"La Justicia no existe por la naturaleza, existe por la Ley"

11 d’octubre 2009

Visca Andorra!



Fa temps que veig als perfils d'alguns blocaires o a les xarxes socials que la nacionalitat andorrana causa furor. Aquells que es consideren únicament catalans i no espanyols, contradient-se ara passen a ser andorrans. Això voldrà dir que es pot ser català i al mateix temps sentir-se andorrà. Suposo que ho deuen considerar natural. Contradictori, però...

Veiem.
Andorra és un coprincipat amb dos prínceps que són els caps de l'Estat, cap d'ells andorrà. Un és el bisbe d'Urgell i l'altre el President de la Republica Francesa. El primer depenent d'una institució religiosa molt jerarquitzada i l'altra president d'un Estat jacobí, gens federalista com tots sabem.

Andorra, país de 490 km2, viu, principalment, dels diners amagats d'aquells ciutadans estrangers que no volen contribuir a l'esforç financer dels seus països, malgrat que molts, despres, s'emboliquen amb la bandera. És doncs un paradís fiscal.

La població d'Andorra el 2008 era de 84.484 habitants, dels quals 31.636 eren andorrans, 27.300 espanyols, 13.794 portuguesos, 5.214 francesos i 6.540 altres nacionalitats. Els andorrans d'origen són minoria, entre d'altres coses per la elitista restricció a l'accés a la nacionalitat. Els ciutadans que no disposen de la nacionalitat són, doncs, un col·lectiu majoritari, però.. no tenen dret al vot, ni tan sols poden ser presidents d'una empresa privada.

Andorra té com a llengua oficial el català, és l'únic Estat del món. Malgrat això, i encara de l'oficialitat, el castellà és predominant. També es parlen portuguès, francès i d'altres. Segons el Servei de Política Lingüística del govern andorrà, el català és utilitzat tan sols per un 29,9% de la població.

Malgrat tot això alguns prefereixen pertànyer a un Estat com aquest, on ells mateixos no serien considerats “nacionals” i on no tendrien el dret democràtic al vot. Francament no puc entendre la justificació. En què podem envejar els andorrans? És per l'oficialitat del català?

Doncs si la independència que defensen alguns tan sols està basat en la llengua, malament ho tenim. I si no és així, que m'ho expliquin. A Catalunya hi ha molts més parlants de la nostra llengua que arreu i un estat de benestar social i institucional que molts altres països sense Estat envegen.
Que a més alguns volen fer de Catalunya un Estat independent, ho entenc, però preferir ser andorrans...

Per acabar, posats a canviar de país als seus perfils millor que no posin cap, al menys de moment. És millor això que no pas fer el ridícul i mantenir certa coherència.


10 d’octubre 2009

OBAMA, premio Nobel de la Paz



Me siento a la vez sorprendido y profundamente honrado. Para ser honesto, no siento que merezca estar en compañía de tantas figuras que transformaron el mundo antes

Barack Obama


Con sólo 265 días como inquilino de la Casa Blanca, y sin mayores logros nacionales o internacionales, Barack Obama fue galardonado ayer con el Nobel de la Paz, un reconocimiento por méritos que, a ojos de muchos, parecen abstractos.

Parece ser que el Comité que otorga el premio ha valorado el sentir esperanzado generado por Obama en el mundo tras su nombramiento como presidente de los EE.UU.A

En mi entender el premio es algo precipitado. Su labor al frente de la mayor potencia mundial todavia está por desarrollar y las promesas estan lejos de concretarse.

Un premio muy discutible.

08 d’octubre 2009

Un respiro



¡Como tiene que ser!
¿Si no tuviéramos gobiernos a quien le echaríamos la culpa?.

02 d’octubre 2009

Un altre caganer



Ja se quina figura afegiré al belem aquest Nadal. Un nou caganer. Una figura molt emblemàtica del nostre país. Aquest anys serà en Jordi Serra. El problema és que de mica en mica se m’està omplint el belem de caganers, igual igual que de polítics insubstancials a Badalona. Deu ser que ho portem a la nostra carrega genètica badalonina?
Observes les actituds, els pronunciaments, els mitins i les decisions que desprès prenen i te n’adones que a casa nostra convivim amb personatges realment propis de les pel•lícules i sèries americanes que augmenten fins l’infinit la anormalitat de la societat.

La honradesa és una virtut bàsica exigible a qualsevol ciutadà que es vulgui dedicar a la gestió de la cosa pública, però sembla que la coherència en els seus actes sigui una mera qüestió d’estratègica, com si això fos una part del joc de la política. I no ho és. Un ciutadà que vota uns ciutadans per que el representin ha de saber en tot moment que aquest defensaran allò que van prometre al seu programa. Si banalitzem l’actuació política llavors ens podem desprendre de tot. De l’honradesa també.

Saltar-se les regles bàsiques de la confiança amb l’electorat porta al “desencanto” que deia el president Montilla. I realment costa creure com molts ciutadans continuen anant a votar els mateixos que els ignoren al llarg del mandat. Serà, penso, per ignorància dels comportaments dels seus elegits.

Això està passant al nostre país, Badalona.


Serra al Ple:
"B-500: els badalonins que la facin servir per anar a treballar la tindran de manera gratuïta"

No saps com t'ho agraim, alcalde!!!