Enquesta sobre els nostres polítics municipals

El diari el Punt ha fet una enquesta a cent entitats, col·lectius i personalitats locals que puntuen els líders dels cinc partits amb representació a l’Ajuntament. Malgrat no ser, precisament, una enquesta representativa, val la pena para atenció als comentaris fets pels enquestats.

Si el governs municipals poguessin avançar les eleccions, és clar que s’hauria de fer ja. Però no.

Les cinc notes resulten de la mitjana de les puntuacions que han donat als cinc polítics badalonins :

· Maite Arqué (PSC) –> 5,8
· Àlex Mañas (ICV-EUiA) –> 4,9
· Ferran Falcó (CiU) –> 4,6
· Jaume Vives (ERC) –> 4,2
· Xavier Garcia Albiol (PP) –> 2,7

Deu d’aquests han donat un DEU a la Gestió de l’alcaldessa. Però no ens diuen quans li n’han donat un CERO.

Aquests representants de col·lectius, en general, són força crítics amb l’acció del govern local:

• Encara que salven de la crema l’alcaldessa Maite Arqué, responsabilitzen el seu equip.
• Li retreuen no saber-se envoltar de la gent adequada.

Això no obstant, abunden les veus crítiques amb el govern local :

· Tenim un govern enquistat i mancat d’idees. Fa falta renovar el cartipàs
· Una ciutat «descontrolada, amb una absoluta descoordinació entre àrees
· Hi ha regidors que no saben què fan els altres, tot i ser del mateix partit. Estic decebut amb el govern local
· La política de partit té més pes que la ciutadana
· El govern local actua a cop de protesta. «Si no els punxes no reaccionen»
· «La percepció és que el govern municipal treballa sense una estratègia marc, que és lent a reaccionar, i que quan ho fa és per complir l’expedient, sense imaginació, i amb una estratègia de comunicació caduca que menysvalora el ciutadà i que evidencia massa desacords interns.»
· «És un govern que va al ralentí»

Quins reptes cal afrontar?

· L’accés a l’habitatge és prioritari
· Combatre l’absentisme i el fracàs escolar són bàsics
· la necessitat de cohesionar i vertebrar la ciutat i d’eliminar les «diverses Badalones que existeixen».
· «L’encaix dels barris no està resolt.
· Els ciutadans de Llefià continuen desvinculats dels del Centre...
· La millora de les comunicacions (transport públic, túnel de la B-500, fer subterrània la C-31...) com a necessitats de primer ordre.
· Sempre hi ha cotxes aparcats sobre la vorera però la grua no hi actua mai
· La manca de diners per fer projectes però el problema es resoldria, en part, «amb il·lusió i idees»

Qué opinen sobre la nostra ciutat?

· Badalona és la tercera ciutat de Catalunya, però només en nombre d’habitants. És la resposta més repetida pels enquestats quan se’ls pregunta pel pes del municipi dins l’àrea metropolitana.
· Badalona ha quedat aïllada en el seu projecte, deslligada de cap política ambiciosa de transformació
· Hi ha fins i tot qui considera que Badalona no té ni tan sols el pes que li correspon dins el Barcelonès Nord. «Hi ha poblacions més petites amb més poder» «Ens falta trempera»

Atenció a la diversitat

· Perquè no esdevingui un maldecap cal ampliar els recursos econòmics i humans que facilitin la integració d’uns i el coneixement de la diversitat social dels altres
· Es necessari un pla d’acollida com Déu mana
· Es van posant pegats per por d’innovar
· S’han d’arbitrar eines per facilitar l’arribada dels immigrants a les escoles i els instituts. L’error és que el govern local no ha estat capaç d’anticipar-se als fets.
· S’actua a pilota passada, quan apareix la crispació.» D’acord que manquen recursos i competències, però també idees.

El model urbanístic
La nova façana marítima:

· «aberració». I més tractant-se d’un govern d’esquerres.
· S’actua per «amiguisme»
· En determinats casos, el consistori se «salta» la normativa urbanística vigent, com ara pel que fa a la llei de runes.
· S’actua en funció de la rendibilitat econòmica que es pot treure del projecte»
· El model que impera «no ens porta enlloc com a ciutat».

En sentit contrari:

· «No em sembla malament la ciutat que estem fent. Ara cal salvar la barrera del tren.»

la participació ciutadana.

· «Hi ha grans dèficits de participació. Es tenen poc en compte el valor afegit de les organitzacions polítiques, sindicals i socials. Hi ha eines però estan massa instrumentalitzades.»
· Els partits no se l’han creguda mai, que s’omplen la boca parlant de participació però que, a l’hora de la veritat, no funciona.
· Qualifica aquests el òrgans creats de participació ciutadana de «façana per salvar els moble.
· En canvi, hi ha qui assenyala que en aquests òrgans «es considera el ciutadà responsable juntament amb l’administració de les problemàtiques i propostes». «Em sembla una bona manera d’actuar ja que permet que el ciutadà s’impliqui en allò que vol que canviï»,
· Tot és paper mullat. No els interessa que els ciutadans opinem perquè hi veuen un niu de conflicte.»

LA CULTURA I L’EDUCACIÓ

· Retreuen al consistori els pocs diners que destina a la cultura, a excepció de les Festes de Maig.
· Badalona no te un pla de dinamització sociocultural.
· No hi ha singularització de l’oferta en clau metropolitana (en la línia del Blues i Ritmes i el Festival Li Chang);
· S’han de crear centres d’exhibició i producció (un auditori, sales d’assaig, un espai literari...) i, sobretot, establiment d’un consell de Cultura útil i potent
Quant a l’educació,
· S’alerta de la possible formació de guetos i insten l’Ajuntament a activar mesures per evitar-ne la creació, alhora que reclama un rentat de cara dels edificis que alberguen les escoles públiques.
· Són necessàries noves escoles bressoles

Per major informació veure els articles a El Punt:

>Barcelonès Nord. Tercera ciutat, només en habitants
>Barcelonès Nord. Els cent enquestats
>Barcelonès Nord. Atenció a la diversitat
>Barcelonès Nord. El model urbanístic
>Barcelonès Nord. La participació ciutadana, un dèficit
>La societat civil de Badalona només aprova la gestió d’Arqué