"La Justicia no existe por la naturaleza, existe por la Ley"

11 d’octubre 2009

Visca Andorra!



Fa temps que veig als perfils d'alguns blocaires o a les xarxes socials que la nacionalitat andorrana causa furor. Aquells que es consideren únicament catalans i no espanyols, contradient-se ara passen a ser andorrans. Això voldrà dir que es pot ser català i al mateix temps sentir-se andorrà. Suposo que ho deuen considerar natural. Contradictori, però...

Veiem.
Andorra és un coprincipat amb dos prínceps que són els caps de l'Estat, cap d'ells andorrà. Un és el bisbe d'Urgell i l'altre el President de la Republica Francesa. El primer depenent d'una institució religiosa molt jerarquitzada i l'altra president d'un Estat jacobí, gens federalista com tots sabem.

Andorra, país de 490 km2, viu, principalment, dels diners amagats d'aquells ciutadans estrangers que no volen contribuir a l'esforç financer dels seus països, malgrat que molts, despres, s'emboliquen amb la bandera. És doncs un paradís fiscal.

La població d'Andorra el 2008 era de 84.484 habitants, dels quals 31.636 eren andorrans, 27.300 espanyols, 13.794 portuguesos, 5.214 francesos i 6.540 altres nacionalitats. Els andorrans d'origen són minoria, entre d'altres coses per la elitista restricció a l'accés a la nacionalitat. Els ciutadans que no disposen de la nacionalitat són, doncs, un col·lectiu majoritari, però.. no tenen dret al vot, ni tan sols poden ser presidents d'una empresa privada.

Andorra té com a llengua oficial el català, és l'únic Estat del món. Malgrat això, i encara de l'oficialitat, el castellà és predominant. També es parlen portuguès, francès i d'altres. Segons el Servei de Política Lingüística del govern andorrà, el català és utilitzat tan sols per un 29,9% de la població.

Malgrat tot això alguns prefereixen pertànyer a un Estat com aquest, on ells mateixos no serien considerats “nacionals” i on no tendrien el dret democràtic al vot. Francament no puc entendre la justificació. En què podem envejar els andorrans? És per l'oficialitat del català?

Doncs si la independència que defensen alguns tan sols està basat en la llengua, malament ho tenim. I si no és així, que m'ho expliquin. A Catalunya hi ha molts més parlants de la nostra llengua que arreu i un estat de benestar social i institucional que molts altres països sense Estat envegen.
Que a més alguns volen fer de Catalunya un Estat independent, ho entenc, però preferir ser andorrans...

Per acabar, posats a canviar de país als seus perfils millor que no posin cap, al menys de moment. És millor això que no pas fer el ridícul i mantenir certa coherència.


3 comentarios:

Anònim ha dit...

Molt bo!

Anònim ha dit...

Pasar a ser andorrano ¿no es un paso atras? Pues que se nacionalicen, a ver si pueden.

Anònim ha dit...

No tot es blanc ó negre , per alguns qualsevol camí per escapar
d´una Espanya que ens tritura i ens fagocita es bó per poder emprendre una altra direcció diferent .
MIQUEL