Malgrat la molta expectació que es va generar com a conseqüència de les filtracions sobre la profunda renovació a les llistes de can PSC tot ha estat un enorme “bluf”
Amb la llista de renovació a la ma l’única constatació és la continuïtat en lletres majúscules.
La marxa forçada de E.Tortajada, J.Garcia i M.Miralles no ha estat més que un moviment cosmètic que emmascara una pre-jubilació, daurada per algú d’ells.
La resta “más de lo mismo”. Mediocritat en estat pur.
Una sorpresa per nosaltres ha estat la caiguda del dofí de l’alcalde de Santa Coloma, F.Lopez Guardiola mentre que els comentaris de què Serra podria ser l’aposta per substituir Arquè a mitjans de legislatura perd tota credibilitat – en el cas de que governin, és clar -. Una altra sorpresa ha estat el perfil inusitadament baix de molts dels que integren la llista. Tant que la nostra ciutat pot caure a nivells de vulgaritat mai coneguts.
De segona Paquita Teruel de traç pràcticament desdibuixat i sense cap tipus de predicament ni al partit ni a la ciutat. Serrano i Serra una parella que intentaran aprofitar-se’n de la insulsa representació del PSC.
Mentrestant el matrimoni composat per J.Duran i R.Castillo aguanten les envestides com un equip compacte contravenint una vegada més el pacte no escrit de que no poden haver matrimonis a les llistes, si més no en posició de sortida com és el cas. Aquí sí hi ha reals interessos de família!
De Raquel López només comentar que la seva curta relació amb la consellera Caterina Mieras li ha costat la desafecció i la marginació a posicions clarament de “relleno”.
La inclusió de l’ambiciós protegit de E.Tortajada, A.Tomás, no ha estat una sorpresa. Ja recordem aquella disputa pels càrrecs a una reunió tortajadista on van acabar les coses a bastonades.
Dels nous cal destacar Pablo Hernan un treballador sense ideologia que encaixa bé en qualsevol espai ja sigui de relació personal – primer va ser amic d’en Blanc i ara és home de confiança d’Arqué- ja sigui de relació ideològica. Al servei de qui mani. No li pregunteu per l'altre Pablo, el Iglesias, per si de cas. Un altre filibuster de la política.
Per concloure, una forta desil•lusió entre la gent propera al PSC i un fregament de mans pels rivals polítics que poden fer una campanya d’assetjament al continuisme pscero.
L’opció proposada per Sagués –espero que el faci compromís de campanya- de fer un pacte a la basca se’ns fa ja una imperiosa necessitat. El canvi ha de fer-se encara que sigui amb calçador. Això o quatre anys d’abúlia política i ciutadana que no estem en disposició de permetre’ns donada la greu situació a molts barris de la nostra ciutat.
Mala noticia per la ciutat si tornen a guanyar.
Comparació amb la situació amb S.Adria de Besòs.
Estupend analisi al bloc d'Andreu Mas