"La Justicia no existe por la naturaleza, existe por la Ley"

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ciutat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ciutat. Mostrar tots els missatges

28 de maig 2010

El futuro de las tres chimeneas está asegurado.

El alcalde de Sant Adrià afirma que el futuro de las chimeneas está asegurado aunque no está claro que destino se les dará ni los costes que podría generar sobretodo en una época como la actual de crisis económica.

El alcalde de Sant Adrià de Besòs, Jesús Maria Canga, ha asegurado hoy que el futuro de las tres chimeneas de la central térmica está "garantizado", en el seminario Reciclajes, que forma parte del Congreso Internacional Cerdà Postmetrópolis.

Según ha explicado Canga, los procesos urbanísticos dependen de la aprobación municipal y el consistorio "vinculará cualquier modificación con la conservación de las tres chimeneas".

"No sé qué es lo que finalmente acogerá el recinto porque económicamente no estamos en los mejores momentos", ha apuntado el alcalde de Sant Adrià quien ha añadido: "puede que no veamos ningún horizonte claro a muchas de las ilusiones que nos hacíamos hace un año".

Canga ha asegurado que el ámbito de transformación va desde Badalona hasta el río Besòs y el hecho de tratarse de "un símbolo cultural" hará que lleven adelante "una gran propuesta que no olvidará el campus universitario".

Pese a no definir ningún proyecto en concreto, el alcalde mantiene su apuesta de instalar un museo de la Energía en la central térmica, que dejará de funcionar a principios de 2011.

"No hay fechas, pero intentaremos que el 1 de enero de 2011 la gente empiece a hacérselas suyas", ha afirmado en alusión a las citadas instalaciones.

Cuando la central deje de producir energía comenzarán los procesos urbanísticos "lentos y complicados", según Canga, pero que se tratarán "en un nivel participativo muy alto, escuchando la voz de la gente.



21 de setembre 2009

B-500. Pagar per ser alcalde.


És el moment de Jordi Serra titulava una entrada anterior d'aquest bloc. Era un moment de creure que l'alcalde de la nostra ciutat seria capaç de posar-se al front de les demandes de la ciutadania reclamant una justícia , un tracte que se'ns nega des de fa anys des de les institucions supramunicipals.

Ara, Serra recolza els seus mentors en fer passar novament pel tub els badalonins. Ja ens ha quedat clar que no defensarà una B-500 gratuïta ni, amb tota probabilitat, lluitarà per que l'autopista pugui ser soterrada eliminant el mur que ens divideix des de fa quaranta anys.

És el pagament per tornar a ser alcalde. Ell es deu als seus. Ells, els altres, decideixen qui serà i qui no, el candidat. Badalona no decideix. Badalona no importa. Ell no és dels nostres.

Que els companys de govern, CiU i ERC, hi estiguin en contra al govern de Badalona i, presumiblement, a favor al govern de la Generalitat no fa més que aprofundir el “desapego” dels ciutadans respecte dels polítics que es dediquen a dir una cosa i la contraria en funció de la conjuntura. Algú ha tornat a sentir les botzines al pas pels peatges que organitzaven els d'ERC per reclamar la gratuïtat dels peatges? Uriel Bertran, parlamentari d'ERC s'entreté a justificar aquest malson amb la cançoneta cadenciosa: “l'espoli fiscal que pateix Catalunya a mans dels espanyols”. Justifica així una decisió que sap que ja està presa?

Mentrestant Serra ja ens informa que el peatge costarà 0,50€. Està ben informat. Segur. Gràcies per defensar la nostra ciutat!

Ens han venut, nois! Una altra vegada.

09 d’agost 2009

Como ir al Hospital de Can Ruti (H.Germans Trias i Pujol ) y al Tanatorio de Badalona

Como ir al hospital Germans Tries i Pujol y al Tanatorio de Badalona en Can Ruti
¿Cómo ir al TANATORI de BADALONA y al HOSPITAL GERMANS TRIES I PUJOL (HOSPITAL DE CAN RUTI)


Son bastantes las consultas sobre como llegar a Can Ruti o al Tanatorio que se realizan en la Web.
Aquí añado una lista de transporte público. Esta es la lista actualizada de los autobuses que llegan al Hospital Germans Tries i Pujol también denominado Hospital de Can Ruti y al Tanatorio de Badalona. 

Para mayor información sobre los trayectos que realizan estos autobuses consultar la pagina de la empresa concesionaria del servicio TUGSAL (como ir a....) i también AMB

La pagina web del centro Hospitalario también tiene su buscador de transportes para desplazarse hasta sus instalaciones . Pulsa Aquí


Plano de Autobuses que llegan
al Hospital y Tanatorio de
Can Ruti


M6 
Estación de Cercanias (Badalona)
Hospital Germans Trias i Pujol (Can Rutí)

B12
Montcada i Reixac (Pl. Lluís Companys)
Badalona (Hospital Can Ruti)

M19 
Badalona (Hospital Can Ruti)
Barcelona (Hospital del Vall d'Hebron)


B24 
Badalona (Hospital Can Ruti)
Barcelona (Rda. St. Pere)

M26 
Badalona (Hospital Can Ruti)
Sant Adrià de Besòs. Estación de Cercanias

NOCTURNO

N11 Barcelona (Pl. Catalunya) - Badalona (Hospital Can Ruti)

METRO ................................................................................................

  • Línea 1. Fondo: enlace bus M28
  • Línea 1. Urquinaona: enlace bus B24
  • Línea 2. Pep Ventura: enlace bus M26
  • Línea 2. Pompeu Fabra: enlace bus M26 y M6
  • Línea 3. Vall d’Hebron: enlace bus M19


Estación Renfe Badalona y coger el M26 

NOTA:
enlace de TMB que te sugiere posibles trayectos dando la información de inicio y final de recorrido. Recordar que el Hospital de Can Ruti tiene como nombre oficial Hospital Germans Tries i Pujol. También que Hospital y Tanatorio estan a 50 m el uno del otro.

También se puede consultar el mapa de Badalona para ubicar la zona.

Mapa de Gencat (Badalona)
Mapa de Google Maps

PLANO DEL HOSPITAL DE CAN RUTI (H.Germans Tries i Pujol) en Badalona.


Noticias Relacionadas:

Autobús DBO al Tanatori
Un tanatori molt llunyà

20 de juliol 2009

La llei de Centres de culte



Dimecres, 15 de juliol de 2009.
Palau del Parlament


El ple ha aprovat a la sessió d'aquest matí la llei de centres de culte o de reunió amb fins religiosos,

Els aspectes més destacats de la llei són que "reconeix la diversitat i la pluralitat d'expressions religioses" i es garantista per a la societat, les comunitats religioses i els ajuntament.

La llei envia missatges clars:

A la ciutadania, li diu ben clar que l'activitat religiosa i el seu exercici es farà amb garanties de seguretat, de salubritat, i sense pertorbar la convivència ni causar molèsties;

A les confessions religioses, els diu que l'activitat religiosa, malgrat que la llibertat de culte és un dret fonamental, està sotmesa a llicència i a reglament i que els temples han de tenir unes condicions determinades i estan sotmesos a regulació; i

Als ajuntaments li envia un missatge important, que és que han de preveure un sòl adequat perquè s'hi puguin construir equipaments d'ús religiós i que ningú no els podrà obrir sense llicència".

Aquesta llei s'aplicarà als centres de culte de concurrència pública amb fins religiosos i també a l'ús amb finalitats religioses a aquells equipaments i espais públics que habitualment no s'usen amb aquest objectiu.

Trobo que encara que pot ser una bona llei hi ha alguna laguna a l'articulat de la llei com:
El text normatiu aprovat estipula l’obligatorietat que els plans d’ordenació urbanística municipal han de preveure sòls amb la qualificació de sistema d’equipament comunitari on s’admetin els usos de caràcter religiós de nova implantació. Aquesta previsió, detalla la llei, s’haurà de fer d’acord amb les necessitats i les disponibilitats del municipi.


Aquesta darrera frase donarà molt a parlar, per què tal com està redactada està subjecta a infinitud d'interpretacions. L'anterior redactat incloia l'obligació inicial de reservar sòl públic per a finalitats religioses, ara tal com queda diu que s'ha de preveure d'acord sempre amb la seva disponibilitat. Un redactat aquest que el trobo més propi d'un Estat a"aconfesional"encara que per mi encara es queda curt.

De tota manera la solució al problema plantejat per col·lectius predominantment musulmants està encara lluny de solucionar-se. De moment, els centres tindran cinc anys per adaptar-se a la llei.

Noticia a El Periodico

Article d'Abdenur Prado: Contra la llei de Centres de culte

Sala de Prensa. Gencat.cat

16 de juliol 2009

És el moment de Jordi Serra

Zona per on passara la B-500

En això sembla que tots els badalonins estem d'acord. L'autopista que divideix en dos la nostra ciutat ha de ser modificada tal com Barcelona ho ha fet, incorporant-la a l'estructura viaria pròpia i permeten una permeabilitat avui impossible entre els barris de la Badalona de baix i la de dalt.

Quaranta anys són un pagament suficient. Ara és el moment de que la gran Barcelona comenci a pagar els deutes històrics que hem hagut d'empassar-nos una vegada rere l'altra. La C-31 n'és un exemple. L'ajuntament ja va aprovar l'any passat una moció per demanar a la Generalitat que inclogués al pla territorial metropolità de Barcelona el projecte de transformació de l'autopista C-31 en via urbana. Al darrer ple municipal l'ajuntament ha tornat a aprovar una altra moció idèntica que, amb tota probabilitat tindrà el mateix èxit que l'anterior. Cap. Ja sabem com són de ferms els compromisos de la Generalitat amb els badalonins, recordem que encara no s'ha acabat els laterals de l'autopista promesos un munt de cops des de temps immemorials i incomplerts els mateixos cops. El nostre alcalde, segons deia El Punt asegura que “no es pot afrontar cap transformació de la C-31 mentre no s'enllesteixi el tram del lateral que resta pendent, a la banda de muntanya i a l'altura de Sant Crist”. O sigui, que ni ell s'ho creu, això de la transformació de l'autopista.

El pla territorial en projecte l'única cosa que diu sobre la C-31 és que és una autopista. No parla de via urbana, la qual cosa ja ens indica que no es pensa a atendre les peticions dels representants polítics badalonins. El pitjor de tot és que aquest plans tenen una projecció de vàries dècades a l'hora de establir les infraestructures viàries, així és que millor ens l'anem posant bonica per que l'haurem de contemplar molts i molts anys encara.

Surt ara un nou regalet pels badalonins. La nova carretera B-500 que travessaria la muntanya fins el Vallès, que porta també una pila d'anys en estudi i que ens facilitaria molt els desplaçaments actualment dificultosos per la Conreria, resulta que ens la faran aviat (o no, ja ho veurem) però amb la particularitat de que haurem de pagar peatge per utilitzar-la. Home, no parem de sentir que a arreu de l'Estat la majoria d'autovies són de franc i que a Catalunya ens toca pagar sempre, cosa que és en gran part, cert. I que s'utilitza per manifestar el poc que ens estima Espanya. Sobretot els partits nacionals. No fa gaire ERC organitzava pitades sonores al peatje de Montcada per demanar la supressió dels peatges i la recuperació de la resta de concessions. Que està passant ara? On són les promeses electoral? O és que els badalonins som diferents?

Si llegim el Decret 103/2009, de 30 de juny, pel qual s'amplia l'encàrrec de gestió de l'Administració de la Generalitat de Catalunya a l'empresa pública TABASA, Infraestructures i Serveis de Mobilitat, Societat Anònima, la cosa queda meridianament clara: PAGUEM SEGUR.

2.2 Règim de tarifes per la utilització del servei i les seves instal·lacions.

TABASA podrà percebre dels usuaris, per la utilització de les instal·lacions viàries de la B-500, les tarifes corresponents, d'acord amb el sistema i els imports establerts en el Pla econòmic i financer.

TABASA amb un mes mínim d'anticipació a la data de la posada en servei d'aquesta via presentarà davant de la Delegació del Govern a les Societats Concessionàries d'Autopistes la sol·licitud inicial d'aprovació i actualització de les tarifes indicades, en la qual es considerarà la variació d'IPC, la diferència entre l'IPC utilitzat com a previsió en el Pla econòmic i financer i l'IPC real. Verificada aquesta sol·licitud per la Secretaria de la Delegació, el conseller de Política Territorial i Obres públiques procedirà a la seva aprovació.

Pel que respecta al traçat d'aquesta via sembla segons diuen, que la de que passi per Tiana és l'opció amb més punts i la faria passar entre el Mas Ram a Badalona i el de les Costes, a Tiana. L'altra opció perfila el vial per la vall de Pomar fins a l'hospital de Can Ruti on seria ja subterrània. Aquesta segona opció planteja l'inconvenient de que Badalona perdria un troç més dels pocs espais naturals que encara ens queden.

En resum i com diu al seu bloc l'Andreu Más, li ha arribat el moment al nostre estimat alcalde de demostrar que és capaç de ser un lider i encapçalar amb tota la força de la nostra societat un moviment ciutadà que inclogui tots el moviment associatiu, els partits polítics i els ciutadans en su globalitat que exigeixi a la Generalitat un tracte just i responsable amb Badalona. Per que tan sols manca la voluntat de fer-ho i nosaltres la tenim com a ciutat.

També toca a tots els partits sumar esforços en una tasca que ha de ser comuna i per sobre de lleialtats i disciplines degudes a altres encara que si juguin en l'aposta el coll. També caldrà que deixin de mirar enrere i de dir si tu vas dir o si l'altre va dir. És el moment de demostrar, al menys aquesta vegada, si estan per la ciutat o per altres interessos més personals.

Deia també l'Andreu una frase clau: Ara és el moment perquè Jordi Serra demostri la seva capacitat d'influència dins del PSC. I la seva capacitat de liderar els desitjos i necessitats de la societat badalonina, afegim nosaltres.

Aportacions de blocaires badalonins

Aportacions de Ferran Falcó
Aportació de J.albaladejo

01 de juliol 2009

¿Ventaja en la adjudicación de viviendas VPO?


ACTUALIZACION:3-07-09:

L’Ajuntament de Badalona sorteja 35 habitatges protegits de venda de promocions ja finalitzades a diversos barris de la ciutat

L'Ajuntament va presentar el dijous passat el procés que se seguirà per sortejar 35 habitatges protegits de venda.
Aquests pisos, dos dels quals estan adaptats per a persones amb mobilitat reduïda, es troben situats a diferents promocions ja finalitzades de Badalona amb habitatges encara per adjudicar. Es tracta concretament de les promocions ubicades als carrers de l’Estadi (3 habitatges), d’Isaac Albéniz (3 habitatges), d’Urà (2 habitatges), de Saturn (4 habitatges més 1 adaptat), de Liszt (1 habitatge), de Mozart (4 habitatges), de Guipúzcoa (2 habitatges), del Torrent de la Font (1 habitatge més 1 adaptat), de Cervantes (1 habitatge), de Plutó (11 habitatges) i a la travessera de Montigalà (1 habitatge).
La sol•licitud per al sorteig es podrà obtenir a partir del dilluns 6 de juliol a l’Oficina Local d’Habitatge de Badalona (avinguda d’Alfons XIII, cantonada carrer de Ponent –Palau Municipal d’Esports-) i a les pàgines web www.engestur.cat i www.badalona.cat

La constitución española establece que todos tenemos derecho a una vivienda digna, pero a estas alturas cabria replantearse ese derecho y definirlo con menos ambigüedad. Así mismo, y una vez bien definido habría que incorporarlo al grupo de derechos exigibles. En este aspecto la CE tiene una laguna que dura ya demasiado tiempo.


El primer ministro británico intenta superar la crisis de los laboristas presentando en los Comunes nuevas propuestas políticas haciendo suya una de las fundamentales del racista Partido Nacional Británico al comprometerse a dar prioridad a los británicos frente a los inmigrantes en el reparto de las viviendas sociales.
No lo dijo así de claro, porque esta sería una propuesta ilegal por discriminatoria, pero ése es en la práctica el objetivo de su propuesta de dar prioridad a "los locales" en las listas de espera para la adjudicación de viviendas sociales.
Se adhiere así Brown a lo que muchos ciudadanos de su país solicitan de su gobierno, como ya lo han hecho otros gobiernos europeos ante idénticas demandas de los nacionales.

Aunque no creo sea esta una situación totalmente comparable a la nuestra, al menos de momento, recuerdo una charla con un dirigente político de nuestra ciudad en el gobierno que en definitiva venia a plantear lo mismo. Según él, los actuales criterios de valoración para la adjudicación de viviendas están excluyendo, de hecho, a la mayor parte de la población -local- que, por el hecho de disponer de dos sueldos -obligado para poder tirar adelante- se ven fuera del mercado de la vivienda privada y, en la práctica, también de la pública al gozar de mayores salarios.

Al final las viviendas de VPO resultan adjudicadas a personas que con igual necesidad disponen de ingresos menores. Lógico, por otro lado, que así sea. Los hechos, pero, han llevado a que una gran porción de estas viviendas sean adjudicadas a familias con diferentes niveles de carencias económicas y sociales y, en bastantes casos la concentración de los mismos ha generado auténticos problemas de convivencia. Solo hace falta recordar algunos barrios de viviendas en otras tantas ciudades catalanas.

¿Que ocurre? Que el primer sector , el de los afortunados, que disponen de recursos económicos pero no pueden acceder a una vivienda de ningún tipo, resulta que tienen una mayor influencia política que a la hora de la verdad cuenta al tomar decisiones políticas al respecto. De ello se deriva que los partidos políticos se vean presionados cada vez más a favorecer a ese sector de la población estableciendo modelos diferentes de VPO: la concertada catalana p.e, que pretende conciliar todas estas necesidades.
A pesar de todo y de la necesidad de vivienda asequible a todos los sectores, las administraciones no están poniendo el interés suficiente en la promoción y construcción, manteniendo una bolsa considerable de ciudadanos en condiciones de imposibilidad de acceso a la vivienda durante muchos años. Ello está condicionando permanentemente el futuro de jovenes, que no consiguen emanciparse, y a familias abocadas a alquileres exagerados cuando no desorbitados que, en otra situación, podrían dedicar a pagar su propia vivienda.

Entrando en lo que ocurre en nuestra ciudad, vemos como las autoridades locales y autonómicas más que contribuir a solucionar el problema de la vivienda, parece que se ven sobrepasados y ocasionan otros relacionados. Existe una zona badalonina donde por desidia de la administración correspondiente pisos que han quedado vacíos han quedado pendientes de adjudicación durante años provocando, para enojo de los vecinos ya aposentados, la ocupación por la fuerza de alguna de estas viviendas principalmente por familias presuntamente conflictivas. A tal ha llegado el caso que los vecinos se ven en la necesidad de hacer de vigilantes de estas viviendas -han establecido turnos- ante el abandono por parte de las administraciones, para evitar que sus bloques se conviertan en un problema social y de convivencia.

Mientras los responsables se lo piensan los vecinos temen y no pueden dormir en paz. IC está demostrando que no esta siendo más operativa en esta competencia que CIU en sus tiempos.


31 de maig 2009

EL JOVENTUT FA OBRA SOCIAL



Article publicat a El Punt.

El Joventut de Badalona lliura 22.500 euros a tres entitats socials de la ciutat
El Joventut de Badalona ha signat un conveni amb tres entitats de la ciutat, a cadascuna de les quals farà una aportació econòmica de 7.500 euros. Els destinataris són l'associació La Mussara, l'Ateneu de Sant Roc i la Fundació Salut Alta, que prèviament han presentat un projecte social al club esportiu. La Mussara els destinarà al casal d'estiu; l'Ateneu, a un projecte amb dones immigrades, i la Fundació Salut Alta, al centre obert.

El president del Joventut de Badalona, Jordi Villacampa, va recordar que aquest no és el primer cop que el club ajuda entitats de la ciutat d'aquestes característiques (l'acord de patrocini amb DKV ja inclou aquest compromís) i es va mostrar «encantat», en nom de tota l'entitat, de poder ajudar aquests col·lectius. A l'acte, també hi va ser present el responsable de l'àrea social de la Penya i regidor d'ICV-EUiA, Carles Sagués.

Aquest conveni, publicat als medis, tot just sortida la pol·lemica sobre la requalificació dels terrenys de Can Mora sembla un acte propagandístics per rentar la cara del Club davant de l'opinió pública. El fet que Carles Sagués sigui membre de la Junta i alhora regidor d'ICV-EUiA el compromet al moment de prendre decisió sobre la idoneïtat de la requalificació. Per mantenir la coherència de la que fan gala els d'IC hauria de mantenir-se al marge.

02 de febrer 2009

Badalona i les reflexions de l'alcalde Canga


Desprès de llegir l’entrevista a l’Alcalde de Sant Adrià de Besòs feta pel diari el punt, em sorgeixen una sèrie de reflexions referents a la nostra ciutat de Badalona.
Sense dir-ho però quedant clar Canga deixa al descobert la feblesa que la nostra política municipal te davant de tots els àmbits polítics, socials i de les institucions públiques catalanes.

Quan li pregunta la Sara Muñoz: Què l'ha motivat a posar-se al capdavant del Fòrum de Municipis del Barcelonès Nord?
Respon: “Quan va dimitir Maite Arqué va quedar un buit en aquest espai de debat. Estava mort.”
Sense comentaris.

Referint-se a la nostra comarca :“Sempre diem que no tenim prou pes polític però tenim representants com ara Manuela de Madre al Parlament, Antoni Fogué a la Diputació de Barcelona i Joan Carles Mas al Consell Comarcal del Barcelonès.”
Tots colomencs.

I contundent: “El que haurem d'intentar és que hi hagi un repartiment diferent de la representativitat política, i Badalona ha de tenir un paper important com a tercera ciutat de Catalunya. Badalona ha de recuperar la força política que en els darrers anys no ha tingut i arrossegar la resta del territori. Això, però, Badalona també s'ho ha de guanyar.”
Aquí està la clau. Badalona s’ho ha de guanyar. Però per això ens calen polítics de nivell que no en tenim malauradament.

D’altres frases sense desperdici: “Tenim dades que demostren que la riquesa no està ben distribuïda. En qüestió d'equipaments sanitaris o culturals estem per sota d'altres territoris, com ara el Baix Llobregat, i això ens ha de servir per reivindicar-nos.”
No sols cal tenir representants polítics com els colomencs, cal a més tenir la força dels del Baix Llobregat i aquest si en tenen de força. Que li preguntin a Montilla, Zaragoza i companyia. Ah! Que són del Baix Llobregat? Casualitats.

Una pregunta un tant subtil : Tothom creu en el fòrum?
Respon: “El que no podem fer és matar una cosa que existeix”
Per què no la vol ningú d’aquells peixos grossos colomencs la presidència d’aquest Fòrum? Umm!