08 febrer 2010

Los Badaloneses van primero


Los Badaloneses van primero?

Veamos:

Vic ha destapado la botella de las esencias.
Ahora son ya numerosas las voces que empiezan a reclamar para sí las mismas opiniones antes ocultas por aquello de lo políticamente correcto. Muchos ayuntamiento dejan entrever su descontento ante la situación de precariedad a la que son condenados por el incremento de la población disponiendo de una insuficiente financiación económica y teniendo que ofrecer servicios que ni siquieran les corresponden.

En nuestra ciudad, sin ser novedad, el PP en letra de su presidente Garcia Albiol lo deja claro en su articulo mensual en la revista municipal Betulo: los ciudadanos de Badalona van primero.


El empadronamiento de los inmigrantes ilegales permite acceder a los servicios sociales, la sanidad, la educación de igual modo que cualquier vecino de Badalona y en una situación de crisis como la actual -dice Albiol- y cuando el dinero público no llega para cubrir las necesidades sociales que tienen los vecinos, es una injusticia social permitir que los inmigrantes ilegales accedan a los servicios públicos igual que el resto de vecinos de la ciudad.


Sé que puede sonar mal, pero una cosa es que se atienda a todo el mundo en el caso de una urgencia –algo con lo que estoy de acuerdo– y otra muy diferente es que un inmigrante ilegal esté en la misma lista de espera que un vecino de Badalona para operarse, por ejemplo, de cataratas. Eso no me parece justo.
Si en 2011 soy elegido Alcalde les garantizo que conmigo primero serán los vecinos de Badalona.

Este es el mensaje del PP. El mismo discurso de hace cuatro años, y como les funcionó muy bien, pues repiten.
No en vano Badalona es un objetivo estrategico de este partido en Catalunya.

Me ha sorprendido – y esta es la razón segunda de este escrito- que la misma revista Betulo, la del mismo mes y en la pagina de al lado Albiol es contestado tanto por PSC como por CiU demostrando nuestro glorioso gobierno municipal que aprovechan bien el control de la administración, permitiéndose enmendar las argumentaciones de Albiol incluso antes de que se hayan publicado.

¡Estilo, si señor!

Para el próximo artículo, el de marzo, sugeriría al señor Albiol que lo entregue en el último momento del plazo concedido para que pueda ser publicado obligando así a nuestro glorificante gobierno a utilizar la neurona de vez en cuando para escribir su artículo de ensalzamiento de la inmensa labor desarrollada por ellos. Y de paso que se ganen el sueldo alguna vez.

Por otro lado, el primero, estrujese usted también la neurona y convenza a los ciudadanos de Badalona con más argumentos y a ser posible que alguno no sea de demagogia continuada.

Y ahora, permitame ser un pelín sarcastico: supongo que usted aprobará la jubilación a los 67 años, porque es la única manera de que usted consiga algún día ser alcalde.
No he podido evitarlo, disculpe!
Gracias.


(+) Leer más...

22 gener 2010

Y en Badalona ¿A quien?


Se admiten ideas y sugerencias: Trinquez, corruptez, imputez,...

(+) Leer más...

13 gener 2010

Vic: un símptoma d'un problema ajornat





En aquests moments en què la hipocresia política s'envolta en banderes d'humanitat i solidaritat al parlar del tema VIC i es llegeigen arreu comentari, articles i intervencions d'allò més correctes val la pena llegir articles mes ajustats al problema.

Llegim un artícle al punt força assenyat que transcrivim:

Vic: un símptoma d'un problema ajornat
13/01/10 02:00 -

La incapacitat de l'Estat a l'hora de gestionar la llei d'estrangeria ha dut l'Ajuntament de Vic a buscar una via legal, molt discutible, per intentar frenar l'arribada d'estrangers sense papers al municipi. La preocupació municipal –que coincideix amb un augment de les expectatives electorals de l'extrema dreta– és lògica: l'increment del nombre de persones indocumentades repercuteix inevitablement sobre els serveis locals, obligats a suportar una càrrega humana que sobrepassa els seus recursos.
Però la ineficàcia de l'Estat no justifica que el consistori, governat per CiU, el PSC i ERC, vagi pel seu compte, entre altres coses perquè les decisions que pugui prendre en aquesta direcció no resoldran la qüestió, tan sols la traslladaran als municipis veïns, que és on buscarà refugi la immigració que sigui foragitada. Amb el filtre que pretén aplicar a l'empadronament de nouvinguts, l'Ajuntament aprofita l'última reforma de la llei d'estrangeria espanyola, que des del desembre passat ha endurit els requisits per legalitzar la residència dels immigrants, però passa per alt un fet essencial: el control administratiu de la població correspon al Ministeri de l'Interior. A més, negar l'empadronament és tancar la porta a l'assistència social que aquest tràmit porta aparellada.

D'altra banda, l'empadronament no és estrictament un dret de la població sinó una obligació. Tothom està obligat a empadronar-se al lloc on resideix, independentment de la seva situació laboral o legal, perquè el padró és una eina de recompte.

Tot i això, la iniciativa de l'Ajuntament de Vic no és tant un desafiament al marc jurídic com un crit d'auxili sobre els problemes reals i un toc d'atenció als polítics que no es dediquen a resoldre'ls.

(+) Leer más...

12 gener 2010

Frases Celebres



«Potser algunes empreses esperaven un tracte de favor que han tingut altres vegades, però han guanyat les que havien de guanyar perquè gestionen bé el pressupost de l'Ajuntament»
(Jordi Serra Isern, Alcalde de Badalona)

Es a dir,

el senyor alcalde reconeix que abans s'atorgaven contractes a empreses amigues, encara que no eren les més idònies per gestionar amb eficiència i eficàcia el pressupost municipal (els diners dels ciutadans)

Gràcies senyor alcalde per dir, publicament i per escrit, el que tothom ja suspitava o simplement coneixia

(+) Leer más...

08 gener 2010

Llefia ocupada. (Por la Grua)

Grua BadalonaGrua Badalona





















Hoy, hemos sido testigos de un despliegue inusitado de las fuerzas móviles de retirada de vehículos. Inusitado por que ver tanto uniforme junto en el barrio de Llefia es un suceso digno de figurar en los anales del barrio. Ha ocurrido en la calle carretera antigua de valencia en el tramo contiguo al ambulatorio de Llefia. Los vecinos se asomaban expectantes ante tanto guardia. Algunos desde las instalaciones de la petanca pedían explicaciones de semejante actuación a los agentes, alguno de forma airada. No era para menos, tres grúas, tres, y dos vehículos de la Guardia Urbana se aplicaban a retirar vehículos mal aparcados, por que efectivamente estaban mal aparcados. Otra cosa es que molestaran o no. Uno ocupaba el espacio reservado los viernes al camión de la recogida selectiva. No había duda, debía ser retirado. Otro ocupaba un par de palmos del vado de un taller, cuyo propietario se afanaba por hacer comprender al agente que no le molestaba. Otro estaba en doble fila, otro...

Llefia es un barrio con problemas endémicos de infraestructuras. En los años del furor constructivo no quedo un metro cuadrado si edificar. Tampoco en la época nadie pensó en el problema de los coches, así es que no se hicieron, ni se obligo a ello, garajes en los bajos de los edificios. Primero en las casas hubo un coche luego dos o quizás tres. Las calles, solo hay que darse un paseo por el barrio, son un inmenso aparcamiento al aire libre, sin más posibilidades alternativas que las ofrecidas en su día por el ayuntamiento o por iniciativa de los particulares, las más.
Insuficientes. Totalmente insuficientes. Solo hay que ver esas calles a última hora del día, cualquier lugar por pequeño y difícil que sea es sistemáticamente ocupado por un coche.

-¡Que se compren una plaza de parquin! - arguyen algunos como solución.
-¿Donde? - se cuestionan los sufridos aparcadores después de dar vueltas y vueltas durante muchas medias horas intentando localizar uno de esos rincones inexistentes.

No hay soluciones mágicas. No se puede sacar de donde no hay. Pero cuando existen problemas es cuando nuestros representantes municipales deben estrujarse la mollera -el que disponga de ella o tenga a bien usarla- y buscar debajo de las piedras las soluciones. Porque a ellos les corresponde y a ellos les hemos cedido esa responsabilidad.
Existen zonas, plazas, donde es posible establecer nuevos aparcamientos subterráneos p.e, plaza de las palmeras, y no se está trabajando en ello.

En conclusión, no se puede solucionar un problema como este a bastonazos y no se puede usar a la Guardia Urbana como instrumento urbanizador o represivo (caso de la violación de los derechos a la libertad de expresión por manifestarse contra la corrupción).

Pretender hacerlo así demuestra la flojera intelectual de nuestro gobierno municipal y la falta de dirección y gestión de la cosa pública. Se echa en falta una aportación de ideas para solucionar los problemas de los ciudadanos.

PD: El uniforme de la Guardia Urbana es muy bonito. El vehículo policial dedicado a fotografiar la ciudad pecadora, fantástico. Es una lastima que a la Guardia urbana solo se la permita lucir en su faceta represiva. Al menos en estos barrios “del sur badalonés”

(+) Leer más...

13 desembre 2009

J.SERRA+F.CASQUETE AL CONTROL TOTAL

CAPITULO -1 EXPOLIO BDN-F.C.BADALONA -PACTO POLITICO-OBTENCIÓN
ALCALDIA

Intentaremos explicar lo más esquemáticamente posible qué motivos pueden unir a dos personajes "EXTRAÑOS" y cuales son los objetivos finales que cada uno consigue ó pretende hacer suyos .

Fermín Casquete ( F.C.) apoyado por un sindicato (UGT) y con sus delirios de grandeza, es aupado a la dirección de TUGSAL ( empresa del transporte) donde ejerce de gran empresario
y se empieza a demostrar su ambición personal, y amor al poder y al dinero - €--.


F.C.- a través de TUGSAL (1) controla al PSC agrupación BDN
¿ COMO ?
-- con un pacto en que entrega a JORDI SERRA ( J.S.) la 1ª secretaría de la agrupación a cambio de obtener la secretaria de organización para JUSTO ALARCON hombre importante de TUGSAL

-- a través del control del PSC controla el gobierno municipal (ajuntament)
F.C.- a través de TUGSAL (2) inicia su presencia en el futbol catalan con su equipo "BADALONÍ" que le da acceso:

1-a la Federación Catalana de Futbol
2-donde se perpetra la mayor "TUPINADA" del futbol catalan,encabezada por cargos electos socialistas del aj.de Badalona, cargos de confianza del PSC y "significados socialistas" de la ciudad.

ATENCIÓN ¡¡¡

Primera connivencia F.C. versus J.S.
Como primer secretario del PSC da soporte y autoriza la participación masiva del partido en la tupinada más grande de Catalunya, luego anulada por el tribunal Superior del Esport, cual si de una cruzada se tratara .

LOS OBJETIVOS de NEGOCIO+PODER CONDUCEN al EXPOLIO

F.C. -- a través del BADALONÍ con el soporte AJUNTAMENT BDN, ,influye en el F.C.BADALONA y sus socios para obtener la fusión de los clubs, la presidencia y el poder absoluto .
Con el dinero de TUGSAL se aumenta el endeudamiento del F.C.BADALONA con Fermín Casquete de presidente ,un endeudamiento el mayor de la historia .

OBJETIVO ---
Expolio del patrimonio del F.C.BADALONA -campo de futbol-terrenos.

COMO SE PRODUCE :
El Ayuntamiento de BDN recalifica los terrenos para preparar el pelotazo siguiente que es el negocio de las plusvalias .
Coincide que Jordi Serra es concejal de Urbanismo, Primer Secretario del PSC y no se lo pierdan ALCALDE de BADALONA .

Con todo esto se consigue:
1- a través PSC-AYUNTAMIENTO el control de la ciudad.
2- control del F.C.BADALONA y su expolio

Se puede deducir de lo anteriormente expuesto que la Alcaldia es el pago del pacto político explicado al inicio y se ven los apoyos triangulados entre ellos .

Por todo esto debemos manifestar NUESTRA ENERGICA REPULSA A TODO TIPO
DE MANIPULACIÓN Y EXPOLIO EN NUESTRA CIUDAD.


P.D.---a modo de postdata,debemos explicar que los terrenos del F.C.BADALONA fueron una
donación altruista de la conocida familia ARNUS como mecenas de dicho club y destinados por siempre a un uso deportivo y al servicio de la ciudad .
No sabian ellos que en el futuro servirian a F.C.



CAPITULO -2-


---- Obtenida por JORDI SERRA la alcaldia de BDN ,ciudad más importante del Barcelonés Nord, intuimos que aprovechando los efectos del caso " PRETORIA" en el territorio,
que les limpia el camino y barriendo al resto, el próximo paso será el control absoluto
de la comarca para sus fines .

I SI NO ................ AL TIEMPO ¡¡¡¡¡


(+) Leer más...

21 novembre 2009

Roben 14 milions d'euros a Badalona

La Res Publica de Badalona


I no passa res!

A passat ja un mes des de que el jutge Garzon imputés i detingués uns quants implicats acusats de corrupció institucional: el cas Pretoria. A Santa Coloma va caure l'alcalde així com el “Luigi” i els lleials de Pujol detinguts, sembla, pel seu patriotisme i per ser catalans. D'en Millet i cia millor no parlar.

A Badalona simplement la cosa ha quedat en standby fins posteriors decisions del jutge. La historia és rocambolesca encara que al final tot es resumeix en l'existència de corrupció pura i dura. L'Ajuntament ha deixat d'ingressar 14 milions d'euros per què altres, indignes corruptes, ho han fet possible. Per tant els badalonins haurem de posar amb els nostres impostos el que s'han embutxacat aquest prohomes dedicats al tipus de política que va definir el senyor Zaplana: “Estoy en política para forrarme”.

Un solar just a tocar del port, propietat de Marina Badalona, empresa pública constituïda per Consell Comarcal del Barcelonès i de l'Ajuntament, va se venut, sense concurs públic, cosa obligatòria per les administracions i empreses públiques i que permet adjudicar al millor postor. Segons sembla la venda es va fer a l'empresa Espais i Procam. Operació mediada a través de Badalona Building Waterfront SL, empresa on es conseller el senyor Juan Felipe Ruiz que al mateix temps és conseller delegat de l'empresa Marina Badalona, la part venedora.

A petició de l'alcalde el conseller delegat senyor Ruiz ha renunciat a les seves competències especials pel que ja no tindrà capacitat per decidir en operacions urbanístiques ni patrimonials d'importància. El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón l'esmenta a l'auto sobre l'operació "Pretoria" com el contacto badaloní del cervell de la trama de corrupció urbanística, Luis García.

El temps aclarirà el que hi ha o no a Badalona i les persones que puguin tenir alguna cosa a veure en aquest tracte financer tan poc transparent. El que de totes formes si queda clar és que des de Marina Badalona no es va actuar de forma reglamentaria i que no es va defensar els interessos de la ciutat de forma ferma i convenient com es suposa que ho han de fer els gestor públics. La gestió ha estat nefasta. Catorze milions d'euros s'han esfumat de les arques municipals i algú ho ha de pagar. No en efectiu malauradament, d'això ens haurem d'encarregar nosaltres, els ciutadans de Badalona que pagarem més impostos o rebrem menys serveis.

Per acció o omissió, el senyor Ruiz ha de ser cessat. Seria un bon exemple en una ciutat on no dimiteixen ni els imputats.

Els ciutadans hem de començar a acostumar-nos a defensar els nostres interessos ciutadans i no marginar-nos com si no fos amb nosaltres. Hem d'exigir els nostres representants que adoptin mesures contra els corruptes i negar-los el pa i la sal. No són dels nostres.

Blanc i en botella.


(+) Leer más...

15 novembre 2009

Vergonzoso. Insultante.

Actualización: 15-11
Declaración de Angel Segura:

el Alcalde ordenó la busqueda y detención del vehiculo
  • El miercoles pasado dia 11, yo acompañaba a Toni Aguilar, ya se habia realizado la petición de megafonia al registro municipal y iniciamos el recorrido con el vehiculo de Toni, anunciando una Concentración contra la Corrupción y a favor de la Democracia acto que tendria lugar en la Placa la Vila.
  • La información que tengo por la G.U. y Ferran Falcó es que el Alcalde ordenó la busqueda y detención del vehiculo, efectivamente en la carretera general a la altura de Baldomer Sola, dos motoristas de la G.U. nos interceptan viniendo por la carretera en dirección contraria , otros dos bloquean el carril derecho,un coche camuflado coloca su frontal pegado a nosotros por detras para impedir la fuga y otro tambien camuflado detras del primero, al tiempo que se paraliza el transito.... Más información
  • La contundencia del operativo y las ordenes dadas a Toni de desconectar y desactivar vehiculo y megafonia con estas formas, produjo una ansiedad y una tensión que pudo ocasionar un drama, Toni es un muchacho algo gordito y bonachón y padeció una taquicardia, por suerte ahí quedo la cosa.
  • Esta situación la origina un Alcalde con una actitud autoritaria, propia de un activista de extrema derecha, un Alcalde que pone en peligro la libertad de expresión, la honorabilidad de la G.U, la vida de una persona, y lo que es peor la propia Democracia en Badalona con su forma de actuar, la actitud del Alcalde empieza a convertirse un peligro para todos, y ni su propio partido que es el mío puede ejercer control sobre él.
Así pues, la prepotencia del sr. Alcalde pone nuevamente en entredicho la labor de la G.Urbana y la inoperatividad de su regidor Sr. Falcó, y demuestra nuevamente arbitrariedad, poco talento y menos luces.


Ataque contra la libertad de expresión

ASALTO POLICIAL A LA LIBERTAD DE EXPRESION

“De acuerdo a las nuevas normas imperantes establecidas por el régimen de los primos Isern la libertad de expresion està sometida a autorización previa y expresa”. Eso es lo que parece deducirse del asalto cometido por un comando policial contra una furgonetilla con dos altavoces en su parte superior que anunciaba la convocatoria de un acto de protesta contra la corrupcion.
Según parece se impuso también una sanción (multa) al vehículo por modificación sustancial del mismo (los dos altavoces). ¿Esta entonces homologada la furgoneta que semanalmente hace publicidad de los partidos de la penya? ¿cuantas sanciones ha recibido?

Hemos de preguntarnos porqué tanto acoso policial contra los ciudadanos que quieren manifestarse libremente contra la corrupción, porqué este ensañamiento. ¿Será que se ven retratados los responsables políticos de la ciudad? ¿Será que el señor Serra Isern no las tiene todas consigo en el caso Pretoria? ¿Será que tampoco le gusta oir hablar de corrupción al imputado señor Falcó Isern?

En todo caso, la manifestación de hoy debería incluir un grito de repulsa contra el gobierno municipal por su negación de la libertad de expresión y exigir que los partidos de nuestra ciudad limpien de mierda sus imagenes y sus interiores. No modificaran su situación negando y persiguiendo a los ciudadanos por querer ejercer su derecho democratico a la libertad y a la exigencia de responsabilidades por las prácticas corruptas demostradas y por la actuación fascistoide contra la furgonetilla. (matar al mensajero).
No estaria demás que los vecinos pidan responsabilidades politicas por este ataque policial.


Por otro lado considero aberrante que los ciudadanos debamos solicitar autorización previa y expresa para anunciar nuestra manifestación contra lo que consideremos una atentado contra la democracia y las libertades.

La Historia se repite (ver mas)

NOTA: Me satisface ver estas imagenes con tanto policia. En algunos barrios hemos llegado a creer que lo de la existencia de la Guardia Urbana era tan solo un bulo. (Bueno, si exceptuamos el coche fantastico)

(+) Leer más...

14 novembre 2009

Català-Miskito




La comissió de Cooperació i Solidaritat es va reunir amb una delegació nicaragüenca que havia demanat informació sobre la cooperació catalana. La comissió, va decidir contractar el servei de traducció del català al castellà per què els nicaragüencs poguessin entendre els parlamentaris catalans que van optar per expressar-se en llengua catalana.

La decisió ha generat un munt de critiques entre els grups parlamentaris que no entenen la situació rocambolesca creada- i imagino que ridícula- davant de la delegació de Nicaragua. A Catalunya existeixen – els agradi o no als d'ERC- dues llengües oficials, català i castellà, llengües totes dues que ells dominen perfectament, i entenc que han fet un mal favor a Catalunya i els catalans donant aquesta imatge i aquest tracte estúpid als representants de Nicaragua.

Que hagués passat si els nicaragüencs en justa correspondència haguessin utilitzat la seva llengua pròpia, el misquito? Doncs el sumun de l'estupidesa humana: Un col·lectiu humà que s'entenen perfectament, fent que no s'entenen.

Imagineu: Parteixo de que no hi gaires traductors de misquito-català. Així que imagino un traductor misquito a castellà i un altre de castellà a català i viceversa. Increïble, no? Doncs no tant, resulta que els dos traductors contractats han traduït del català al castellà i del castellà al català, encara que ses senyories no s'han molestat a posar-se els auriculars del servei de traducció.

Sense paraules!

(+) Leer más...

13 novembre 2009

Concentració contra la corrupció i per la Democràcia

prou

CONCENTRACIÓ CONTRA LA CORRUPCIÓ I PER LA DEMOCRÀCIA


Fecha: Viernes, 13 de noviembre de 2009
Hora: 19:00 - 22:00
Lugar: Plaça de la Vila


És hora que els ciutadans i les ciutadanes deixem clar que n'estem farts de corrupció!
Davant l’allau de corrupció destapada en alguns ajuntaments catalans i l’empresonament de destacades personalitats de la vida política catalana, cal una resposta ciutadana rotunda i democràtica per combatre aquest càncer en la democràcia.
Les entitats socials i la societat civil hem de demanar responsabilitats i exigir depuracions per acabar amb la impunitat dels corruptes i especuladors.


¡MANIFIESTATE!

(+) Leer más...

11 octubre 2009

Visca Andorra!



Fa temps que veig als perfils d'alguns blocaires o a les xarxes socials que la nacionalitat andorrana causa furor. Aquells que es consideren únicament catalans i no espanyols, contradient-se ara passen a ser andorrans. Això voldrà dir que es pot ser català i al mateix temps sentir-se andorrà. Suposo que ho deuen considerar natural. Contradictori, però...

Veiem.
Andorra és un coprincipat amb dos prínceps que són els caps de l'Estat, cap d'ells andorrà. Un és el bisbe d'Urgell i l'altre el President de la Republica Francesa. El primer depenent d'una institució religiosa molt jerarquitzada i l'altra president d'un Estat jacobí, gens federalista com tots sabem.

Andorra, país de 490 km2, viu, principalment, dels diners amagats d'aquells ciutadans estrangers que no volen contribuir a l'esforç financer dels seus països, malgrat que molts, despres, s'emboliquen amb la bandera. És doncs un paradís fiscal.

La població d'Andorra el 2008 era de 84.484 habitants, dels quals 31.636 eren andorrans, 27.300 espanyols, 13.794 portuguesos, 5.214 francesos i 6.540 altres nacionalitats. Els andorrans d'origen són minoria, entre d'altres coses per la elitista restricció a l'accés a la nacionalitat. Els ciutadans que no disposen de la nacionalitat són, doncs, un col·lectiu majoritari, però.. no tenen dret al vot, ni tan sols poden ser presidents d'una empresa privada.

Andorra té com a llengua oficial el català, és l'únic Estat del món. Malgrat això, i encara de l'oficialitat, el castellà és predominant. També es parlen portuguès, francès i d'altres. Segons el Servei de Política Lingüística del govern andorrà, el català és utilitzat tan sols per un 29,9% de la població.

Malgrat tot això alguns prefereixen pertànyer a un Estat com aquest, on ells mateixos no serien considerats “nacionals” i on no tendrien el dret democràtic al vot. Francament no puc entendre la justificació. En què podem envejar els andorrans? És per l'oficialitat del català?

Doncs si la independència que defensen alguns tan sols està basat en la llengua, malament ho tenim. I si no és així, que m'ho expliquin. A Catalunya hi ha molts més parlants de la nostra llengua que arreu i un estat de benestar social i institucional que molts altres països sense Estat envegen.
Que a més alguns volen fer de Catalunya un Estat independent, ho entenc, però preferir ser andorrans...

Per acabar, posats a canviar de país als seus perfils millor que no posin cap, al menys de moment. És millor això que no pas fer el ridícul i mantenir certa coherència.


(+) Leer más...

10 octubre 2009

OBAMA, premio Nobel de la Paz



Me siento a la vez sorprendido y profundamente honrado. Para ser honesto, no siento que merezca estar en compañía de tantas figuras que transformaron el mundo antes

Barack Obama


Con sólo 265 días como inquilino de la Casa Blanca, y sin mayores logros nacionales o internacionales, Barack Obama fue galardonado ayer con el Nobel de la Paz, un reconocimiento por méritos que, a ojos de muchos, parecen abstractos.

Parece ser que el Comité que otorga el premio ha valorado el sentir esperanzado generado por Obama en el mundo tras su nombramiento como presidente de los EE.UU.A

En mi entender el premio es algo precipitado. Su labor al frente de la mayor potencia mundial todavia está por desarrollar y las promesas estan lejos de concretarse.

Un premio muy discutible.

(+) Leer más...

08 octubre 2009

Un respiro



¡Como tiene que ser!
¿Si no tuviéramos gobiernos a quien le echaríamos la culpa?.

(+) Leer más...

02 octubre 2009

Un altre caganer



Ja se quina figura afegiré al belem aquest Nadal. Un nou caganer. Una figura molt emblemàtica del nostre país. Aquest anys serà en Jordi Serra. El problema és que de mica en mica se m’està omplint el belem de caganers, igual igual que de polítics insubstancials a Badalona. Deu ser que ho portem a la nostra carrega genètica badalonina?
Observes les actituds, els pronunciaments, els mitins i les decisions que desprès prenen i te n’adones que a casa nostra convivim amb personatges realment propis de les pel•lícules i sèries americanes que augmenten fins l’infinit la anormalitat de la societat.

La honradesa és una virtut bàsica exigible a qualsevol ciutadà que es vulgui dedicar a la gestió de la cosa pública, però sembla que la coherència en els seus actes sigui una mera qüestió d’estratègica, com si això fos una part del joc de la política. I no ho és. Un ciutadà que vota uns ciutadans per que el representin ha de saber en tot moment que aquest defensaran allò que van prometre al seu programa. Si banalitzem l’actuació política llavors ens podem desprendre de tot. De l’honradesa també.

Saltar-se les regles bàsiques de la confiança amb l’electorat porta al “desencanto” que deia el president Montilla. I realment costa creure com molts ciutadans continuen anant a votar els mateixos que els ignoren al llarg del mandat. Serà, penso, per ignorància dels comportaments dels seus elegits.

Això està passant al nostre país, Badalona.


Serra al Ple:
"B-500: els badalonins que la facin servir per anar a treballar la tindran de manera gratuïta"

No saps com t'ho agraim, alcalde!!!

(+) Leer más...

21 setembre 2009

B-500. Pagar per ser alcalde.


És el moment de Jordi Serra titulava una entrada anterior d'aquest bloc. Era un moment de creure que l'alcalde de la nostra ciutat seria capaç de posar-se al front de les demandes de la ciutadania reclamant una justícia , un tracte que se'ns nega des de fa anys des de les institucions supramunicipals.

Ara, Serra recolza els seus mentors en fer passar novament pel tub els badalonins. Ja ens ha quedat clar que no defensarà una B-500 gratuïta ni, amb tota probabilitat, lluitarà per que l'autopista pugui ser soterrada eliminant el mur que ens divideix des de fa quaranta anys.

És el pagament per tornar a ser alcalde. Ell es deu als seus. Ells, els altres, decideixen qui serà i qui no, el candidat. Badalona no decideix. Badalona no importa. Ell no és dels nostres.

Que els companys de govern, CiU i ERC, hi estiguin en contra al govern de Badalona i, presumiblement, a favor al govern de la Generalitat no fa més que aprofundir el “desapego” dels ciutadans respecte dels polítics que es dediquen a dir una cosa i la contraria en funció de la conjuntura. Algú ha tornat a sentir les botzines al pas pels peatges que organitzaven els d'ERC per reclamar la gratuïtat dels peatges? Uriel Bertran, parlamentari d'ERC s'entreté a justificar aquest malson amb la cançoneta cadenciosa: “l'espoli fiscal que pateix Catalunya a mans dels espanyols”. Justifica així una decisió que sap que ja està presa?

Mentrestant Serra ja ens informa que el peatge costarà 0,50€. Està ben informat. Segur. Gràcies per defensar la nostra ciutat!

Ens han venut, nois! Una altra vegada.

(+) Leer más...

01 setembre 2009

Rebutg a la violencia domèstica. Un acte invisible.



Llegim a el Punt la noticia de que ahir dilluns es van concentrar unes 200 persones a la plaça de la Vila de Badalona per rebutjar els actes de violència de gènere com el que diumenge va costar la vida a María Robiria Vasco, apunyalada i degollada per la seva parella.

La concentració convocada per l'Ajuntament i pel Consell Municipal de la Dona no va tenir en compte que Badalona no és sols el centre.

A llefia, barri on vivia la família i se'ls coneixia, ningú s'ha assabentat d'aquest acte.

Trobem que l'acte s'hauria d'haver fet al carrer on vivia Maria. Els veïns s'haurien pogut adherir a la manifestació de dol i condemna. Era una bona veïna. Hauria estat més proper, més de sentiment.

Una vegada més la sensibilitat i l'encert dels nostres dirigents queda a l'altura del betum.
L'acte ha quedat com quelcom rutinari, com molts que es fan desprès d'una nova mort arreu. Però, en aquest cas, era una de les nostres, senyor alcalde.

Senyor Serra, per si no ho sap Llefia és part de Badalona i de ben segur que no els queda tan lluny. De pas podia haver aprofitat per què el coneguin al barri i intentar compendre la realitat social de la "periferia".

(+) Leer más...

02 agost 2009

ICETA: El PSC és més PSOE que mai



Frases de Miquel Iceta viceprimer secretari del PSC:

El PSC és tan PSOE com volen que ho sigui els catalans. Quan el PSC és més PSOE que mai, a les eleccions generals, és quan obté millors resultats. Per a una gran part dels ciutadans de Catalunya és positiu que el PSC vagi agafat de la mà amb un partit amb presència al conjunt d'Espanya

NOTES:
El PSC figura inscrit al registre de partits polítics amb data 18-10-78 amb la següent denominació oficial: PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE)

Al registre figura també, naturalment, el PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL amb data 17-02-77.

D'això en fem una constatació obvia: Són dos partits diferents. Fins aquí gens difícil.

La complicació bé quan es parla de la cosa i no del nom. Què és el PSC? No entraré en els detalls de la seva constitució a partir de diferents moviments socialistes catalans i la federació catalana del PSOE.

Prefereixo concentrar-me en que és en l'actualitat. Com diu Iceta, la combinació actual és la ideal. Un marc de total indefinició. O millor un marc de multidefinicions. Un dia interessa un discurs, en tenim un! Altre dia interessa un de diferent, també en tenim! L'important és continuar dins la nebulosa.

Que a les eleccions general el PSC arrasi manifesta clarament que hi ha un sector important dels catalans que s'identifiquen obertament amb el PSOE i que aquest sector no acaba d'acceptar les manipulacions enrevessades del PSC per demanar el vot en nom del PSOE i després governar com si no ho fos. Segur que alguns tindran arguments per justificar aquestes diferencies de vots a les eleccions general per part dels ciutadans catalans que quan ho fan a les autonòmiques o locals. Resulta especialment còmic i grotesc com els vots de les generals, la victòria a Catalunya i els diputats obtinguts són reclamats en exclusiva pel PSC i hi ha qui demana un grup propi al Congrés.

El PSC te un vot a les eleccions catalanes fruit dels que, encara tenint com a referent al PSOE, consideren no poden deixar d'anar a votar socialista i un altre més identificat amb la idiosincràsia pròpia del partit català.

Sense oblidar que fins fa ben poc el control ha estat en mans de d'una matriu procedent de la burgesia catalana i que en aquests moment està dirigit per líders provinents de l'extrarradi i de poblacions més obreres, alguns podrien deduir que ara la balança està més cap al PSOE. Francament crec que s'equivoquen. El PSC és un gran instrument de poder a Catalunya que ningú, ningú, vol compartir convertint-se en una federació del PSOE. De la mateixa manera, ningú vol que desaparegui aquest lligam invisible de forma total. Seria un suicidi, sobretot tenint en compte que el PSOE podria establir una federació catalana. Ah! I llavors que passaria? Això és un futurible i el PSC sap que “dia que passa any que empeny”

D'aquí les típiques declaracions com les d'Iceta: en un moment considera el PSC com PSOE i a la frase següent són dos partits diferents que s'uneixen per interès comú.

Nota: Zapatero te una altra visió: "El PSC somos nosotros"

(+) Leer más...

20 juliol 2009

La llei de Centres de culte



Dimecres, 15 de juliol de 2009.
Palau del Parlament


El ple ha aprovat a la sessió d'aquest matí la llei de centres de culte o de reunió amb fins religiosos,

Els aspectes més destacats de la llei són que "reconeix la diversitat i la pluralitat d'expressions religioses" i es garantista per a la societat, les comunitats religioses i els ajuntament.

La llei envia missatges clars:

A la ciutadania, li diu ben clar que l'activitat religiosa i el seu exercici es farà amb garanties de seguretat, de salubritat, i sense pertorbar la convivència ni causar molèsties;

A les confessions religioses, els diu que l'activitat religiosa, malgrat que la llibertat de culte és un dret fonamental, està sotmesa a llicència i a reglament i que els temples han de tenir unes condicions determinades i estan sotmesos a regulació; i

Als ajuntaments li envia un missatge important, que és que han de preveure un sòl adequat perquè s'hi puguin construir equipaments d'ús religiós i que ningú no els podrà obrir sense llicència".

Aquesta llei s'aplicarà als centres de culte de concurrència pública amb fins religiosos i també a l'ús amb finalitats religioses a aquells equipaments i espais públics que habitualment no s'usen amb aquest objectiu.

Trobo que encara que pot ser una bona llei hi ha alguna laguna a l'articulat de la llei com:

El text normatiu aprovat estipula l’obligatorietat que els plans d’ordenació urbanística municipal han de preveure sòls amb la qualificació de sistema d’equipament comunitari on s’admetin els usos de caràcter religiós de nova implantació. Aquesta previsió, detalla la llei, s’haurà de fer d’acord amb les necessitats i les disponibilitats del municipi.


Aquesta darrera frase donarà molt a parlar, per què tal com està redactada està subjecta a infinitud d'interpretacions. L'anterior redactat incloia l'obligació inicial de reservar sòl públic per a finalitats religioses, ara tal com queda diu que s'ha de preveure d'acord sempre amb la seva disponibilitat. Un redactat aquest que el trobo més propi d'un Estat a"aconfesional"encara que per mi encara es queda curt.

De tota manera la solució al problema plantejat per col·lectius predominantment musulmants està encara lluny de solucionar-se. De moment, els centres tindran cinc anys per adaptar-se a la llei.

Noticia a El Periodico

Article d'Abdenur Prado: Contra la llei de Centres de culte

Sala de Prensa. Gencat.cat

(+) Leer más...

16 juliol 2009

És el moment de Jordi Serra

Zona per on passara la B-500

En això sembla que tots els badalonins estem d'acord. L'autopista que divideix en dos la nostra ciutat ha de ser modificada tal com Barcelona ho ha fet, incorporant-la a l'estructura viaria pròpia i permeten una permeabilitat avui impossible entre els barris de la Badalona de baix i la de dalt.

Quaranta anys són un pagament suficient. Ara és el moment de que la gran Barcelona comenci a pagar els deutes històrics que hem hagut d'empassar-nos una vegada rere l'altra. La C-31 n'és un exemple. L'ajuntament ja va aprovar l'any passat una moció per demanar a la Generalitat que inclogués al pla territorial metropolità de Barcelona el projecte de transformació de l'autopista C-31 en via urbana. Al darrer ple municipal l'ajuntament ha tornat a aprovar una altra moció idèntica que, amb tota probabilitat tindrà el mateix èxit que l'anterior. Cap. Ja sabem com són de ferms els compromisos de la Generalitat amb els badalonins, recordem que encara no s'ha acabat els laterals de l'autopista promesos un munt de cops des de temps immemorials i incomplerts els mateixos cops. El nostre alcalde, segons deia El Punt asegura que “no es pot afrontar cap transformació de la C-31 mentre no s'enllesteixi el tram del lateral que resta pendent, a la banda de muntanya i a l'altura de Sant Crist”. O sigui, que ni ell s'ho creu, això de la transformació de l'autopista.

El pla territorial en projecte l'única cosa que diu sobre la C-31 és que és una autopista. No parla de via urbana, la qual cosa ja ens indica que no es pensa a atendre les peticions dels representants polítics badalonins. El pitjor de tot és que aquest plans tenen una projecció de vàries dècades a l'hora de establir les infraestructures viàries, així és que millor ens l'anem posant bonica per que l'haurem de contemplar molts i molts anys encara.

Surt ara un nou regalet pels badalonins. La nova carretera B-500 que travessaria la muntanya fins el Vallès, que porta també una pila d'anys en estudi i que ens facilitaria molt els desplaçaments actualment dificultosos per la Conreria, resulta que ens la faran aviat (o no, ja ho veurem) però amb la particularitat de que haurem de pagar peatge per utilitzar-la. Home, no parem de sentir que a arreu de l'Estat la majoria d'autovies són de franc i que a Catalunya ens toca pagar sempre, cosa que és en gran part, cert. I que s'utilitza per manifestar el poc que ens estima Espanya. Sobretot els partits nacionals. No fa gaire ERC organitzava pitades sonores al peatje de Montcada per demanar la supressió dels peatges i la recuperació de la resta de concessions. Que està passant ara? On són les promeses electoral? O és que els badalonins som diferents?

Si llegim el Decret 103/2009, de 30 de juny, pel qual s'amplia l'encàrrec de gestió de l'Administració de la Generalitat de Catalunya a l'empresa pública TABASA, Infraestructures i Serveis de Mobilitat, Societat Anònima, la cosa queda meridianament clara: PAGUEM SEGUR.

2.2 Règim de tarifes per la utilització del servei i les seves instal·lacions.

TABASA podrà percebre dels usuaris, per la utilització de les instal·lacions viàries de la B-500, les tarifes corresponents, d'acord amb el sistema i els imports establerts en el Pla econòmic i financer.

TABASA amb un mes mínim d'anticipació a la data de la posada en servei d'aquesta via presentarà davant de la Delegació del Govern a les Societats Concessionàries d'Autopistes la sol·licitud inicial d'aprovació i actualització de les tarifes indicades, en la qual es considerarà la variació d'IPC, la diferència entre l'IPC utilitzat com a previsió en el Pla econòmic i financer i l'IPC real. Verificada aquesta sol·licitud per la Secretaria de la Delegació, el conseller de Política Territorial i Obres públiques procedirà a la seva aprovació.

Pel que respecta al traçat d'aquesta via sembla segons diuen, que la de que passi per Tiana és l'opció amb més punts i la faria passar entre el Mas Ram a Badalona i el de les Costes, a Tiana. L'altra opció perfila el vial per la vall de Pomar fins a l'hospital de Can Ruti on seria ja subterrània. Aquesta segona opció planteja l'inconvenient de que Badalona perdria un troç més dels pocs espais naturals que encara ens queden.

En resum i com diu al seu bloc l'Andreu Más, li ha arribat el moment al nostre estimat alcalde de demostrar que és capaç de ser un lider i encapçalar amb tota la força de la nostra societat un moviment ciutadà que inclogui tots el moviment associatiu, els partits polítics i els ciutadans en su globalitat que exigeixi a la Generalitat un tracte just i responsable amb Badalona. Per que tan sols manca la voluntat de fer-ho i nosaltres la tenim com a ciutat.

També toca a tots els partits sumar esforços en una tasca que ha de ser comuna i per sobre de lleialtats i disciplines degudes a altres encara que si juguin en l'aposta el coll. També caldrà que deixin de mirar enrere i de dir si tu vas dir o si l'altre va dir. És el moment de demostrar, al menys aquesta vegada, si estan per la ciutat o per altres interessos més personals.

Deia també l'Andreu una frase clau: Ara és el moment perquè Jordi Serra demostri la seva capacitat d'influència dins del PSC. I la seva capacitat de liderar els desitjos i necessitats de la societat badalonina, afegim nosaltres.

Aportacions de blocaires badalonins

Aportacions de Ferran Falcó
Aportació de J.albaladejo

(+) Leer más...

15 juliol 2009

Resposta a la Campanya un Carrer per Vicente Ferrer

Resposta del Grup Municipal Socialista de la Proposta d'un Carrer per Vicenç Ferrer


Benvolguts, benvolgudes,

A partir del bloc que ens vau fer arribar al Grup Municipal Socialista, us informem que al passat Ple municipal ordinari corresponent al mes de juny, es va aprovar una moció, amb el suport de tots els grups municipals en que es reconeixia la trajectòria i es donava suport a la concessió del Premi Nobel per a l’insigne cooperant català Vicente Ferrer. Al finalitzar la votació, l’alcalde Jordi Serra, recollint el suport unànime obtingut en l’aprovació de la moció, va demanar que es traslladés a la Comissió municipal del Nomenclàtor la petició d’estudi de la proposta d’atorgament del nom del cooperant a un carrer de la ciutat dins la propera reunió de la Comissió o quan es consideri més oportú; un procés que ja s’ha iniciat.

Cordialment,

Grup Municipal Socialista

Badalona, 15 de juliol de 2009

(+) Leer más...

Blocs Personals

Informacio, Debat i Opinio

Arxiu del bloc

Get Free Shots from Snap.com
 

Derechos de autor sobre los contenidos del blog LA RES PUBLICA DE BADALONA