LES EMPRESES LABORALS I COOPERATIVAS

Hemos encontrado en los foros de Badalona el siguiente escrito que consideramos interesante
para los internautas de la city .
LES EMPRESES LABORALS I COOPERATIVAS

Ja fa bastants dies que en el foros empresarials i economics tan de BADALONA com de fora de la ciutat, es parla d´un tema que té molta importancia per el ressó i alló que representaba ó volia representar i que
un fracás estrépitos representaria per a tots aquells que creuen que la societat
pot generar moltes i diversas formes de organitzar-se económicament .
Per a començar diré que hi fet algun altre comentari escuet en algún foro,però
Avui intentaré ampliar algunes ideas i fer comparatives.
Fins hi tot esgrimiré que al esser un tema public, i de diners publics, tothom pot
Opinar i dir la seva.
Iniciaré el tema indicant que hi ha dos exemples dins del Estat espanyol que podriem dir que son la cara i la creu, el exit i el fracás de dos models, que segons el context estatal tenen les mateixes posibilitats però que alhora de la veritat la cosa cambia força .
D´ací segregarem de entrada les cooperatives de consum i les agraries per ser figues d´un altre paner .
El “MODEL BASC” SERIA LA CARA I EL ÉXIT i el “MODEL CATALÁ” ( que podria ser també per la resta del Estat espanyol ) la creu ó el fracás .
Totes les cooperatives, tenen ajudes i subvencions i un millor tracte fiscal tan a nivell Autonomic com Estatal , encaminades sobre el paper a fer més fácil el cami d´unas noves empreses autogestionades sobre el paper, per sobreviure
En un fort món economic-empresarial .( una mica en alló que diuen “igualdad de oportunidades”).
Del model exitós només faré una breu passada, com una pinzellada podem dir que el cooperativisme está arrelat i fortament asimilat tant a la industria com al comerç i altres sectors,suposo que on hi ha més dificultats per veure el exit es a les empreses industrials, on comptan amb uns grups molt importants de empreses moltes d´ellas amb nivell mitg i alt ( més de 400-800 treballadors) i dins de sectors tecnologicament avançats.
Fa pocs dies un alt responsable d´una Corporació Industrial important hem deia “ Aquí todos trabajamos, si se gana dinero se reparte entre los socios
Trabajadores i si hay un mal año, los socios deben aportar el dinero que haga falta”. Els conceptes treball,producció,productivitat,inversió,finaciació,futur i corresponsabilitat estan totalment clars .

Si ens acostem al model catalá, vurem que “salvo honrosas excepciones” dins del món industrial només veiem éxit a petites cooperatives industrials que es troben entre 3-15 persones aprox. en que totes pretenen viure del seu treball.
Quan pasem a estudiar Coopertativas,SALs. Ect.ect. de entrada veiem que no triunfen projectes cooperatius de gran abast perque troben diversos inconvenients.
1-Que el sistema financer catalá mira molt el curt termini i els beneficis molt inmediats,el que fa imposible les fortes inversions que necesita la industria ( amb visió SAL) i no deixen que es consolidin aquests projectes.( el sistema financer sempre dubta i fa análisis de viavilitat amb criteris molt estrictes.)
2-Els projectes cooperatius, hem de veure com s´articulen majoritáriament al voltant de fracasos empresarials on es proposen projectes cooperatius com a forma de continuitat del projecte iniciali com a primer objectiu la salvaguarda dels llocs de treball i en segon termini la continuitat empresarial explotant els actius productius i tecnologics existents.
3-Quan un projecte cooperatiu s´articula en un ámbit de clara “concesió publica” NO ES POT PENSAR en un fracas per falta de mercat
( el tenen segur ) , NO POT FALLAR per un tema financer perque estan assegurats els ingressos i les ajudes, i més coses perque no fracasin ( vehicles ect.ect.) .
4- Amb una gestió clara i acurada no es deuria de preocupar-se ningú per el seu futur .


Vist tot aixó , quins son el motius que es poden esgrimir per a cambiar tot el projecte i pensar en passar-ho a una S.A.
-En primer lloc , admetre el fracás de la SAL. Empenyat
per un greu problema económic que en termes economics diriem “que suportin
un forat economic”, com s´explica tot aixó quan els ingressos estan sempre
assegurats.???.
-Només hi ha una resposta: Una mala gestió del fluxe de caixa,amb forta incidencia de despesa fora de la extricta gestió empresarial .

- contractació de personal aliena al negoci corresponent
- ultilització del fons en direccions ó usos no empresarials(desviació de fons.)
- No retorn dels fluxes enviats fora de l´empresa .
-
Quan es va a una S.A. que significa.???
- Un fracás del projecte SOCIAL
- Es una fugida del fracás
- És un abandó dels treballadors-socis-companys
- Potser també un “pelotazo” però enverinat
Qui guanya i qui perd ¿????

- Sempre perd el treballador-soci
- Sempre guanyan els posibles capitalistes que compraran a preu de saldo i que explotaran un bon negoci .
- Guanya qui promou el “PELOTAZO”
- Guanya qui s´ha beneficiat del drenatge economic, i si a més a més a pugut desviar i acumular el diner desviat .
AURIEM de pensar que les empresas que viuen dels diners publics tindrien que estar sotmesas a un fort control public , perque son els diners de tots .

Les darreras preguntes sobre el tema serien:
- ¿ Quan els treballadors han cobrat els beneficis,que
- podien haber ingresat en els bons moments ‘’’’???.
- Es posible que hagi estat una gestió com a mínim poc democrática .
- Qué pensen d´aquest afer els grans capitostos sindicals de UGT com PEPE ALVAREZ .....per exemple ‘’’???
De moment ho deixo ací,potser es puguin dir més coses sobre el tema més endavant .

BERNAT ROCAFORT