"La Justicia no existe por la naturaleza, existe por la Ley"

06 de novembre 2007

Un carrer per Xirinacs.


L’Ajuntament en ple ha acordat dedicar un carrer badaloní en honor a J.M.Xirinacs. Singular i discutit pacifista i lluitador per la llibertat dels pobles oprimits, entre ells el català.

Afegir noms al nomenclator d’una ciutat pot ser fàcil o complicat segons es vulgui. Fàcil donant nom de rius, muntanyes, països, capitals, ciutats.... que no generen discussions entre veïns per la conveniència o no del nom.
També pot ser complicat quan es vol posar nom propis de persones que han destacat d’una manera o d’altre, per exemple en el món de la política o de la vida social. Aquí si que s’ha d’anar amb molt de compte, sobretot en una societat plenament democràtica on les sensibilitats i identitats ideològiques s’han de respectar per tal de no generar conflicte entre els ciutadans a l’hora de ferir sentiments.

Aquest és, al meu parer, el cas de Xirinacs que els darrers anys s’ha caracteritzat per fer declaracions que contradeien la seva actitud pacifista dels primers anys de la democràcia: declarar-se amic dels terroristes d’ETA i opinar que la lluita armada és un mitja adient per assolir la alliberació del poble oprimit per una potència estrangera com el cas de Catalunya i el país Vasc.

“ETA mata els que considera els seus enemics, però no tortura
ETA posa bombes en un lloc on es pot ferir gent que no sigui militar o no sigui relacionada amb els opressors, però avisa.
Sabeu quant costa, en règim de clandestinitat, trobar la dinamita, pagar-la o robar-la, transportar-la, col•locar-la, i, a sobre, quan ho tenen tot a punt, avisar que la desactivin? Responeu-me, per què ho fa, això? Ho fa per què encara conserva una mica de noblesa, de l'estil de Ginebra...” diu Xirinacs

La Audiencia Nacional va condenar Xirinacs en març de l’any passat a dos anys de presó com autor d’un delicte d’enaltiment del terrorisme per aquestes declaracions realitzades l’ 11 de setembre de 2002 durant la Diada de Catalunya.

Els seus amics van matar catalans a Vic, a Barcelona a Hipercor i alguns regidors dels nostres municipis; un d’ells José Luis Ruiz Casado regidor de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. No crec que a la nostra ciutat veïna tinguin un sentiment tan fraternal cap a Xirinacs. I realment entre els ciutadans badalonins ho dubto molt.

Que el nostre ajuntament decideixi dedicar un carrer a Xirinacs denota per part del nostre govern municipal comandat per la senyora Maite Arqué una manca de sensibilitat cap a els nostres morts.



3 comentarios:

Anònim ha dit...

¿Dedicar una calle, a Xirinacs.?

A pesar de su posicionamiento, en relación con ETA (del todo condenable.) Su vida -en su contexto general- fué ejemplo (se esté de acuerdo con él, o nó.)de convicciones defendibles. Fué consecuente e íntegro, en relación con su forma de pensar. Y salvo su "error" respecto de los terroristas. Su vida, fué ejemplar.

Creo que Xirinacs, merecería una calle... O es que ¿Cúántos la tienen; nó cometieron errores.?...

Saludos.
C. Plaza.

LRPB ha dit...

Aunque tengas razón en tu planteamiento estaràs de acuerdo en que hay errores y errores.
Y defender el asesinato como via de expresión política es un error de tal calibre que enmascara otros posibles aciertos.
Ese es mi convencimiento.

Anònim ha dit...

...Sí, el -digamos- "error" de Xirinacs expresado en palabras (que nó en hechos) es importante.

Pero es también cierto que en Badalona, adjudicamos -en su día- una calle "als Almogàvars" y éstos, además de sus "gestas" en beneficio propio y de la Corona de Aragón, cometieron miles de asesinatos de inocentes, que nó hemos querido "recordar"...Pués, de la historia, es sabido que tomamos lo que nos ensalza; nó lo que nos discute.

...Creo -es una opinión,también- que con respecto a Xirinacs; podríamos emplear el mismo criterio...

Saludos.