Res de nou

Com ja vaig aventurar al meu anterior post, al final, "sols pot quedar un". Estava escrit, però no als estels, sinó a les teranyines que acompanyen en el seu viatge un partit que albira el fons pensant que encara queda un bon tros per estavellar-se completament. Hi ha temps de girar cua i retornar a l'inici.

Al final del recompte ha quedat fora del circuit l'altre candidat a competir a les primaries. Els seus avals no han passat la prova del cotó. Massa just vaig vaticinar. I així ha estat.

Sols pot quedar un: el candidat de l'aparell, com sempre orquestrat des de l'empresa tubgsal. Una empresa que podríem convertir en un model exportable -ara que es necessita tant exportar- de control total d'un partit des d'una empresa de transports públics. Clar que això, certament, ja deu estar inventat a Europa.  Fa riure, com l'encantador de serps, el flautista d'hamelin es dedica en la seva jubilació a fer d'adalil dels valors de la democràcia més autentica. Com si existeixin de diferentes.

Doncs com deia, el fiadors de l'il·lustre J.Serra, van fer la feina com s'ha de fer. No deixant el més petit espai pels contrincants que curiosament presenten queixes pel desenvolupament del procés de recollida d'avals. Com si ells quan eren dins del paquet no haguessin fet el mateix! Imagino que ha estat més una aposta estratègica -com queda lo meu- que una decisió clara per enfrontar-se a l'aparell.


Els ciutadans de Badalona, necessitem un lideratge clar, creïble, ferm i amb valors contrastats. Ara per ara, la ciutadania no percep a la banda de l'esquerra res que es pugui semblar. Res que el pugui fer sentir il·lusió, que el faci notar que hi ha algú que està per solucionar els seus problemes i les seves necessitats més bàsiques en aquests moment d'angoixa en tantes famílies. Hi ha coses que no es poden solucionar des de l'àmbit local, és cert, però necessitem un guia que ens convenci que és possible i que es trenqui l'ànima per la seva gent allà a on calgui.

Decepció o resignació? Tan se val. Albiol, Falcò, Serra, Saguès... ja estan amortitzats. Esperàvem una regeneració i una perspectiva de futur, però els partits han optat per dir-nos que no en tenim de futur i que cal acceptar la realitat i resignar les nostres esperances a l'oblit.

Deia Siddharta (Buda): Quan un es troba perdut després d'una travessia el millor és parar-se i tornar a l'origen.

Serà capaç l'esquerra de tornar a l'origen? Plantejar-se que s'ha arribat a un punt on davant sols queda el precipici?


De: Juan Andújar