La comissió de Cooperació i Solidaritat es va reunir amb una delegació nicaragüenca que havia demanat informació sobre la cooperació catalana. La comissió, va decidir contractar el servei de traducció del català al castellà per què els nicaragüencs poguessin entendre els parlamentaris catalans que van optar per expressar-se en llengua catalana.
La decisió ha generat un munt de critiques entre els grups parlamentaris que no entenen la situació rocambolesca creada- i imagino que ridícula- davant de la delegació de Nicaragua. A Catalunya existeixen – els agradi o no als d'ERC- dues llengües oficials, català i castellà, llengües totes dues que ells dominen perfectament, i entenc que han fet un mal favor a Catalunya i els catalans donant aquesta imatge i aquest tracte estúpid als representants de Nicaragua.
Que hagués passat si els nicaragüencs en justa correspondència haguessin utilitzat la seva llengua pròpia, el misquito? Doncs el sumun de l'estupidesa humana: Un col·lectiu humà que s'entenen perfectament, fent que no s'entenen.
Imagineu: Parteixo de que no hi gaires traductors de misquito-català. Així que imagino un traductor misquito a castellà i un altre de castellà a català i viceversa. Increïble, no? Doncs no tant, resulta que els dos traductors contractats han traduït del català al castellà i del castellà al català, encara que ses senyories no s'han molestat a posar-se els auriculars del servei de traducció.
Sense paraules!
3 comentarios:
El català és la llengua pròpia de Catalunya. La cooficialitat no iguala les llengües en la seva identificació amb el país. El català és la llengua oficial del Parlament de Catalunya.
Com a ciutadà no entendria que una institució de pes com és el Parlament, en sessió, deixés d’utilitzar la llengua que li és pròpia per la visita d’un col•lectiu que la desconeix. En aquest cas cal donar l’instrument necessari per la comprensió del visitant, la traducció simultània. El Parlament de Catalunya ha actuat amb total coherència.
Tampoc passaria res, si és que el miskito és la llengua en que s’identifiquen els nicaragüencs, i és de suficient consens entre aquest col•lectiu, com és el cas del català a Catalunya, que s’haguessin fet les traduccions adients perquè no fos menystinguda.
De la mateixa manera que no podem considerar persones de primera o de segona a l’hora de tractar-les, no podem fer-ho amb les llengües. Les llegües tenen diferents abasts territorials i diferents graus de coneixement i d’aplicació, però són totes dignes.
Aquí la única anècdota rellevant és la trobada de dos col•lectius que han sofert la mateixa colonització lingüística , la del castellà.
Ridícul!! Només defensable des de la negació de la realitat.
Cadascú pot defensar els seus posicionaments respecte de la identitat, en el teu cas en matèria lingüística està clar que defenses el monolingüisme. Bé.
Això, però no vol dir que la realitat no sigui diferent a la que els successius governs nacionalistes han volgut imposar com a oficial. L'Estatut no parla d'una única llengua, per tant no pot ser l'oficial del Parlament.
Respecte del malentès idiomàtic amb el nicaragüencs doncs el considero simplement pueril propi de polítics més aprop de les seves idees que de les persones en general.
Publica un comentari a l'entrada