Realment el barri de Llefia està molt necessitat d’espais i de rambles per on poder passejar. Ningú que no hi visqui o el conegui no es pot donar una idea.
Els anys del “desarrollisme” no va deixar ni un buit pels ciutadans. Qualsevol indret, espai, cavitat... era utilitzat minuciosament per afegir-hi totxos.
Avui, és un barri de carrers, cotxes i blocs, molts blocs de pisos on viuen –encara que hom diria que no conviuen- milers de badalonins. Un barri molt necessitats de mims i de miraments per part del nostre govern.
Cal una forta inversió en espais per les relacions ciutadanes.
Cal una forta aposta per la convivència ara tan comentada quan manca o és deficient. Ara més que mai.
A tots ens agradaria viure en carrers més estrets i pot ser més íntims, on poguéssim conèixer i conviure amb els nostres veïns. O com a mínim reconèixer-los mínimament. Això encara passa en altres indrets de Badalona, però pels veïns de Llefia això són somnis que no recorden o mai han vist. Per aquest motiu sempre han parlat de l’altra Badalona com una entitat diferent. Quan s’hi va al centre en parlen d’anar a Badalona, com si ells no fossin part de la mateixa ciutat. Molts no es senten part. Pot ser per això, per que sempre els ha tocat el rebre. Per que ara el pot torna a tocar si el govern no s’espavila.
Llefia necessita urgentment un govern que aposti per la seva identitat. Que inverteixi en qualitat de convivència i en persones. Que qui hi viu se senti com un badaloni del Centre.
Per tot això i les circumstàncies sembla de mal gust utilitzar l’urbanisme d’última hora i organitzar celebracions i inauguracions a l’estil antic. Tot un dia de festes culminada amb una actuació de La Fura del Baus.
No puc negar que aquesta obra ha estat positiva. Però no m’hi puc estar de criticar l’actitud festivalera i preelectoral d’una millora que els veïns agrairien que fos la norma i no pas l’excepció.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada