Mala baba a ca l' Andreu

Actualitació:
La nota a la seva bitacola ha aixecat ampolles
Vegeu:
Comentari de Carles Muntane
Comentari de M.Jurado
Comentari de F.Bello

........................................................

Pertànyer als mitjans de comunicació hauria d’investir al periodista d’una aurèola de veracitat irreprotxable, com un jutge implacable de la realitat de qui tothom espera l’aplicació fidel de la llei.
Els darrers anys, però, la professió ha sofert una forta crisis de credibilitat. Molts han convertit la informació en opinió quan no simple tergiversació. Tenim exemple palmari diaris com El Mundo que encara busca la “veritat de l’11-M”.
M’agrada la premsa, en llegeixo cada dia. En soc consumidor.

També ho soc dels blogs badalonins. Són en la majoria dels casos entretinguts i, de tant en tant, divertits. No tenen res a veure amb la informació. De fet o són d’estricta opinió o barregen l’opinió i la informació en proporcions desiguals. Però és la seva naturalesa. Ja m’està bé i nosaltres mateixos la compartim. Les opinions, naturalment, no són mai , ni s’ha d’esperar que ho siguin, dogmes de fe.

Així és com interpreto el recent comentari d’Andreu Más on comenta la noticia de El Punt sobre la baixa en CiU de Miquel (A partir d’ara Miguel?) Jurado i els seus motius. Realment m’ha semblat, aquesta sí, d’autèntica mala baba, per què amb la intenció de fer mal al dimissionari ha donat llenya a tort i dret.

Opino, en una bitàcola d’això es tracta, que en el tema del sr.Jurado el comentari ha estat un pur acarnissament. Com que ja no és militant del partit nacionalista (no diu CiU) on ha ostentat càrrecs institucionals i ha estat membre del Consell Nacional i suposo que mai ha estat qüestionada la seva afinitat ideològica, ara, després de la renúncia s’ha obert la veda i ja no se’l considera “un dels nostres”. Així frases com:

• Ara és el torn de Miquel (o Miguel) Jurado, actual vicepresident .....
• ...l'ex director de l'àrea d'Urbanisme en temps d'Albert Ibañez i Marcel Riera (nomenament sorprenent per algú que treballa en el món de la sanitat)...
• ...Aquesta ànsia feia que hi hagués qui pensés que acabaria militant al PSC, però diuen les males llengües...
• ...els Ciutadans pel Canvi de Carles Muntaner es presentaran a les municipals i que Jurado s'enganxaria a aquesta opció...
• Més aviat veig Muntaner i Jurado o Jurado i Muntaner, per ser més exactes, al Partit de la Ciutadania-Ciutadans...
• ...Jurado té el perfil que busca el Partit de la Ciutadania, un home curat del virus del nacionalisme...
• ...que s'expressa més en castellà que en català però que usa les dues llengües...
• ...un -diguem-ne- líder veïnal (que no viu pas en una barri de la perifèria però)...
• ...l'anomenada Badalona +. Allà és on va coincidir amb Carles Muntaner, un altre rebotat del socialisme...
• ...El damnificat de tota aquesta operació acabarà sent un altre personatge que va marxar de les files nacionalistes, el vicepresident de la Federació d'Empresaris... Joan Walter...

Frases dic adreçades a la desqualificació pura i dura. Només ha mancat l’anatema de “espanyolista”. Cosa que al text s’ensuma. Suposo que no importa que fins fa 24 hores, abans de la seva renuncia, fos un nacionalista de pro, com deu mana.

D’altra banda pronosticar –no se sap amb quins arguments- que Ciutadans pel Canvi una associació sorgida ja fa vuit anys per recolzar i lluitar per portat les esquerres a la Generalitat de Catalunya i actualment al Govern pugui aliar-se i presentar-se en coalició amb un partit com Ciutadans-partido de la Ciudadania on l’única cosa comuna és –malauradament- el nom que aquests darrers van copiar, és, senzillament, no entendre absolutament res de res.

Es despatxa frívolament considerant de forma despectiva a Carles Muntané com rebotat del PSC. No ha tingut en compte que continua sent militant d’aquest partit –no és incompatible la militància al PSC i CpC- i que el fet de que fos sancionat per les seves opinions contraries a la gestió del govern del PSC a Badalona ho va fer en qualitat de coordinador de CpC a Badalona. Sols la mala sintonia amb els dirigents badalonins i les pressions d’aquests davant de la direcció del partit van fer possible l’obertura d’un expedient sancionador, cosa que, tot sigui dit, no s’havia fet amb declaracions d’altres destacats dirigents del PSC a la premsa també molt crítics amb el govern municipal.

D’altre banda dona a entendre que el terme rebotat ( un altre rebotat, diu) és intrínsecament dolent quan ell sap perfectament que moltes vegades els dolents són qui dirigeixen les estructures dels partits, l’aparell.

En el seu atac no deixa ningú sense premi i escomet contra el dirigent empresarial Joan Walter (un altre ex nacionalista, diu) deixant-lo com un aprenent de polític sense rumb.

Posats com ell, em permeto inferir d’aquesta diatriba sense fonament que CiU (els nacionalistes) ho tenen molt cru el proper maig quan actuen amb aquesta visceralitat.
I constatar que la mala llet i el cainisme a l’interior dels partits sembla també una realitat nacional.