"La Justicia no existe por la naturaleza, existe por la Ley"

11 de febrer 2007

La fugida dels ciutadans de la periferia Badalona

Per molt que ens esforcem a veure les coses amb ulleres de colors bonics la realitat no es pot amagar. Continua inalterable davant dels nostres nassos.
Els barris del sud de la nostra ciutat han hagut de suportar l’escomesa d’un allau immigratori recent, en molts pocs anys, quasi de cop.
Aquests barris, obrers, amb una qualitat de ciutat que no tenen res a veure amb el tan curat centre, al llarg de molts anys s’havien convertit en barris tranquils, integrats on els veïns eren part del teixit urbà, malgrat dic, les moltes carències provocades pel brutal desarrollisme del 60 i 70.
Però aquesta immigració nova és molt diferent a la que es va donar aquells anys. No es pas homogènia. La diversitat d’orígens, creences, estils de vida, educació, formació... ha generat una barreja explosiva en alguns indrets difícilment suportable per qualsevol societat occidental.

Hem viscut els darrers anys les múltiples revoltes i altercats produïts a altres països comunitaris amb una forta i antiga experiència immigratòria. Països dic amb una gran experiència i que no
han sabut o no han pogut diluir dins de la seva societat el gruix immigratori. Lluny d’això barris i barris arreu d’aquests països s’han convertit en refugi quasi exclusiu d’aquelles onades immigratòries on els fills i nets dels arribats encara no estan integrats en la cultura i modus de vida de les societats respectives. Amb taxes d’atur i de delinqüència inacceptables són polvorins sempre a punt d’esclatar. Són barris rebutjats per la societat en general.

Als nostres barris del Sud s’està incubant la llavor del gueto. Els veïns fugen cap a altres indrets de la ciutat i en molts casos fora, a altres ciutats o viles de Catalunya. A Sant Roc s’està donant la circumstància que molts dels seus veïns tradicionals d’ètnia gitana agafen les seves maletes i es desplacen a altres municipis. Conec alguns que han decidit instal•lar la seva residència a Tordera per no poder suportar la pressió d’uns nouvinguts indesitjables a qualsevol barri.

A La Salut els cartells de pisos en venda guarneixen els carrers com si de garlandes festives es tractés. Són molts els que marxen. Els següents seran els de LLefia i Artigues on al carrer Xile es difícil passejar-se i trobar-te amb un paisà. Veïns amics han canviat de pis. Se l’han venut i han marxat a barris més cèntrics encara que això els ha costat hipotecar-se novament. I han marxat per l’incivisme i la manca de seguretat en aquest cas objectiva.
Davant d’aquesta situació que s’ha fet? Gairebé molt poca cosa com els fets s’entesten a demostrar.
Qui és culpable dels nivells altament explosius que s’estan generant?
No puc trivialitzar. El fenomen de la immigració ha estat un fet imparable i sorpresiu. Però també hem de dir que les nostres autoritats municipals han estat clarament inoperants davant unes situacions que no han estat capaces d’assumir. No es tractava d’un somni era una realitat. I han tingut molts avisos al llarg dels darrers anys.

La meva pregunta és: a que s’han dedicat el nostre govern?
Malauradament sé la resposta.

Ells no viuen als nostres barris. Alguns ni tan sols a la nostra ciutat. Altres ja es construeixen la casa lluny de Badalona. I qui pot es desplaça al rovell del Centre.
Els seus interessos estan en els grans temes immobiliaris de la ciutat. Allò que diuen –i que ningú entén- la transformació i vertebració de la ciutat. Això segons sembla sols s’aconsegueix alliberant terrenys per fer més pisos.
I qui s’encarrega dels temes que ens afecten? Els polítics de menor rellevància. Aquells que no manen. Aquells que no s’impliquen. Aquells que no poden donar solucions com es demostra cada dia.

I la senyora Arqué? Estem en període electoral. Aviat vindrà. Farà moltes i moltes promeses. Inclòs s’indignarà de la situació insostenible que pateixen els veïns i els dirà que està amb ells i que a partir d’ara farà tot i més. Amb el seu somriure habitual –fingit- es passejarà, envoltada pels seus acòlits, pels carrer com si res no passes. I repartirà mols petons. Molts i molts petons.

Rebem-la doncs adequadament amb la mateixa estimació que ella ens ha demostrat.



altres noticies i comentaris

Les manifestacions veïnals pels pisos sobreocupats s'estenen a un altre barri de Badalona
La punta de l’iceberg
Els cossos policials reforçaran la prevenció per sufocar la crisi a la Salut
romanesos
un problema molt greu
fugida a l’escola concertada