Naturalment que ell va rebre ordres de fer-se a la mar i enfrontar-se a unes forces que tancaven la sortida del port a Santiago. Per tant en certa manera no va tenir més remei que optar per una de les dues opcions. Es va quedar sense barcos en cara que va mantenir la “honra”.
Aquest fets luctuosos, en fan venir a la ment actituds extrapolables a la vida quotidiana però sobretot a la vida cívica i política de la nostra ciutat. Podem parlar de honra i de barcos.
Molts recordem – ai l’edat! – els inicis de la democràcia i dels grans projectes i discursos carregats de justícia, solidaritat, igualtat, transparència, decència... Eren realment temps d’orgull de l’esquerra, d’ideals alts, de metes de progrés i d’assoliment d’un estat de benestar que envejàvem als del nord.
Eren temps de la “honra”.
Els anys passen, les metes es van assolint unes i canviant altres. I sorgeixen de noves, fruit dels canvis de la ciutat i dels ciutadans, tot implicant, alhora, el canvi en els primers models configurats i una constant renovació d’objectius.
El que és normal!
El que cal esperar en una societat viva, oberta i afortunadament cada cop amb les necessitats bàsiques més cobertes.
Malgrat tot la renovació dels objectius i els canvis de mentalitat de la nova societat no ha comportat canvis ni renovació de les persones que dirigeixen partits, institucions, associacions, organitzacions... de dels alburs de la democràcia, allà a finals dels 70.
Tots aquests, al revés que l’almirall, sí han tingut llibertat d’opció i en la majoria dels casos – com és evident- han optat pels barcos.
En aquell llunyà desastre, la honra era l’única cosa que es podia defensar, era l’únic sentiment a que aferrar-se davant els esdeveniments, malgrat el desastre, és cert.
Ara, avui, l’autèntic desastre està en menysprear la honra, descavalcar-la del pedestal dels valors suprems –cosa de quatre il·lusos- i substituir-la amb naturalitat –la opció- pels valors material, més mundans però més agradables al plaer personal.
Els barcos.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada