència. (finançament addicional que te per objecte cobrir la diferència entre necessitats de depesa de cada comunitat autònoma i la seva capacitat fiscal -recaptació-).D'altra banda el principi de solidaritat be recollit a la Constitució espanyola amb l'objectiu de vetllar per l'establiment d'un equilibri econòmic adequat i just entre les diferents parts del territori. La questió estriba en les paraules, adequat i just.

Ho entenc inclòs quan els números deixen clarament i palès un desajust en el repartiment que fa que els territoris que més aporten acabin essent els que menys renda perceben per capita. Així ocorre amb les comunitats de Madrid, Balears, Catalunya i Comunitat Valenciana que desprès de la anivellació queden molt per baix de la mitjana espanyola. No passa com a Canada o a Alemanya on les comunitats que més aporten, contribueixen al fons de solidaritat però al final continuen essent les que més ingressen per capita.

Malgrat l'aportació important de Catalunya al Fons, continua existint l'errònia percepció que associa singularitat catalana amb privilegi. És a dir, qualsevol reclamació que faci el govern català es trobarà amb la crítica frontal tot i ser justa. I en aquest cas concret no pot ser més justa. Els catalans volem rebre el finançament que ens pertoca si volem mantenir els serveis amb una qualitat mínima (com els que te Extremadura, posem per cas, un receptor net)

La reclamació deu ser tan clara que l'Estat ja està disposat per a modificar el sistema de finançament de les comunitats. Inclòs està disposada al repartiment del 120% del pastis ja que declaren que cap autonomia rebrà menys del que rep. No s'estan per enfrontaments amb els diferents territoris! Com es fa aquest repartiment si no és amb una major aportació de la caixa de l'Estat?

No tinc clar si la solidaritat, els seus conceptes, s'han de limitar o no a uns determinats com es proposa des del Govern Català, però el que si tinc clar que no podem continuar essent contribuïdors nats de les arques i acabar percebent menys que els que són receptors nets. És un model que s'ha d'acabar per que es marcadament injust.

Tornant al desapego anunciat per Montilla, considero que no deu ser tal quan aquí, a les eleccions estatals, el nombre de votants es multiplica de tal manera que el PSC guanya de lluny. Per cert gràcies als vots al PSOE.
Cony amb el desapego?

De tota manera, amb desapego o sense, vull recolzar les demandes del nostre president, per justes i per solidaries.

Comentaris d'altres blogers badalonins:
La Leche se esta agriando por F.Bello -
Catalunya solidaritat i fanançament por J.Duran

canal NO

2008-05-10T13:27:00.004+02:00

Noticias relacionadas a El Punt

Algo que muchos nunca hemos tenido claro y que por eso no hemos defendido nunca parece que empieza a dar marcha atrás: el proyecto de un puerto con canal interior.

El nuevo alcalde de Badalona empieza su andadura con decisiones fuertes. Un proyecto que lleva en marcha más de 20 años y después de una larga andadura de negociaciones y expropiaciones para disponer del terreno necesario, se paraliza por decisión gubernamental.

Me sorprende que a pocos días de coger la vara de mando Serra adopte una decisión como esta. Una decisión que, sin duda comportará duras controversias y negociaciones con las personas, empresas y instituciones implicadas.

La excusa dada por el gobierno municipal es extremadamente débil:

el canal supondrá grandes costes que podrían dedicarse a otra cosa

A estas alturas del proyecto se me antoja una explicación escasa cuando no risible.

Si acaba consumándose esta nueva apuesta urbanística, a la que sinceramente me sumo, habrà antes que explicar claramente qué es lo que ha llevado al equipo de gobierno a esta cambio tan inesperado y sobretodo aclarar como han pensado torear la que se nos viene encima a todos. Las empresas implicadas y afectadas por el cambio no se van a quedar quietas, estoy convencido que las demandas contra el Ayuntamiento no se harán esperar. Demandas que de prosperar podrían suponer muchos millones de euros para las arcas municipales. ¿han contado con esta eventualidad? ¿realmente han calculado los costes de la marcha atrás?

Por otro lado, acostumbrado al oscurantismo y manipulaciones de la política municipal respecto del urbanismo y a sus convenios invisibles uno llega a ser malpensado y me pregunto: ¿habrá algo aquí que no sepamos? ¿la decisión no entrañará alguna sutil maniobra especulativa? Conociendo el percal de unos y los manejos -en manos judiciales- del primo ¿tendremos que echarnos algún día las manos a la cabeza?

Como siempre: CANAL NO.

Aduladores

2008-05-01T14:15:00.012+02:00

Solo para tus oídos:

Si quieres saber -¡si no lo sabes ya vas bien!- que es un adulador, lameculos, pelota...

Enciende los altavoces y dale al play...

¿Y esto de que va? Te preguntarás.
Observa los entornos del nuevo alcalde. Se aprende mucho y rápido...

Esta es la justicia que tenemos

2008-04-23T11:59:00.008+02:00

Leí el artículo que os incluyo y me hizo ver, claramente, la necesidad urgente de una reforma de la administración de Justicia tan anquilosada y más propia de otros siglos que del actual sigloXXI.

No se puede más que dar la razón a todos y cada uno de los argumentos con que nos clarifica la actual situación que puede calificarse además de bochornosa.

Os dejo que leías el artículo y que luego os pido que penséis en ello. Aquellos que podáis, insistir en la modernización necesaria de nuestra Justicia ante vuestros valiosos interlocutores, sean quienes sean. La Justicia és un pilar bàsico de la sociedad.

Saludos.

22/4/2008 LA IMPUNIDAD FRUTO DE LAS NEGLIGENCIAS // LIDIA FALCÓN Esta es la justicia que tenemos -.La acusación de que las mujeres presentan denuncias falsas de malos tratos hace que muy pocas veces se dicte prisión preventiva. -.Los olvidos y errores judiciales son habituales, por desidia o por falta de recursos y de personal Cuando creíamos que después del asesinato de Mari Luz no podíamos horrorizarnos más, nos enteramos de que una mujer ha sido asesinada tras haber pedido repetidas veces protección de un marido que estaba condenado y con orden de alejamiento, poco antes de que un enfermo mental pasee la cabeza de su madre por las calles del pueblo, después de haber estado condenado cuatro veces. Estos casos que nos escandalizan son la cara visible de algunas de las negligencias que cometen ciertos organismos institucionales que tendrían que proteger a las mujeres. Los olvidos que llevaron a Mari Luz a la muerte han sido explicados como un error achacable únicamente al juez que era responsable del encarcelamiento del culpable. Tantos otros implicados, desde la Audiencia a la Policía, se han declarado exentos de cualquier responsabilidad. Lo que no se cuenta es que los olvidos y los errores judiciales suceden habitualmente. La instrucción de un sumario por abusos sexuales a menores, malos tratos a mujeres, lesiones, robo sin violencia, hurtos, etcé- tera, tarda dos años. Pueden añadirse de uno a tres más de demora en la Audiencia. Esa sentencia tendrá que ejecutarla el juzgado penal; teniendo en cuenta que las penas inferiores a dos años pueden suspenderse o sustituirse por un inexistente servicio a la comunidad, miles de condenados no cumplen la sentencia. PERO INCLUSO en el caso de que esa condena supere los dos años, con toda probabilidad no se ejecutará. En este momento miles de sentencias de prisión y de multa duermen en las carpetas de los juzgados. Muchas porque no se ha encontrado al condenado para notificárselas. Informan los medios de que en un solo juzgado de Palma de Mallorca hay 8.000 ejecuciones por tramitar. Entre ellas se encontrarán las que afectan a esposas y madres maltratadas y a menores de los que se ha abusado. La prensa cuenta que varios pederastas han desaparecido después de ser condenados a penas de tres años y más de cárcel. Transcurrido el tiempo en el que los autos duermen en una mesa del departamento de ejecuciones del juzgado, el delito habrá prescrito. En el tema de violencia contra la mujer, la acusación, vertida en los medios, de que las mujeres presentan denuncias falsas, ha influido para que solo en muy contadas ocasiones los jueces dicten prisión preventiva contra los denunciados por maltrato, pederastia, abusos sexuales, violaciones. Así, muchos de los acusados ni acuden al juicio, y los que lo hacen desaparecen, preventivamente, temiendo la sentencia. Pero estos no son los únicos casos en que los condenados viven tranquilamente sin temer la persecución de la justicia. Las multas de los procesos de tráfico, de alimentos, de infracciones que no acarrean pena de prisión no se suelen pagar. Cuando el abogado acusador persigue tenazmente el cumplimiento de la sentencia tropieza con el atasco que ahoga a las oficinas de ejecución y que ocasiona la lentitud en dictar órdenes de localización, y la casi imposibilidad de que se disponga la busca y captura en los casos en que las penas no sean mayores de tres años de prisión. A este funcionamiento de los juzgados, conocido de todos los profesionales del Derecho, se le puede aplicar sin duda una atenuante calificada: el estado caótico en que se encuentran. Juzgados ubicados en un inmueble de vecinos, a veces con ellos dentro, oficiales amontonados con sus mesas y expedientes, de cuatro en cuatro, en habitaciones mi- núsculas, donde se toma declaración a imputados, testigos y peritos, con asistencia de letrados, delante de los demás empleados y profesionales que entran y salen del juzgado interesándose por sus asuntos. La invisible presencia de los fiscales adscritos a varios juzgados a la vez y que no pueden atender a todos. Salas de audiencia, como las de los juzgados de familia de Barcelona, que consisten en una mesa ovalada alrededor de la cual se sientan todos los implicados: juez, fiscal, secretario, procuradores, abogados e interesados, rozándose codo con codo, y donde se celebran vistas en las que están en juego la felicidad de los cónyuges, la propiedad de los bienes familiares y el futuro de los hijos. LA IMAGEN habitual de los juzgados es la de habitaciones atestadas de expedientes, en las estanterías, en las mesas, en las sillas, en el suelo, y hasta en el váter, sin vigilancia alguna, de tal modo que cualquiera puede llevarse las carpetas y hasta los sellos del juzgado. El único paliativo a tantos males es por lo menos doblar el número de juzgados, de jueces, de fiscales, de secretarios, de oficiales, de auxiliares, de agentes y de policía judicial, y ubicarlos en los edificios adecuados con los ordenadores y las terminales necesarias, donde se hayan introducido las bases de datos coordinadas con las policías y los otros juzgados. Pero esta reforma --y no hablo del imprescindible cambio del procedimiento-- necesita una inversión económica enorme que los gobernantes no están dispuestos a hacer. Por tanto, es imposible que la Administración de justicia española salga del siglo XIX, en el que se halla anclada, y es previsible que a corto plazo cualquier otra niña o esposa o madre sea víctima de un pederasta, de un marido o de un hijo que, pese a estar condenado, disfrute tranquilamente de libertad. *Abogada

Otros Artículos:
El Pais: "Hay quebrantamientos de condena en masa. Estoy sobre un polvorín"
El Pais: El Poder Judicial se moviliza por el caos en la ejecución de penas

El somriure d’Arqué

2008-04-20T13:08:00.004+02:00

El relleu a l’alcaldia s’ha consumat. Ja tenim nou alcalde. No és cap novetat que els partits decideixin canviar d’alcalde abans d’acabar la legislatura amb la finalitat de donar majors possibilitats al que consideren nou candidat a les eleccions vinents. Potser no és el que hauria de ser, però...

El que ja no és tan normal és que un candidat (en aquest cas candidata) es presenti a les eleccions a l’alcaldia amb el pensament de deixar-la pocs mesos desprès d’haver aconseguit la investidura. Doncs be, això és el que a passat a Badalona, ciutat la nostra, on poden passar les coses més inversemblants.
Que és una situació legal, no hi ha dubte. El problema se’ns planteja quan qüestionem la moralitat i l’ètica d’aquesta actuació.

Veiem. Als ciutadans se’ns va oferir la continuïtat d’una persona –alcaldessa- que és evident va tenir una bona resposta entre la ciutadania. Va se la candidata més votada i va ser nomenada novament per dirigir els destins de la ciutat. És a dir, es van complir els desitjos majoritaris dels votants. Però l’alcaldessa ja tenia definit el seu futur, un futur diferent del que ens va oferir als ciutadans. I ara passat uns mesos ens diu adéu. Ens diu que prefereix ser senadora que alcaldessa dels badalonins. És una meta més important per ella.

Bueno, ja m’està bé que tingui aquestes aspiracions personals. Ja m’està be que marxi a Madrid. Però que hi ha de la mentida que ha fet viure als seus votants i als ciutadans en general? Que hi ha d’aquesta farsa que ha muntat i que ja tenia clarament programada?

La Sra. Arqué passarà a l’historia de la nostra ciutat com l’alcaldessa de les abrasades, dels petons i del seu posat i somriure fingit. Però sobretot pel seu constant incompliment de compromisos, per la seva ambició desmesurada i la seva evident falsedat.

Adeu!

President con gen fosforescente

2008-03-15T18:56:00.001+01:00

Llegeixo l’article de Juan Andújar “President con gen fosforescente” i m’ha fet gràcia la seva proposta d’inserir un gen als nacionalistes que els identificaria de la resta de gent vulgar. Sols el podria portar la “crem de la crem” de la nostra societat.

Tot això ve d’unes declaracions de la Marta Ferrusola on diu que ser andalús, amb cognom castellà i parlant malament el català invalida per a ser President de la Generalitat.

Quina polseguera ha aixecat. Sort que estem a la Setmana Santa.

Interessant.
Article del Juan Andújar

Zapatero gana las elecciones

2008-03-10T09:46:00.008+01:00

Zapatero ha vuelto a ganar las elecciones generales.

Ver resultados
Ha mejorado en votos y en escaños. Como también lo ha hecho el PP. De los resultados podemos concluir que la política española tiende hacia la bipolarización de una forma extrema. El actual sistema electoral favorece este tipo de resultados, cosa que debería hacer recapacitar al nuevo gobierno y proponer un cambio que no perjudique a los partidos minoritarios como IU que obteniendo un millon de votos tan solo ha obtenido 2 diputados. ¿Pero lo hará el nuevo gobierno? Cuestión de intereses.

Hoy por hoy estos dos partidos que representan un parcial de 322 escaños de un total de 350 -cosa que representa un 92%- son los únicos que pueden formar gobierno. En este caso será Zapatero quien deberá negociar con los partidos minoritarios para poder tener una investidura sin complicaciones. CIU parece ser el candidato ideal ya que, prácticamente, ha quedado como el partido mejor posicionado para negociar a dos bandas con el PSOE. Tampoco puede descartarse que estos pretendan gobernar con apoyos concretos en cada momento, algo que no seria muy descabellado.

El PP ha perdido las elecciones a pesar de que se puedan introducir matices por los resultados obtenidos: subida en votos y en escaños. Pero la realidad es que tendrá que continuar en la oposición durante otros cuatro años. Está en ellos analizar si esta derrota ha sido a consecuencia de su actitud crispadora del debate político o pueda ser entendida como que van por el buen camino. Esta segunda actitud a mi entender les llevaría a continuar teniendo derrotas dulces como la presente.

La otra derrota sin paliativos ha sido la de ERC que tendrán que analizar fríamente su fracaso y discutir sobre su constante deriva en la toma de decisiones transcendentales. Léase los cambios de posición en el proceso de aprobación del Estatut. Vamos que necesitan madurar como partido. Por otro lado ¿alguien asumirá responsabilidades por el desaguisado? Deberian tomar ejemplo de Llamazares. Él si ha comprendido claramente cual es la responsabilidad de un líder y cuales deben ser las preferencias de futuro de su formación.

Curiosa la entrada de Rosa Diez y su recién estrenado partido UPD que ha obtenido trescientos mil votos, más que PNV y que ERC. A pesar de ello solo dispondrá de un escaño en el parlamento. Cosa, como antes he mencionado, de la ley electoral. Será el momento de vislumbrar más claramente los posicionamientos políticos de esta formación que hoy parece un híbrido entre PSOE y PP. Veremos si al final consolidan una opción propia.

Els terroristes marquen les eleccions

2008-03-08T01:58:00.003+01:00

Novament el terror i la sang fan acte de presència dies previs a les eleccions generals.

Segons arribava la data del 9-M tots esperàvem que els terroristes -etarres o islamistes- no fessin un atemptat. Però si, al final han parlat de l'única manera que ho saben fer, matant.

Aquesta vegada ha estat un ex-regidor socialista de la localitat de Mondragon. Un home que com l'immensa majoria de càrrec electes no nacionalistes, li va caldre portar escorta. Ara, que ja no era edil municipal, no en tenia. ETA demostra amb aquest acte cruel, despietat i fred que te capacitat per matar, que no esta derrotada i que encara pot continuar fent dany. Pero la realitat, o la percepció que tenim els ciutadans és altra: els terroristes estan a les acaballes. Matar una persona com acostuma a fer ETA no es gaire difícil. Isaias Carrasco era un blanc perfecte, exactament igual que qualsevol de nosaltres. Sortia de casa, tranquil, per anar a treballar, entra al cotxe i, en aquest moment, totalment indefens, el gudari etarra, dispara cinc vegades. Igual que un tret al clatell, igual de covard i vil.

ETA ja no es res, ni condiciona res. I la seva estructura legal, amb el nom que sigui, tan sols conseguèixen perllongar el patiment del poble basc. És més, sense la cobertura que els partits nacionals bascos els han donat i el continuen donant, els terroristes haurien desaparegut ja fa molts anys. És absolutament lícit, moral i legalment, la defensa de l'ideal independentista. El que no ho és és mirar cap a una altra banda perquè això, la violència, ens dona més arguments per justificar-la i reivindicar-la.

Avui és dia de votar i com va dir Sandra, la filla d'Isaias “El mejor homenaje que se puede hacer a mi padre es ir a votar”. Per demostrar als violents, als feixistes “hijos de puta” que la democràcia és mes forta que ells i que tots aquells que defensen les armes i no pas la paraula estan condemnats a l'ostracisme i a la marginalitat de la seva pròpia existència miserable.

Toca anar a votar!

2008-02-29T21:07:00.002+01:00

Ei! gent, el proper dia 9 toca anar a votar.

Se que per molts votar s'ha convertit en un acte feixuc. S'ha de fer un esforç per anar-hi. Només de sentir els nostres polítics a televisió i se te'n van les ganes.

A mi em passa. En aquest moments de bona gana no aniria a votar, estic tip de tanta merda en boca dels que ens han de governar. Quan els sento, em pregunto a mi mateix:

-Aquests són els pares de la patria? A aquests el tinc que donar el meu vot? Per a què? si després fotran el que voldran un cop passat el dia de les eleccions!

Però no em resigno, se que no és el mateix votar a uns que als altres i se que no votar es cedir la meva responsabilitat i deixar-la en mans d’aquells que si van a les urnes. Si no voto no puc sentir que jo també he contribuït a fer govern i que aquells que estan a la direcció ho estan perquè jo ho he permés.

Hi ha un ampli ventall de possibilitats a l’hora d’exercir el vot. Partits de tots colors i de tota mena. I encara que els partits més importants fan crida al vot útil no hem de deixar de creure en els valors de la democràcia i donar oportunitat a aquells que ens sembli bona opció encara que en el nostre fur intern tinguem la creença de que no obtindran representació al parlament. La nostra decisió -el nostre vot- qualsevulla que sigui és igualment vàlida, igualment útil.

Sort per a tothom el proper dia 9 de març i que guanyin els millors, els que defensin els valors superiors per al poble.

Us deixo aquest video per animar-vos.

Maite als blogs badalonins

2008-01-16T20:38:00.000+01:00

Si voleu conèixer l'opinió d'alguns dels blogers badalonins aquí us faig cinc cèntims.
També podeu visitar tots els blogs badalonins d'una forma més ràpida aquí.

Salutacions a tots

..........................................................................................................

Miquel Estruch

«Diuen que en Coqui Serra serà el proper alcalde »
«És una bona tia, la Maite, i no feia pas malament del tot la seva feina. Al seu estil, és clar, però no ho feia malament»
«Perquè això, aquest canvi, no és política popular sinó que és estratègia de partit i, tot i que impecablement legítima, la trobo força impresentable, què voleu que us digui. I no personalitzo. Em limito a dir que aquesta mena d’estratègia, tan típica del PSC, enterboleix la sempre necessària “politesse” que tota acció política hauria de comportar.»
«No ho argumentaré més, però trobo lleig, francament lleig que, per qüestions de màrketing polític, es mercadegi amb els compromisos contrets amb la ciutadania mitjançant les urnes»

Sara Muñoz. El Punt.

«Badalona és l'última ciutat on s'ha fet públic que el PSC té la intenció d'impulsar el relleu a l'alcaldia a mig mandat»
«Al carrer, però, són moltes les persones que s'han posicionat públicament en contra d'aquesta pràctica»
«El cas és que la marxa d'Arqué, amb una trajectòria de més de 28 anys a l'Ajuntament, era un secret de domini públic»

Montserrat Gibert, l'exalcaldessa de Sant Boi de Llobregat
L'excepció que confirma la regla.
És va negar a abandonar el càrrec sense haver acabat el mandat per al qual havia estat escollida.

«No vaig trobar ètic acceptar un altre càrrec»
“un alcalde té el compromís d'acabar els projectes que s'ha plantejat per al mandat”.
“La gent m'havia votat i vaig trobar antidemocràtic marxar abans d'acabar la tasca.”

La direcció actual del partit li va oferir diversos càrrecs a canvi de marxar de l'alcaldia de Sant Boi, unes responsabilitats que ella no va acceptar:

«No ho vaig trobar ètic.»

El Punt.
Entre el 2003 i el 2007, els socialistes han rellevat 26 batlles de tot Catalunya sense donar-los temps per acabar el mandat.

Un grup de badalonins, autors al juny del manifest que apostava per l'alternança al govern local

Un alcalde «ha de ser votat, com a cap de llista, pels ciutadans, que han de ser els que escullin la persona que els ha de representar, no les direccions d'un determinat partit polític». «Una substitució d'aquesta mena només hauria de ser justificada per raons personals de salut o altres motius excepcionals.»
«suposa un afront a la sobirania popular i només dóna arguments als que creuen que votar no serveix de res». «Al capdavall –prossegueixen– sembla que és més important el que es decideix en els despatxos d'un partit polític que a les urnes.»

Es pot consultar el manifest i adherir-s'hi a través de la pàgina web http://badalona2011.cat.

Maite Arqué
El PSC li ha buscat una sortida i Arqué abandonarà l'alcaldia de Badalona tan bon punt sigui nomenada per a la cambra alta:

«És una proposta que em fa molta il•lusió tot i que està pendent de ser aprovada pel consell nacional del PSC»

Andreu Mas.

L'etapa de Maite Arqué no serà recordada per l'assoliment de grans fites urbanístiques, ... En canvi, serà recordada per haver convertit la presidència de la corporació municipal en una figura amable.
«l'alcaldessa dels petons i les abraçades»
Ha estat una llarga etapa de transició ... Ara toca un perfil més tècnic, que escolti els veïns però que, sobretot, executi obra de govern. Serra és l'home.

C. Modolell

En Jordi Serra, ja ha passat per les urnes.
No saben, que en Jordi Serra, a les eleccions de la passada primavera, anava el tercer de la llista del PSC, a Badalona?

AJBS. Assemblea de Joves de Badalona Sud

Crec que malgrat tot és vàlit en democràcia això no deixa de ser un frau per a la ciutadania de Badalona.

Badabit.org

He llegit que la marxa de la Maite Arqué és una bona notícia per a la ciutat. No ho crec. No perquè cregui que és una gran alcaldessa, simplement no crec que el problema de la ciutat sigui ella, el problema és el PSC (o del PSC) de Badalona i això no canviarà amb el canvi d’aquesta persona.

Jaume Vives

“On queda el principi democràtic de la responsabilitat de l’electe?”

Pep Mita

La mala nova de l'abdicació de la Maite Arqué com a alcaldesa de Badalona a favor del seu fill polític, Jordi Serra, ha desfermat la indignació de molts ciutadans que no ens agrada que ens prenguin el pèl, per més legalitat que se li vulgui aplicar a aquesta burla a la democràcia.
La Maite és una bellíssima persona, d'això en dono fe. Però com a alcaldesa, la meva sospita de que ha estat una pèsima gestora del poder que li ha anat atorgant el poble de Badalona i sobretot en les recents eleccions municipals, ha deixat de ser un presentiment per esdevenir una realitat fonamentada. Ella mateixa s'ha fet la prova del nou i no l'ha passada.

El PP comença la precampanya catalana

2008-01-13T22:28:00.002+01:00

L'ESTIL XAVIER GARCIA ALBIOL DEIXA L'EMPRENTA

Per escalfar motors ha difós a internet a la seva pagina web i a youtube un video a l'estil PPBadalona

Titòl: Sí, Digui'm

Subtitol: Una realidad en Cataluña (10/01/2008)

¿Tienen olor los PSCeros?

2008-01-12T10:33:00.000+01:00

La Respuesta es sí.

Aunque suene a chufla el PSC presentará el próximo lunes una fragancia que pretende identificar a los socialistas.

Lavicepresidenta del PSC i presidenta del grupo parlamentario Socialistes-CpC, Manuela de Madre, y la diputada Rocío Martínez Sampere , participaran en la presentación, juntamente con los perfumistas que han elaborado la fragància.

No sé si se dan cuenta de lo que se les viene encima con este nuevo invento transformador de la sociedad. Debe estar todo hecho -bien, of course- y no saben en que matar el tiempo.

Supongo que como idea no está mal. ¡Fragancia de rosas para cada PSCero!. Es de esperar que la esencia sea duradera y penetrante ya que de esta manera será más fácil enmascarar las fragancias que algunos de ellos usan más propias de las infraestructuras sanitarias públicas.

Por otro lado siempre va bien para distinguirse de otros colectivos políticos aunque sea únicamente por el olor, ya que actitudes, comportamientos e incluso pronunciamientos ideologicos han llegado a no permitir saber quien es quien.

¿Estamos ante el ocaso de las ideas? Seran los olores los nuevos planteamientos que diferenciaran a unos de otros?

¡El futuro nos dirá!

ver enlaces:

Dades biogràfiques dels regidors i regidores

2008-01-06T19:47:00.000+01:00

L’altre dia un assidu als blogers badalonins m’enviava un correu-e demanant-me informació sobre un regidor particular i la relació definitiva dels regidors de l’Ajuntament.

Com que existeix un document públic que satisfà aquestes demandes les faig extensives a tots els blogers.

Document elaborat pel Servei de Comunicació de l’Àrea de Govern.

El nou plenari

Salutacions

Nota: Cal disposar del programa ADOBE READER o similar, lector d'arxius .pdf

¡Hay que dar una salida a Maite!

2008-01-01T10:36:00.000+01:00

8-01-08. ACTUALITZACIÓ:

La noticia comença a fer-se publica.

Veure: Noticia al punt:

Arqué deixarà l'alcaldia per ser senadora i Jordi Serra la substituirà en el càrrec

I a alguns Blogs: Arqué final d'etapa

01-01-08
Hace tiempo que se ve venir la sustitución de Maite Arqué al frente de la alcaldía. Tanto que ya es vox populi y hables con quien hables te da la misma información. Después de las elecciones de marzo Arqué se va.

Lo que no está tan claro es el destino de la longeva –políticamente hablando- alcaldesa.

Desde el “triunfo” de las pasadas elecciones estaba claro que Arqué, i su plano mandato, había tocado fondo y que era el momento del relevo. Jordi Serra, su excuñado y primer secretario de la agrupación de Badalona del PSC, ya hace tiempo que se prepara para el salto a la silla de la Alcaldía. Mientras tanto los entonces más fieles empiezan a moverse para la recolocación en la nueva situación post-Arqué. Aunque hay quien dice que Serra estaría preparando la defenestración de los leales – aduladores y serviles- de la alcaldesa.

Naturalmente también hay quien se regocija, aplaude desaforadamente o frota las manos de contento preparados para lo que pueda venir, esperanzados en que nuevos aires reconfortantes puedan acabar, por fin, con la abulia generalizada de nuestra ciudad.

Es curioso, pero este sentimiento ya viene siendo bastante normal en la ajetreada e insulsa vida política de Arqué. Ya cuando dejó la presidencia de Servicios Sociales en la Diputación los subordinados y empleados celebraron una gran fiesta de conmemoración. Hubo – malas lenguas siempre hay- quien aseguró que era de jubilo por el enorme favor que les habíamos hecho los badaloneses al convertirla en alcaldesa. Claro, que eso tiene una doble lectura. De todas formas, eso solo son rumores pérfidos.

¿Y ahora qué?
No hace mucho, un buen amigo, pesecero él, me traslado la posibilidad de que Arqué aceptaría el relevo a cambio de seguir siendo regidora, de servicios sociales pongamos por caso, cosa que a mí particularmente no me sorprendió conociendo el percal, aunque sí consideré esta posibilidad bastante inverosímil. Pero hablarse de la cosa, se habló.

Ahora parece que la salida seria más distinguida. Las patadas hacia arriba siempre son distinguidas aunque te condenen a la relegación. ¡Pero a quien importa eso! Lo importante es estar, figurar, aunque se sea una nimia figura decorativa.

Divago en estos momentos! Generalizando, siempre generalizando, es curioso contemplar como en política algunos siempre caen de pie. Solo les importa eso, caer de pie. Y eso jode. Sobretodo cuando ves personajes cuya preparación y capacidad para la gestión de la cosa pública es tan notable y notoria que sorprende verlos relegados ante incapaces, torpes y necios consumados, buenos solo en el arte de la maquinación y en el estudio del movimiento pendular. ¡Divago!

Retomando el tema: ¿Y cuanto más arriba? os preguntareis. Pues bien se viene rumoreando que irá en las listas del Senado en las próximas elecciones de marzo. El gran cementerio de elefantes a costa del erario. Siempre somos los ciudadanos los que acabamos pagando los platos rotos de otros. Y los de Badalona tenemos, por desgracia, una larga experiencia.

A uno se le antoja que los mandamases del PSC en Barcelona (Nicaragua para lectores iniciados) la tienen tomada con nosotros los badaloneses. Porque si no, ¿a que viene primero Arqué i luego su ex-cuñado Serra?

¿Que infamia estaremos purgando?

Otro tema a valorar seria la moralidad y ética de este cambio a tan solo unos meses de las elecciones municipales. Si ya estaba claro el relevo, ¿por qué engañar a la ciudadanía presentado a Maite a la alcaldía nuevamente? Mal, muy mal. Algunos han convertido la mendacidad en arte supremo i modus vivendi.

CIU a favor de Dalt la Vila, però, vota en contra.

2007-12-26T11:36:00.000+01:00

El Partit Popular (PP) va presentar en l'últim ple municipal una moció on es demanava «consens» amb els veïns de Dalt la Vila i que es comencin reunions amb ells per estudiar les al•legacions presentades.
Ferran Falcó (CiU) va reconèixer que està a favor de la moció, però hi va votar en contra.
La moció presentada pel PP –que tenia el suport públic de la Comissió de Veïns de Dalt la Vila– demanava «no executar mesures que suposin noves instal•lacions a Dalt la Vila sense el coneixement i el consens de les entitats veïnals i la Comissió de veïns de Dalt la Vila» i «començar les reunions amb la comissió i entitats veïnals per estudiar les al•legacions presentades».
Aquest text només va tenir el suport, a part del PP, d'ICV-EUiA.

Ara bé, la moció era ben vista per Convergència i Unió (CiU), membre del govern tripartit de Badalona, tal com es va demostrar en una anècdota protagonitzada per Ferran Falcó (CiU) i Carles Sagués (ICV-EUiA).

Sagués va preguntar a Falcó què no li semblava bé de la moció presentada pel PP i va anar llegint el text.
En acabar cada punt Falcó exclamava: «Hi estic d'acord», i Sagués seguia llegint.
En acabar la moció, Falcó va confessar amb contundència: «Hi estic d'acord, però hi votaré en contra.»
D'aquesta manera, la moció es va rebutjar amb els vots del govern local (PSC, CiU i ERC).

El Punt, 25/12/2007

No se que dir! Potser sobren les paraules.
Es realment obligatoria la hipocresia en les formes de fer política? Són aquestes les noves maneres de governar promeses a la campanya electoral?
Que més s'ha de fer per tenir una cadira a l’Ajuntament?

Maragall sugiere a Ciutadans pel Canvi que acuda a las legislativas

2007-12-24T11:22:00.000+01:00

EFE - Barcelona - 24/12/2007

El ex presidente del PSC Pasqual Maragall sondeó la semana pasada a la asociación Ciutadans pel Canvi (CpC) para que se presentara en solitario a las elecciones generales, aseguraron a Efe miembros de esta entidad, constituida en 1998 para apoyar la candidatura del propio Maragall a la presidencia de la Generalitat. La idea no prosperó.

La propuesta se produjo el sábado 15 de diciembre durante la reunión de la Comisión Permanente de CpC, en la que esta entidad aprobó sus nuevos estatutos, que la constituyen como "movimiento cívico-político independiente de cualquier entidad política, económica o religiosa".

En esa reunión, según diversas fuentes consultadas, Maragall planteó a la presidenta de la entidad, Carme Valls, la conveniencia de que CpC, que en las elecciones autonómicas y municipales comparte listas con el Partit dels Socialistes (PSC), presentara por primera vez candidatura a las legislativas del 9 de marzo.Maragall aprovechó la ocasión para animar a los miembros de Ciutadans pel Canvi a implicarse en el proyecto del Partido Demócrata Europeo que él abandera.

La eventualidad de que Ciutadans pel Canvi concurriera a las elecciones generales, una opción que la entidad no prevé "de ninguna manera", supondría entrar en competencia con el PSC, en cuyo grupo parlamentario autonómico tiene cinco diputados.

Cuando en 2006 Maragall tuvo que renunciar a ser el candidato del PSC a la presidencia de la Generalitat, la dirección socialista era partidaria de que la plataforma maragallista se disolviera y los miembros de Ciutadans pel Canvi se afiliaran al partido. Pero esta opción quedó en suspenso porque reforzaba la idea de que se producía una fuerte ruptura entre el ex presidente y el PSC.

Otras fuentes consultadas interpretaron la idea de Maragall como un comentario más que como una propuesta formal. Añadieron que "no tendría sentido" que Ciutadans pel Canvi se constituyera ahora como partido y concurriera a unas elecciones "a las que nunca se ha presentado".

La principal tarea política que Ciutadans pel Canvi se ha impuesto en la actual legislatura autonómica es trabajar por el federalismo en España desde una estructura en red y no como partido.

La idea de Maragall no parece viable en un CPC infiltrado por numerosos militantes del PSC cuyos intereses no están por un presumible suicidio político en una aventura como la propuesta. Es mucho más pragmático mantener a CPC como asociación dedicada a la meditación y a la elaboración de propuestas que convertirla en un eje donde confluyan todas aquellas aportaciones de ciudadanos que se sienten huérfanos de un partido socialista centrípeto y endogámico. Asfixiante.
Pragmático para unos pocos, claro.
CPC ha dejado de generar ilusión para convertirse en un refugio de merecedores. Del PSC, naturalmente.

Pensiones de Pobreza

2007-12-20T20:23:00.000+01:00

400€ al mes. Esa es la pensión que cobran los viudos y viudas de este país. Con ello deben sufragar los gastos de vivienda y los servicios básicos asociados: luz, agua, gas y teléfono.

Una vez realizados estos pagos debe quedar para comer durante treinta días; tres veces al día. Puede parecer un lujo pero también es necesario comprar ropa y calzado de tanto en tanto.

A todo ello hemos de agregar el IBI, seguro de vivienda y de los “muertos” y en muchos casos el alquiler. También hemos de tener en cuenta el incremento desmesurado e intolerable de los precios de los productos alimenticios básicos que afectan de gran manera a estos pensionistas.

Visto lo visto ¿Hay alguien que dude de las condiciones de miseria en que viven estos ciudadanos? ¿Hay alguien que no crea que muchos deban recurrir a la beneficencia?

En estos momentos en que nos planteamos el incremento de nuevos servicios asistenciales como la ley de dependencia, las bonificaciones absurdas a la natalidad, la prometida partida presupostaria para guarderías públicas, los 210 € de ayuda al alquiler (a la que no pueden optar estos pensionistas), etc... no estaría de más revisar las pensiones para que puedan disfrutar de una calidad de vida aceptable. ¡Que digo aceptable! Digna cuanto menos.

No es permisible una sociedad que olvide a sus mayores y los condene a la precariedad asistencial en sus últimos años de vida. Tampoco es aceptable que un país que ostenta la condición de octava potencia mundial y que alardea de tener como objetivo de gobierno la mejora de las condiciones sociales y asistenciales ofrezca unas pensiones que abocan a sus beneficiarios a engrosar la lista de ciudadanos que viven por debajo del umbral económico de la miseria.

Nuestro gobierno, como otros gobiernos autonómicos, que siempre tienen al gobierno central como diana de sus lamentos, tampoco parece que se esfuerce lo suficiente para conseguir que estas personas disfruten de unos ingresos mínimos garantizados acorde con el nivel de vida de nuestro país.

¿Quién da la batalla por estos hombres y mujeres?