"La Justicia no existe por la naturaleza, existe por la Ley"

15 de gener 2006

UN TANATORI MOLT, MOLT LLUNYÀ.

UN TANATORI MOLT, MOLT LLUNYÀ.

Un govern sigui local o d’altre nivell ha de tenir clara quines són les seves obligacions. La primera, per a mi, és la de governar per a tothom. Això vol dir, òbviament, pels que et voten i pels que no et voten.
Tot això bé al respecte de la instal·lació del tanatori a la zona natural als voltant de l’Hospital de Can Ruti. Al seu dia els nostres muncipes van buscar una ubicació lògica i ,crec, pensada més amb el cap. Vans sorgir alguns indrets per ubicar-lo i també van sorgir veus veïnals contraries a que es construís al seu barri.
Un servei com aquest ha de ser-hi a una zona ben centrica o amb una accessibilitat suficient. La idea als barris, torno a afegir, era bona.
Però el nostre govern mana sols segons bufa l’aire i quan una veïns es queixen, doncs toca varia el projecte. Sobre tot quan entre aquest veïns hi ha alguns de peixos grossos del Partit de Govern.
Solució, portar el tanatori allà on ningú es queixi. A la Muntanya de Can Ruti. Segurament hi heu estat, jo desgraciadament si, en varies ocasions. Si aquest ajuntament vol potencia la sostenibilitat, la mobilitat amb mitjans públics i el benefici pel ciutadà, doncs en aquest cas l’han ben cagada. L’autobús que hi arriba és insuficient, té horaris tercermundistes i munta uns embussos descomunals al mal planificat i insuficient parquin. L’altre autobús et deixa a l’explanada de l’hospital i ha de fer una bona caminada i pujar per unes escales fetes per a bons excursionistes amb un pendent del 45%. Si has d’anar-hi el millor que es pot fer és anar en cotxe particular o agafar el bus turístic B-26 que un cop arribes ja coneixes tota la ciutat.
I tot això per que no van voler assumir el cost de donar un bon servei al ciutadans de Badalona. Simplement per això.

A Barcelona, els tanatoris estan integrats a la ciutat. Poso per exemple el ubicat al C/Sancho de Àvila. Un bon amic hi vivia just davant i sempre va dir que preferia viure en aquest carrer per que era tranquil i no tenia mai cap tipus de molèstia. Acostumava a comentar que era la part de la ciutat més neta i, una mica en broma, que era la més elegant. Dissortadament fou també inquilí de la instal·lació.

Ara el mal està fet i tan sols ens queda prega per que els nostres propers mandataris municipals agafin la paella pel mànec i solucionin el tema com cal i la ciutat mereix. M’agradaria creure que seran diferents però malauradament ens governaran les mateixes cares de sempre.... si els ciutadans no ho remeiem. Aquest estil de governar sols per escalfar la cadira no ens serveix. Quan s’ha de dir no, s’ha de fer. Dir a tothom que sí i fer petonets no es suficient.

Des del meu punt de vista considero que s’hauria de canviar d’ubicació el tanatori, aquesta vegada sí, a un lloc amb accessibilitat adequada.