Manca política d’habitatge social.

L’habitatge s’ha convertit en un bé de luxe pràcticament a l’abast de poques persones.

Un pis de tres habitacions a la nostra ciutat , avui és difícil trobar-lo per sota dels 240.000€ (40M pta.). Si parteixes de zero, necessites d’un sou íntegre – d’un bon sou, es clar- i altre per les despeses diàries : llum, aigua, menjar, vestit… per poder accedir-hi doncs, és necessari un mínim de dos sous acceptables. Aquells que no arribin als 1000€ millor que s’ho pensin o que no s’ho plantegin.

Els bancs, llestos ells, han trobat la manera d’allargar el filó d’or, en comptes d’haver de pagar la hipoteca en vint anys ara et proposen allargar-la fins els quaranta anys. Alguns la deixaran, la hipoteca, d’herència als seus fills. Es clar que així, pagues menys cada mes, encara que si més no, vas igual d’ofegat, i et tires tota la teva mísera vida pagant a un senyor banquer que es forra amb la teva suor.

Quan llegeixes la Constitució espanyola o l’Estatut de Catalunya (el nou) et pot pixar de riure. Tots tenim el dret a un habitatge digne. Jo al menys, no he llegit en cap puesto ni com es farà això, ni a quant. Tampoc diu enlloc qui té l’obligació de subministrar-nos-la.

A Badalona, els que som d’esquerres, tenim sort de tenir tres administracions competents en major o menor grau i que són d’esquerres (!).

El govern de l’Estat que diu que les competències estan transferides a les Comunitats autònomes.

La Generalitat que si té les competències però, tal com es veu, no les exerceix.

I el nostre estimadissim Ajuntament també d’esquerres tricolor i que es permet d’enganyar els ciutadans de la forma més repulsiva.

Corre aquest dies per internet un escrit que explica les vivències d’una persona i compara el que costava comprar un pis els anys 60 i ara en relació als sous. Brutal la comparació.

Ens enganyem i ens enganyen, totes dues coses. No vivim millor en alguns aspectes i , sincerament, crec que tampoc som més feliços.

Un gran zero pels nostres governants!

El pitjor de tot és que el nostre govern municipal ja no te credibilitat.

Cal una política social seria d’habitatge i un fre a l’especulació.