"La Justicia no existe por la naturaleza, existe por la Ley"

06 d’octubre 2010

El BCIN un edificio sin oficio ni beneficio

Un edificio construido para mayor gloria del alcalde Blanch y que a día de hoy no solo no cumple con la misión para la que fué creado sino que además es una pesada carga para las arcas badaloninas.

Según el artículo que a continuación podreis leer tiene un deficit anual de 1.100.000€. (188.000.000 de pesetas) ya que genera unos ingresos apenas superiores a los 234.000€. Cualquier padre de familia entiende perfectamente que esto no es posible. ¿Lo entiende nuestro alcalde, personaje que no tiene curriculum laboral conocido?

El futuro gobierno de la ciudad ha de replantearse una empresa que no sirve para nada más que para justificar salarios a ex-cargos públicos. Dado el deficit escandaloso propondria que se ceda en concesión a alguna empresa que sepa  y quiera gestionarlo adecuadamente  para que el ayuntamiento deje de sufragar el enorme deficit y se obtenga algun beneficio aunque sea mínimo.

Si fuesemos sumando todos los desastres financieros a que nos acostumbra el actual gobierno PSC-CIU-ERC) -como el último del pabellón de Montigalà que ha obligado al ayuntamiento a pagar 720.000€ por una obra que no se ha realizado ni se realizará nunca-  sólo podemos constatar que nos llevan a la ruina como ciudad.
Es para pensarselo.



La ruïna del BCIN
Per molts badalonins és una absoluta incògnita quines són les funcions del BCIN (Badalona Centre Internacional de Negocis) que ens costa cada any una xifra propera a 1,5 milions d’euros.
Però el que és pitjor, no ho saben ni ells mateixos.

Ha estat una feina complicada accedir a la documentació referent a aquesta societat, encara que era quelcom que ja m’esperava ja que Badalona és una de les ciutats menys transparents de l’estat espanyol. Pel que veurem d’aquí en endavant, tenen motius per amagar-nos les dades.

Aquesta empresa, Reactivació de Badalona, SA, que té seu a aquest edifici al Polígon de les Guixeres (no entraré a valorar el que va costar a les arques municipals ja que és aigua passada), té com a objectiu (així ho indica la seva missió i la seva visió) la promoció econòmica de la ciutat i s’entén que com a principal comesa ha de tenir la implantació d’empreses a la ciutat i per ende la creació de llocs de treball.

Al sector privat, les empreses presenten un Business Plan (un Pla de negoci per aconseguir uns objectius empresarials) que aprova un Consell d’Administració i que avalua al finalitzar l’exercici el compliment d’aquestes fites. Si avaluéssim els resultats d’aquesta empresa, veurem que els resultats no és que siguin inexistents, és que són negatius ja que ens costa un munt de diners mantenir-la sense generar res de bo per la ciutat.

Com la memòria econòmica que tenim és de l’any 2008, ens fixarem en les xifres referents a aquest exercici en quant al mateix d’any.
Aquest any, la ciutat va patir una saldo negatiu de 295 empreses. És a dir, la diferència entre les que van obrir i les que van tancar és de 295, destruint 2.568 llocs de treball (tot i que la crisi no havia colpejat amb la duresa que ho va fer a l’any següent)
En aquest any, prop de 500 autònoms de la ciutat també van abandonar la seva activitat amb la conseqüent destrucció de llocs de treball.

Ja que és possible que algunes veus discordants relativitzin aquestes xifres apel·lant a la crisi econòmica, cal dir que Badalona té el dubtós honor de ser la segona ciutat de Catalunya (per darrera de Barcelona lògicament) amb més atur a tancament de juny de 2010, 20.874 persones, un 17,7% quan la mitja de Catalunya és d’un 14,4%. Que s’ho facin mirar.

Cal esmentar també altres activitats d’aquesta societat, les úniques que generen ingressos, són el lloguer de sales per fer convencions i el lloguer d’oficines. De fet, la població té la creença que són les seves úniques activitats, i no va equivocada per les xifres que he exposat en línies anteriors. Doncs bé, els ingressos per aquesta via són de 234.633 euros.

Per concloure l’anàlisi, destacar que les principals despeses d’aquesta societat venen per la via de sous i salaris 607.280 (Més de 100 milions de pessetes!!), partida pressupostaria que ha augmentat en 60.000 euros respecte a l’anterior exercici i per la via d’altres despeses amb 716.213 euros (ja m’explicaran on s’ho gasten i quins resultats ofereixen els actes que munten i els estudis que fan per veure quines empreses s’estableixen al polígons industrials de la ciutat).
Tot i que aquesta societat és viable gràcies a la transferència que fa l’ajuntament cada any (més d’1,1 milions) no ha estat capaç ni de tancar amb beneficis, ja que el resultat de l’exercici dóna unes pèrdues de 9.479,24.


La gerència, Cipriano López Viegas
Al capdavant del BCIN ens trobem a Cipriano López, un ex-regidor del PSC de l’Ajuntament de Badalona i que ha trobat en aquesta empresa pública una pre-jubilació perfecta amb un sou estratosfèric que paguem tots el badalonins.
Amb el seu historial professional i formació, al mercat laboral seria absolutament impossible que ocupés un càrrec de tanta responsabilitat i jerarquia.

Conclusions
Sincerament crec necessària l’existència d’una societat que promogui econòmicament la ciutat. No obstant, aquesta promoció ha de tenir un pla de negoci que esdevingui de brúixola per portar la ciutat cap una escenari de creació de valor afegit i creació de llocs de treball, i això només s’aconsegueix amb l’establiment d’empreses que ho propiciïn, i fins a la data la societat Reactivació de Badalona, SA no ha aconseguit reactivar econòmicament la ciutat (a les dades em remeto).

El que sí que és censurable i del tot impresentable és que les activitats d’aquesta empresa es realitzin gràcies a la transferència de més d’1,1 milions d’euros procedent del pressupost municipal (actualment ja són quasi 1,5 milions d’euros) ja que els ingressos de la societat que són de 234.633 euros cobreixen només el 17% i escaic de les despeses. Si la seva única font d’ingressos fos la seva xifra de negoci, tindria unes pèrdues de més d’1 milió d’euros.

A això em refereixo amb el canvi de model econòmic de la ciutat. Les empreses de l’ens local han de ser viables de per si amb els seus ingressos, no amb la ‘subvenció’ provinent dels impostos dels badalonins.
Feina ben feta per gestors professionals, no cementiris per aparcar cadàvers polítics i pagar-li pels favors fets al partit en temps passats.
Enviat per Daniel Gracia