ICETA: El PSC és més PSOE que mai

Frases de Miquel Iceta viceprimer secretari del PSC:

El PSC és tan PSOE com volen que ho sigui els catalans. Quan el PSC és més PSOE que mai, a les eleccions generals, és quan obté millors resultats. Per a una gran part dels ciutadans de Catalunya és positiu que el PSC vagi agafat de la mà amb un partit amb presència al conjunt d'Espanya

NOTES:
El PSC figura inscrit al registre de partits polítics amb data 18-10-78 amb la següent denominació oficial: PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE)

Al registre figura també, naturalment, el PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL amb data 17-02-77.

D'això en fem una constatació obvia: Són dos partits diferents. Fins aquí gens difícil.

La complicació bé quan es parla de la cosa i no del nom. Què és el PSC? No entraré en els detalls de la seva constitució a partir de diferents moviments socialistes catalans i la federació catalana del PSOE.

Prefereixo concentrar-me en que és en l'actualitat. Com diu Iceta, la combinació actual és la ideal. Un marc de total indefinició. O millor un marc de multidefinicions. Un dia interessa un discurs, en tenim un! Altre dia interessa un de diferent, també en tenim! L'important és continuar dins la nebulosa.

Que a les eleccions general el PSC arrasi manifesta clarament que hi ha un sector important dels catalans que s'identifiquen obertament amb el PSOE i que aquest sector no acaba d'acceptar les manipulacions enrevessades del PSC per demanar el vot en nom del PSOE i després governar com si no ho fos. Segur que alguns tindran arguments per justificar aquestes diferencies de vots a les eleccions general per part dels ciutadans catalans que quan ho fan a les autonòmiques o locals. Resulta especialment còmic i grotesc com els vots de les generals, la victòria a Catalunya i els diputats obtinguts són reclamats en exclusiva pel PSC i hi ha qui demana un grup propi al Congrés.

El PSC te un vot a les eleccions catalanes fruit dels que, encara tenint com a referent al PSOE, consideren no poden deixar d'anar a votar socialista i un altre més identificat amb la idiosincràsia pròpia del partit català.

Sense oblidar que fins fa ben poc el control ha estat en mans de d'una matriu procedent de la burgesia catalana i que en aquests moment està dirigit per líders provinents de l'extrarradi i de poblacions més obreres, alguns podrien deduir que ara la balança està més cap al PSOE. Francament crec que s'equivoquen. El PSC és un gran instrument de poder a Catalunya que ningú, ningú, vol compartir convertint-se en una federació del PSOE. De la mateixa manera, ningú vol que desaparegui aquest lligam invisible de forma total. Seria un suicidi, sobretot tenint en compte que el PSOE podria establir una federació catalana. Ah! I llavors que passaria? Això és un futurible i el PSC sap que “dia que passa any que empeny”

D'aquí les típiques declaracions com les d'Iceta: en un moment considera el PSC com PSOE i a la frase següent són dos partits diferents que s'uneixen per interès comú.

Nota: Zapatero te una altra visió: "El PSC somos nosotros"