Llocs a les llistes del PSC, a hòstia limpia.

Els tortajadistes "dialoguen" sobre el seu futur

Actualització:
Més informació de l'esdeveniment.

Blog d'andreu Mas
e-noticies
El punt

El sector perdedor del PSC que va quedar relegat a l’ostracisme dins de l’executiva del partit, va organitzar un acte de militants afins a E.Tortajada “a favor de la cohesió del partit”. Què deu significar això? Res pura hipocresia. El motiu es podria definir millor com “en quin lloc de la llista vaig?”
La situació d’aquest grup no esta precisament en hores altes. Per anar a les llistes electorals hauran de discutir molt amb el senyor de la muntanya (F.Casquete) i segurament baixar-se molt els pantalons. En aquest pacte tenen totes les de perdre encara que com sempre tortajadistes (institució) i casquetistes (Tubgsal) pactaran el repartiment del pastis. Sempre ho han fet. Però com dic els primers ho tenen bastant complicadet.Doncs bé, com que les coses van maldades i els llocs a repartir seran previsiblement poquets –les enquestes parlen d’una gran davallada del PSC a Badalona, entre quatre i cinc regidors- les lluites internes d’aquesta facció tot acaben de començar. Els interessos són molts, cada vegada més, perquè es veuen venir problemes a les eleccions. Tant va ser la tensió que van arribar a les mans perquè una subfacció volia que intervingués a l’acte l’Albert Tomàs el seu protegit. Com que l’acte era per major glòria de E.Tortajada, J.Duran, M.Rodriguez... no se’l va permetre intervenir. El cabreig augmenta i d’aquí a les mans poca cosa. Hòsties i cops de peu a les parts nobles. Molt civilitzat!
Si a les properes eleccions aquests sector perd poder les hòsties estaran garantides, perquè aquest a diferencia de la facció casquetista –que controla fermament els treballadors-votants de Tubgsal- és un grup ple de “barons” amb equilibris fràgils interns. De fet continuen junts perquè l’altra opció seria, simplement, la desaparició davant de la maquinaria aixafadora de Casquete. Les tropes d’aquests són presents a cada votació de forma “religiosa” cosa que, per cert no va passar al mitin al pabellò de LLefia amb Montilla presidenciable. Natural! Aquí, encara que sigui incongruent, no es jugaven res. El problema era de Montilla.
Mentrestant els altres partits de la ciutat es freguen les mans, esperant que els vots que no vagin al PSC siguin per ells. Somiar és gratis i reconfortant. La realitat esperem sigui altra i la ciutat pugui tenir un govern molt diferent.

Nota: Si sumem els anys que porten a l’ajuntament els tres dirigents d’aquesta facció ens anem a prop dels 80 anys. Quina bestiesa! Serà que no creuen en el relleu i que hi ha altres companys que ho podrien fer igual o millor que ells?

La ciutat necessita aire fresc. Ja fa olor a corromput.