El somriure d’Arqué

El relleu a l’alcaldia s’ha consumat. Ja tenim nou alcalde. No és cap novetat que els partits decideixin canviar d’alcalde abans d’acabar la legislatura amb la finalitat de donar majors possibilitats al que consideren nou candidat a les eleccions vinents. Potser no és el que hauria de ser, però...

El que ja no és tan normal és que un candidat (en aquest cas candidata) es presenti a les eleccions a l’alcaldia amb el pensament de deixar-la pocs mesos desprès d’haver aconseguit la investidura. Doncs be, això és el que a passat a Badalona, ciutat la nostra, on poden passar les coses més inversemblants.
Que és una situació legal, no hi ha dubte. El problema se’ns planteja quan qüestionem la moralitat i l’ètica d’aquesta actuació.

Veiem. Als ciutadans se’ns va oferir la continuïtat d’una persona –alcaldessa- que és evident va tenir una bona resposta entre la ciutadania. Va se la candidata més votada i va ser nomenada novament per dirigir els destins de la ciutat. És a dir, es van complir els desitjos majoritaris dels votants. Però l’alcaldessa ja tenia definit el seu futur, un futur diferent del que ens va oferir als ciutadans. I ara passat uns mesos ens diu adéu. Ens diu que prefereix ser senadora que alcaldessa dels badalonins. És una meta més important per ella.

Bueno, ja m’està bé que tingui aquestes aspiracions personals. Ja m’està be que marxi a Madrid. Però que hi ha de la mentida que ha fet viure als seus votants i als ciutadans en general? Que hi ha d’aquesta farsa que ha muntat i que ja tenia clarament programada?

La Sra. Arqué passarà a l’historia de la nostra ciutat com l’alcaldessa de les abrasades, dels petons i del seu posat i somriure fingit. Però sobretot pel seu constant incompliment de compromisos, per la seva ambició desmesurada i la seva evident falsedat.

Adeu!