Es miri per on es miri els resultats del PSC són catastròfics. I més per que reflexa una pèrdua de la confiança del seu electorat.
Ni amb un candidat d’origen andalús ni amb la presència de Zapatero ha aconseguit que els seus feus electorals acudeixin a les urnes. Quelcom transcendent està passant al mon dels socialistes. Aquests dies assistirem a declaracions evasives de la realitat. Però de realitat només existeix una: el PSC per els seus electors com una aixeta oberta.
Explicacions per aquest efecte desmobilitzador n’hi ha tants com persones que vulguin buscar-li’n una.
Volien governar sense hipoteques i, si ho volen fer -estar a l’oposició també seria una opció- les tindran de tots els colors que triïn.
- Amb ERC ja han vist com acaba l’invent. El patriotes –lema de campanya d’ERC- són una autentica font de problemes i pel PSC un motiu de desmobilització de part del seu electorat.
- Amb CiU Montilla no serà president. La sociovergència comportaria la defenestració de Montilla, al qual no veig com a segon de Mas. Ha quedat seriosament tocat i la forta energia que va utilitzar per prescindir de Maragall el sent com un alè al clatell. Aquesta maniobra –després dels resultats- li passarà comptes.
El PSC te com a problema una paraula maldita: identitat.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada